En
canvi, si volguéssim analitzar un arbre d'una manera més
exacta, ens caldria utilitzar la geometria fractal. Si analitzem el
conjunt de les seves fulles, veiem que no té dimensió
dos, perquè no formen un pla, però tampoc té
dimensió tres, el que passa és que n'hi ha moltes i
tenen una dimensió difícil de descriure, que és
el que anomenem dimensió fractal. Un altre exemple, és
el que passa quan fem un mapa, utilitzant la geometria euclidiana
descriurem la línia de la costa com un conjunt de línies,
però si la línia de la costa té molts entrants
i sortints, mai no es podrà reproduir la longitud real de la
costa. Amb els instruments que tenim actualment, per poder mesurar
exactament aquesta longitud, l'hauríem de fer a peu, i encara
no seria exacte del tot sense definir fins quines entrades i sortides
és important comptar. Per tant de la dimensió que té
la costa, no en podem dir 1, per el que em vist, però tampoc
2, perquè el que passa amb la costa és una cosa estranya.
La geometria que estudia aquests fenòmens és la geometria
fractal, i de la dimensió dels objectes que descriu se'n diu
dimensió fractal, perquè no és un nombre enter.
Una de les
característiques més importants de la geometria fractal
és que descriu objectes de dimensió fraccionària,
o més ben dit, dimensió no entera.
|