|
Índex
Tornar
Sociologia i ciències socials
Naixement i evolució
Què és la sociologia?
Globalització
Classes socials
L'estat del benestar
Els agents de socialització
La família
La població
Immigració i integració
Pobresa i exclusió social
Sociologia de l'educació
Sociologia del treball
Treball i família
Sociologia política
Sociologia de la religió
| |
BARBIE SUPERSTAR. LA
CADENA GLOBAL D’ARTICLES
(any 2000)
La fabricació de Barbie,
la nina i joguina més rendible de la història, és un bon exemple de cadena
global d’articles. La nina adolescent de més de quaranta anys es ven a un ritme
de dos per segon, tot aportant a Mattel Corporation, amb seu a Los Ángeles, EUA,
més de 1000 milions de dòlars d’ingressos anuals. Per bé que es ven
fonamentalment als Estats Units, Europa i Japó, la Barbie pot trobar-se a 140
països d’arreu del món. És una autèntica ciutadana global, no tan sols en
vendes, sinó també pel que fa al seu lloc de naixement.
Barbie mai ha estat fabricada als EUA. La primera nina es fabricà al Japó el
1959, quan el país encara s’estava recuperant de la Segona Guerra Mundial i els
salaris eren baixos. Quan aquests augmentaren al Japó, Barbie es va traslladar a
d’altres països asiàtics de salaris reduïts. Els seus múltiples orígens pot
ensenyar-nos molt actualment sobre com actuen les cadenes globals d’articles.
La Barbie es dissenya als Estats Units, on s’elaboren estratègies de marketing i
les campanyes publicitàries i on deixa la major part dels beneficis. Però
l’única part de Barbie “made in USA” és el seu estoig de cartró, juntament amb
algunes de les pintures i esmalts emprats per decorar-la. El cos i el vestuari
de Barbie procedeixen d’arreu del planeta:
1. Barbie inicia la seva vida a l’Aràbia Saudita, on s’extreu el petroli que un
cop refinat es convertirà en l’etilè emprat per crear el seu cos de plàstic.
2. L’empresa estatal, Chinese Petrolem Corporation, importa l’etilè i el ven a
la Formosa Plastic Corporation, també taiwanesa i el major productor mundial de
plàstics de PVC (clorur de polivinil) emprat en l’industria de joguines. Formosa
Plastics converteix l’etilè en boletes de PVC que donaran forma al cos de
Barbie.
3. Aquestes boletes es transporten a alguna de les quatre fàbriques asiàtiques
manufacturaran la Barbie, dos al sud de la Xina, una a Indonèsia i altra a
Malàisia. La maquinària d’injecció del motlle plàstic que serà el seu cos, la
part més cara de la fabricació de Barbie, està construïda als Estats Units, des
d’on es transporta fins aquestes fàbriques.
4. Un cop moldejat el cos, se’l col•loca el pèl de nylon produït al Japó. Els
seus vestits es confeccionen a la Xina amb cotó xinès (la única matèria primera
que procedeix del país on es fabriquen la major part de les Barbie).
5. Hong Kong juga aquí un paper clau en el procés de manufactura, ja que fins el
seu port (un dels més grans del món) arriba pràcticament tot el material usat en
la seva fabricació, que després es transporta en camions a les fàbriques xineses.
Les Barbies acabades segueixen la mateixa ruta. Al voltant de 23.000 camions
efectuen els viatges diaris entre Hong Kong i les fàbriques de la resta de la
Xina.
Aleshores, ¿d’on és, en realitat, la Barbie? L’estoig de cartró i cel•lofana que
conté el conjunt de Barbie “La meva primera festa de té” té etiquetat “Made in
Xina”, però, com ara hem vist, gairebé cap dels materials que la componen
procedeix en realitat d’aquest país. Dels 9,99 dòlars del preu de venda al
públic als Estats Units, només arriben a Xina uns 35 centaus, principalment en
forma de salaris pagats a les 11.000 camperoles que l’ensamblen en les seves
dues fàbriques. Un cop als Estats Units, Mattel Corporation aconsegueix al
voltant d’un dòlar de guanys per nina.
¿Què passa amb la resta dels diners que s’aconsegueix en vendre-la per 9,99
dòlars? Només es necessiten 65 centaus per cobrir les despeses del plàstic, la
tela, el nylon i els altres materials emprats en la seva manufactura. La major
part dels diners serveix per pagar la maquinària i l’equip, el transport
transoceànic i el transport intern en camions, la publicitat i el merchandising,
l’espai del sòl que ocupa a la botiga i, per descomptat, els guanys que reporta
als comerços minoristes.
Joc de rol: "Dinàmica de
cubs"
Dossier pel
professor/a
Objectius
* Concienciar als alumnes de l'aprofitament que fan els països
desenvolupats dels subdesenvolupats.
* Potenciar la interiorització d'uns valors com:
el respecte a la diversitat cultural - actitud d'obertura - tolerància -
solidaritat amb les persones d'arreu del món - cooperació - compromís amb la
problemàtica més propera que ens envolta i amb la dels països del Sud.
Descripció de l'activitat
Nombre de participants:
Es necessiten 24 participants "directes" com a màxim, la resta faran el paper
d'"observadors", i un animador de la dinàmica.
Durada:
En principi el joc hauria d'ocupar com a mínim 30 minuts.
Inici de la dinàmica:
Es designen els participants directes i se'ls divideix en 4 equips amb igual
nombre de membres, i després s'expliquen les normes del joc:
Els quatre equips han de fabricar cubs de cartolina de 8 cm d'aresta en un temps
prefixat (30 minuts). Les arestes s'han d'enganxar amb "cel·lo". L'animador no
acceptarà els cubs que no estiguin ben acabats.
Només es pot fer servir el material subministrar per l'animador. Ara bé com que
cada equip rep diferent tipus de material, poden negociar intercanvis entre ells.
Cada equip haurà escollit un delegat per a negociar els intercanvis (sense
parlar).
Els quatre equips acabaran el joc amb un senyal convingut de l'animador i el
guanyador serà el que hagi aconseguit fer més cubs acabats.
Material:
Es necessita una sala gran, perquè els equips puguin estar separats. I s'entrega
el següent material als participants:
|
Material |
Cartolina |
Regles i llapis |
Tisores |
Cel·lo |
|
equip 1r |
2 |
3 |
1 |
molt |
|
equip 2n |
1 |
3 |
3 |
molt |
|
equip 3r |
7 |
- |
- |
poc |
|
equip 4t |
8 |
- |
- |
poc |
Instruccions
als observadors:
Es poden moure lliurement per la sala, però sense intervenir en el joc de
paraula, ni amb gestos. Si observen alguna infracció de les normes han d'avisar
a l'animador.
La seva missió és prendre nota escrita del que diuen i fan els participants
"directes". S'han de fixar molt especialment en quina mena d'intercanvis
realitzen i en com s'esdevé el procés de producció de cubs.
Avaluació i conclusions.
Després de fer l'activitat, els observadors posaran en comú tot allò han vist i
per últim els participants també posaran en comú les seves experiències,
sentiments i inquietuds que han tingut.
|