Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Sociologia i ciències socials
Naixement i evolució
Què és la sociologia?
Globalització
Classes socials
L'estat del benestar
Els agents de socialització
La família
Treball i família
La població
Immigració i integració
Pobresa i exclusió social
Sociologia de l'educació
Sociologia del treball
Sociologia política
Sociologia de la religió

QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA?

Enllaços


Per començar es pot dir que la sociologia és l’estudi sistemàtic de la societat humana. Però dit això també cal afegir que la sociologia no consisteix només en recollir dades sobre un tema social o un altre. La sociologia és molt més que una llista de fets i xifres. La sociologia és, per damunt de tot, una presa de consciència, una manera de pensar i d’entendre d’una forma crítica els fenòmens socials.

Fer servir la perspectiva sociològica és equivalent a
veure l’estrany en allò que ens és familiar: observar sociològicament exigeix deixar de banda la idea familiar de que la conducta humana depèn únicament del que les persones decideixen fer, i acceptar en el seu lloc la idea un xic estranya al principi: que la societat guia els nostres pensaments i els nostres actes.

Aprendre “a veure” de quina manera ens afecta la societat exigeix certa pràctica. Si preguntéssim a qualsevol universitari/a per què va triar una facultat o una universitat determinada, podria donar algunes de les següents raons:
- Volia estar a prop de casa
- Aquesta universitat tenia el millor camp d’esports
- Una llicenciatura en Economia en aquesta universitat assegura una bona feina el dia de demà.
- La meva noia va a aquesta universitat.
- No em varen acceptar a la universitat a la que volia anar en primer lloc.

Aquestes respostes depenen de les circumstàncies personals de qui les expressa, però, ¿és aquesta tota la veritat? Doncs bé, la perspectiva sociològica aporta implicacions més profundes que poden resultar menys evidents.

Si pensem sociològicament sobre el fet de rebre una formació universitària, ens adonarem que, en la gran part del planeta i per a la majoria de les persones, aquesta opció és simplement il•lusòria perquè no poden ni somiar anar a la universitat. Encara més, si haguéssim viscut fa un o dos segles, l’”elecció” d’anar a la universitat era una opció només accessible per a una reduíssima élite. D’altra banda, realitzar estudis universitaris implica assumir certs costos econòmics, de manera que els estudiants sovint pertanyen a famílies amb ingressos superiors a la mitjana. Els joves que tenen la sort de pertànyer a famílies que exerceixen la seva activitat laboral en el sector serveis (classe mitjana) tenen una probabilitat deu vegades més gran d’anar a la universitat que aquells que pertanyen a famílies de la classe obrera. També existeixen diferències segons l’ètnia i el gènere dels estudiants.

En fi, en una primera aproximació, la sociologia es proposa mostrar les pautes i els processos pels quals la societat determina allò que fem.

Sovint la perspectiva sociològica posa al descobert que
la conducta humana no és tan individualista com podríem pensar. Per a la majoria de nosaltres, la vida quotidiana és el resultat de decisions individuals: ens felicitem quan ens surten bé les coses i ens donem les culpes quan aquestes no resulten com nosaltres esperàvem. Estem tan cofois de la nostra individualitat que ens resistim a la idea de que actuem segons pautes socials. Un dels fundadors de la sociologia, Émile Durkheim, va demostrar com les forces socials afecten la conducta humana. Va fer un estudi sobre el suïcidi. ¿Per què? Doncs perquè no res ens sembla més personal que la “decisió” de treure’ns la pròpia vida. Durkheim, considerat un dels pioners de la sociologia (1858-1917), va escollir el suïcidi com a tema d’investigació. Si era capaç de demostrar que un acte tan íntimament personal com el suïcidi estava determinat sociològicament, aleshores hauria establert arguments sòlids per a l’estudi de la sociologia. I ho va aconseguir! Va ser capaç de demostrar que les forces socials influeixen en l’acte aparentment tan propi o personal com el de treure’s la vida.

Durkheim va començar estudiant casos de suïcidi en la França de la seva època. Les estadístiques mostraven clarament que algunes categories de persones tenien una probabilitat major que d’altres de suïcidar-se. Concretament, va trobar que els homes, els protestants, els rics, i els solters mostraven una índex de suïcidi més alta que les dones, els catòlics o jueus, els pobres i les persones casades, respectivament. Durkheim va deduir que aquestes diferències corresponien a diferents graus d’integració social de les persones. Les taxes de suïcidi baixes caracteritzaven categories de persones amb forts lligams socials, mentre que les taxes de suïcidi elevades corresponien a persones més individualistes i socialment solitàries.

Efectivament, en les societats dominades pels homes que va estudiar Durkheim, aquests gaudien de més autonomia que les dones. Durkheim va arribar a la conclusió de que, independentment dels avantatges que suposa la llibertat per als homes, l’autonomia implica una integració social menor, la qual cosa contribueix a una taxa de suïcidis més alta entre els homes. El mateix succeeix amb els protestants, la individualitat dels quals els predisposa més al suïcidi, a diferència dels catòlics i els jueus, els rituals dels quals enforteixen els lligams socials. Els rics, evidentment, tenen més llibertat d’acció que els pobres, però també una taxa de suïcidi més elevada. Finalment, els solters, amb vincles socials més febles que els casats, també corren un risc més elevat de suïcidar-se.

Un segle més tard, l’estudi de Durkheim encara segueix essent un tema de debat.

La perspectiva sociològica en la vida quotidiana. Beneficis i dificultats

Una introducció a la sociologia és una invitació a aprendre una nova manera de veure en quina mesura la societat en que ens ha tocat de viure influeix en les nostres decisions, les nostres expectatives i plans de vida. És a dir ¿quin benefici podem extreure quan aprenem a veure la realitat que ens envolta des de la perspectiva sociològica.

Primer benefici. Quan pensem sociològicament ens adonem que idees que hem donat per suposades no sempre són certes. L’enfoc sociològic es converteix en una manera d’alimentar la”mala costum” de preguntar qüestions incòmodes. Ens empeny a preguntar-nos si aquestes creences són realment certes i, en la mesura en que no ho siguin, per què s’admeten de manera tan general. La sociologia sempre posa en dubte “allò que és dona per suposat”.

Segon benefici. Pensar sociològicament ens empeny a entendre que, per bé o per mal, la nostra societat funciona d’una manera determinada. En el joc de la vida, podem decidir com jugar les nostres cartes, però és la societat la que reparteix les cartes. Com millor entenguem el joc, millors jugadors serem. La sociologia ens ajuda a entendre allò que podem aconseguir amb major o menor probabilitat d’èxit i com podem lluitar pels nostres objectius de la manera més efectiva.

Tercer benefici. Sense la consciència de com actua la societat, molt probablement acceptarem el statu quo. En la mesura que coneguem i comprenguem millor la manera d’actuar de la societat, més actiu serà el paper que podem prendre en la determinació de la vida social. Per alguns, això pot significar acceptar la societat tal com és; tanmateix, altres voldran canviar tot el planeta. La disciplina de la sociologia no pren partit per cap orientació política determinada, i podem trobar sociòlegs en tot l’espectre polític.

Per acabar amb els beneficis, val a dir que el pensament sociològic posa en evidència, tant l’extraordinària varietat social del món com també els seus sofriments reals i potencials. Els “catalans” i els “espanyols”, per exemple, només representen una petita proporció de la població del planeta. Cal tenir en compte que molts éssers humans viuen en societats radicalment diferents. Arreu les persones tendeixen a considerar la seva pròpia forma de vida com l’apropiada i “natural”, i a rebutjar els estils de vida d’aquells que es comporten de manera diferent. Però la perspectiva sociològica ens anima a pensar críticament sobre els punts forts i febles que cadascun dels estils de vida tenen (incloent el nostre). També ens anima a que siguem conscients dels molts patiments que succeeixen (pobresa, ruptures matrimonials, malalties, guerres, etc) i que vegem com aquests problemes, sovint són causats per la manera en la que estan organitzades les societats.

Tanmateix també cal assenyalar que la perspectiva sociològica dóna lloc a
alguns problemes característics.

Una de les dificultats de l’estudi de la sociologia és que estem estudiant un objecte en moviment: la societat pot canviar tan o més ràpidament com el mateix estudi. El “descobriment” d’un aspecte o d’un fenomen d’un dia pot no ser vàlid quan canvien les situacions i les circumstàncies.

La segona dificultat rau en que els propis sociòlegs formen part del seu objecte d’estudi. En la mesura en que tots formem part de la societat, tots formem part del nostre objecte d’estudi, i això dificulta en gran mesura la tasca del sociòleg. Atès que formem part del mateix món que estudiem, ens pot resultar difícil mantenir la distància necessària. El punt de vista d’un sociòleg nascut a Europa pot no ser tan vàlid del punt de vista d’un sociòleg nascut a Thailàndia o al Brasil. Aquesta dificultat és fruit de l’etnocentrisme (perquè estem molt condicionats per una visió cultural determinada).

Finalment, val a dir que el coneixement sociològic acaba essent part de la pròpia societat. Per exemple, les conclusions que els estudis sociològics al voltant de la criminalitat (per exemple, que el nombre de delictes està augmentant) poden arribar als mitjans de comunicació i, com a conseqüència, fer que les persones siguin més conscients del problema. I, com a conseqüència, que fins i tot es denunciï un major nombre de delictes. En definitiva, la sociologia exerceix un impacte sobre la societat.


 
 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es