L'Art Català Una breu introducció històrica a l'Art de Catalunya  
 
Inici | Correu electrònic | Enllaços d'interés  
ELS PERIODES
La prehistòria i l'antiguitat
L’art romà
L’art paleocristià
L’art visigòtic
L’art musulmà
L’art pre-romànic
L’art romànic
Transició de l’art romànic a l’art gòtic
L’art gòtic
L’art renaixentista
L’art barroc
L’academicisme i el neoclassicisme
El romanticisme i el realisme
El modernisme
El noucentisme
L’avantguardisme
La segona avantguarda
Els darrers anys

L’avantguardisme

Malgrat algunes manifestacions isolades, l’avantguarda s’introdueix a Catalunya en l’epoca de l’Estatut. L’arquitectura del racionalisme, també anomenat, llavors, funcionalisme, tingué les seves primeres manifestacions el mateix any 1928, en que fou organitzat internacionalment el moviment. El grup encapçalat per J.L.Sert, Yllescas i Torres i Clavé provocà un purisme racionalista, proper de Le Corbusier, i es constituí en el GATPAC. El grup publicà la revista AC, creà un local d’exposició per a mobiliari i disseny i elaborà importants projectes conjunts a Barcelona.

En escultura, la primera avantguarda fou representada per Gargallo, que utilitzà el buit i el forat com a temes, Juli González, que emprà el ferro recuperat i la plasticitat de la soldadura autògena, Apel•les Fenosa i Sans, Marinel•lo i Eudald Serra, d’arrel superrealista.

L’avantguarda pictòrica començà amb la influència exterior. Picasso, format a Barcelona, era el protagonista del cubisme des del 1907, i prop d’ell treballaren Manolo i Sunyer. D’altra banda, la Primera Guerra Mundial portà diversos cubistes a Barcelona, i també un dels creadors del dadaisme, Picabia, que hi publicà, el 1917, la seva revista ‘‘391’’, editada pel marxant Dalmau, el qual fou el promotor de la difusió de l’avantguardisme. Miró, el 1924, fou el creador de la pintura superrealista diagramàtica. Dalí, el 1928, inicià el superrealisme oníric.

Durant la guerra civil de 1936-39 es provocà una dissociació artística. Mentre Mestres Fossas, amb els edificis oficials, representà un racionalisme monumentalista, Torres i Clavé planificava l’Escola d’Arquitectura dintre la línia de Bauhaus i Sert realitzà el pavelló de la República Espanyola a l’Exposició de París del 1937.

En escultura cal esmentar un fet pedagògic, l’Escola d’Art a Tarragona, i l’aportació de González a l’exposició de París. En pintura i grafisme foren importants el muralisme d’Obiols, el cartellisme del valencià Josep Renau i les caricatures de Bas, Calders, Shum, Bartolí, Guasp i Tísner. Dins l’artesania cal citar les ceràmiques de J.Llorens i Artigues i les primeres joies de Capdevila.


La masia, de Joan Miró


Carnaval d'arlequins, de Miró


Els gran masturbador, de Salvador Dalí


Leda atòmica, de Dalí