Els darrers anys

Els plantejaments més renovadors cercaren, sobretot, la superació de l’ús de l’obra d’art com a objecte de consum. El conceptualisme arrencà amb força però acabà estancant-se. Han destacat A. Muntades, J.Miralles, F.Torres, J.Rabascall, E.Balcells i altres. L’escenografia motivà S.Pericot i l’experimentació amb el propi cos inspirà J.Benito, C.Pazos, etc. Després de l’auge de les tendències desmaterialitzadores sorgeixen una sèrie de moviments centrats en l’ús del llenguatge estrictament pictòric. F.Amat i R.Llimós acusen la seva experiència americana. Més lligats als moviments europeus, es troben M.Barceló i la generació més jove. La pintura realista és representada per M.Gudiol, J.Alumà, X.Valls, J.Roca-Sastre, etc.

Entre els escultors s’han de situar el minimalista S.Aguilar, X.Medina Campeny o, darrerament, J.Plensa i J.Cardells. L’art català dels noranta arriba a una flexibilitat del diàleg artístic entre el creador i els mitjans a utilitzar que porta al conreu de diverses disciplines alhora: volum escultòric, pintura, fotografia, vídeo, etc. Amb tot, romanen llenguatges pictòrics o escultòrics que mantenen una continuïtat amb les avantguardes (surrealisme, informalisme, conceptualisme). Entre els artistes que s’adscriuen als tres punts bàsic, cal esmentar: A.Tàpies, A.Llena, A.Jové, C.Pazos, A.Ràfols Casamada, J.Hernández, Pijoan, J.Chancho, J.P.Viladecans, F.Amat, X.Grau, A.Borrell, A.Genovart, Zush, F.G.Sevilla, M.Barceló, J.Uclés, R.Llimós, J.Plensa o Gabriel.

En el món de la il•lustració es poden destriar dos grans grups: el dels autors que s’orienten vers un públic infantil i juvenil (A.Altisent, P.Bayés, C.Solé, M.Llimona, J.M.Madorell) i el que gira al voltant de l’humorisme gràfic i de la caricatura, reflectit en revistes com ara ‘‘Por favor’’ o ‘‘El jueves’’. Darrerament han guanyat molt protagonisme els dibuixants de còmics de revistes com ‘‘El Víbora’’ o la valenciana ‘‘Cairo’’. En el disseny gràfic han destacat Y.Zimmermmann, J.M.Trias, J.M.Civit, J.Pericot, E.Satué, Saura/Torrente, E.Franch, América Sánchez, entre molts d’altres. En el disseny industrial, cada cop més en mans dels arquitectes, destaquen les iniciatives promotores de BCD.

Pel que fa a l’arquitectura, la iniciativa pública ha promogut una política de construccions tendent a satisfer les demandes socials i interessada també en la recuperació d’edificis antics. Entre els arquitectes de les darreres generacions es troben J.Bach, G.Mora, A.Bosch, J.M.Botey, Ll.Cuspinera, J.Garcés, E.Soria, H.Piñón, F.Vilaplana, S.Calatrava, E.Bonell, P.Llinàs, Martínez Lapeña, E.Torres, D.Freixes, etc. Per fi, la fotografia s’ha integrat plenament al món de la creativitat artística. Als noms ja clàssics cal afegir-hi altres de nous com ara els de J.Fontcuberta, P.Aymerich, Colita, T.Catany, F.Freixa, M.Esclusa, M.Laguillo i altres.

Porc espí, (2000) de Miquel Barceló

Pont de Santiago Calatrava