L'Art Català Una breu introducció històrica a l'Art de Catalunya  
 
Inici | Correu electrònic | Enllaços d'interés  
ELS PERIODES
La prehistòria i l'antiguitat
L’art romà
L’art paleocristià
L’art visigòtic
L’art musulmà
L’art pre-romànic
L’art romànic
Transició de l’art romànic a l’art gòtic
L’art gòtic
L’art renaixentista
L’art barroc
L’academicisme i el neoclassicisme
El romanticisme i el realisme
El modernisme
El noucentisme
L’avantguardisme
La segona avantguarda
Els darrers anys

L’art renaixentista

Mentre que al País Valencià l’art continuava mantenint un nivell alt de qualitat, vers el darrer terç del segle XV, l’activitat artística del Principat descendí notablement. A l’inici del segle XVI els nous corrents renaixentistes s’imposaren sobre els arcaismes gòtics gràcies a les aportacions d’artistes forans. Sobresortiren Aine Bru i Joan de Borgunya, al Principat, i Paolo de San Leocadio, Fernando Yáñez de la Almedina i Fernando Llanos, al País Valencià.

A mitjan segle s’introduí el rafaelisme, representat al Principat per Pere Nunyes o Pere Serafí i, al País Valencià, per Vicent Joan Macip i el seu fill Joan de Joanes. Mentrestant, Alfons Sánchez i Coello, format a Flandes, esdevingué el màxim retratista de la cort de Felip II. És, igualment, en l’ambient artístic del País Valencià on es desenvolupà Francesc Ribalta, nascut a Solsona, que, després d’una estada al nucli artístic de El Escorial, preparà a València el canvi d’orientació envers el realisme i els problemes de la llum, característics del segle XVII europeu.

En el camp de l’arquitectura persisteixen les estructures del gòtic i només són renaixentistes alguns elements i detalls ornamentals. En principi, cal destacar la torre de la Generalitat de València i la Casa de l’Ardiaca i la torre Pallaresa, de Barcelona. Cap a mitjan segle es poden assenyalar ja exemples més rics com el Col•legi de Sant Macià, a Tortosa, el palau de l’ambaixador a Vic, el palau del marquès del Palmer (1556), de Palma de Mallorca. Cal arribar a la darreria del segle per a trobar el purisme de Guillem del Rei, a València, i de Jaume Amigó i Pere Blai, a Tarragona i Barcelona (façana i cos annex de la Generalitat).

L’escultura del Principat és representada per Bartolomé Ordóñez i Diego Siloé o simplement importada. Un bon artista valencià, Damià Forment, instal•lat a Saragossa, fou l’eix de l’escola aragonesa i relitzà el 1527 el retaule major de Poblet.


Jesucrist abraçant Sant Bernat, de Francesc Ribalta


L'últim sopar, de Joan de Joanes (cap a 1560)


Casa de l'Ardiaca


Retaule major de Poblet, de Damià Forment