El noucentisme

El noucentisme fou el corrent dominant a l’art català del 1911 al 1931. Correspon a la institucionalització de la cultura catalana al voltant de la Mancomunitat i significa una reacció al modernisme a través del culte a la norma, la mesura, el llenguatge comú i la racionalitat. El seu origen s’inscriu en la descoberta del mediterranisme i de Cézanne, la valoració d’Itàlia a través de Toscana, les idees d’Utrillo, de Casellas, de Torres i García, i l’empenta publicitària de Xènius.

Una de les seves manifestacions arquitectòniques foren els grups escolars de Barcelona, la majoria d’ells obra de Josep Goday. Masó i Pericas s’interessaren pels oficis artesans. Els deixebles del normatiu Francesc Galí --Rubió i Tudurí i Duran i Reynals en llur primera època-- es dirigiren a la recerca de models florentins. La combinació del neopopularisme amb les formes de l’arquitectura continental donà cos a les obres de Pere Benavent, Folguera o els germans Puig i Gairalt a Barcelona.

L’escultura noucentista significà l’adopció del volum, de la massa i del perfil exacte. El seu gran creador fou Aristides Maillol i destacaren Clarà, Casanovas, Monegal, Manolo Hugué, entre d’altres.

La pintura noucentista fou iniciada per les composicions quietes de Torres i García i de Maillol, però s’implantà a partir del retorn de Sunyer el 1911, l’obra del qual entroncava amb Cézanne. Al seu costat cal esmentar el muralista, dibuixant i gravador Nogués i altres artistes com Torné i Esquius, Pidelasserra, Francesc Galí, que tingué una gran influència a través de la seva escola d’art, Mercadé, Benet, Aragay i, en certa manera, Domingo, Togores, Villà, Feliu Elias, etc.

Quant als oficis, cal esmentar els mobles de Badrinas, els tapissos d’Aymat, les laques d’Enriqueta Benigani, els vidres de Gol, les ceràmiques d’Aragay, Nogués i Guardiola i les joies de Mercadé i Sunyer, relacionades amb l’estil Arts Deco, del 1925.

La pensadora, d'Aristides Maillol