L'Art Català Una breu introducció històrica a l'Art de Catalunya  
 
Inici | Correu electrònic | Enllaços d'interés  
ELS PERIODES
La prehistòria i l'antiguitat
L’art romà
L’art paleocristià
L’art visigòtic
L’art musulmà
L’art pre-romànic
L’art romànic
Transició de l’art romànic a l’art gòtic
L’art gòtic
L’art renaixentista
L’art barroc
L’academicisme i el neoclassicisme
El romanticisme i el realisme
El modernisme
El noucentisme
L’avantguardisme
La segona avantguarda
Els darrers anys

Transició de l’art romànic a l’art gòtic

Abans de la introducció de l’estil gòtic pur entraren a Catalunya dues formes arquitectòniques més arcaiques. Una, que se centra en les catedrals de Lleida, de València i de Tarragona i que és sovint compatible amb una decoració escultòrica netament romànica, la qual presenta arcs apuntats que descansen sovint en parelles de columnes adossades, penetrà a partir dels darrers anys del segle XII i s’anà formant sense perdre l’enllaç amb les tradicions romàniques. Constituí una escola veritable en el centre lleidatà (paeria de Lleida, palau dels marquesos de la Floresta, a Tàrrega) i evolucionà cap a les formes gòtiques pures. La mateixa successió és apreciable en el camp de l’escultura.

L’altre corrent paral•lel és el caracteritzat per l’art cistercenc. A les esglésies, les proporcions esveltes, l’absència de decoració escultòrica i l’ús de formes que fan pensar en un gòtic molt primitiu van precedits d’algunes capelles de planta rectangular i de volta apuntada.

Entre els monestirs cistercencs a Catalunya sobresurten Poblet i Santes Creus, amb plantes que s’afilien d’una manera completament independent als dos grans prototips de l’orde. L’església de Poblet pertany al grup de l’abadia de Fontfreda, la de Santes Creus correspon a un model cistercenc molt pur, que es remunta a Cîteaux i més llunyanament a Cluny II. L’art cistercenc més despullat sembla haver influït també en altres edificis catalans: Sant Pere de Camprodon i, a Barcelona, la col•legiata de Santa Anna. La decoració escultòrica, escassa, acostuma a ésser amb temes de vegetació i de fauna.

En la pintura es produí a mitjan segle XIII un canvi d’esti. Sovintegen encara els frontals com a centre de la decoració pictòrica de l’altar, però els arcs ornamentals són freqüentment trilobats i acaben essent netament gòtics. A la darreria del segle XIII hi ha un grup molt homogeni de frontals, sostres i pintures murals, a Barcelona, a Mallorca i, vers el 1300, a la Cerdanya.


Monestir de Poblet


Claustre del Monestir de Poblet


Monestir de Santes Creus


Claustre de Santes Creus