|
Índex
Tornar
Sociologia i ciències socials
Naixement i evolució
Què és la sociologia?
Globalització
Classes socials
L'estat del benestar
Els agents de socialització
La família
Treball i família
La població
Immigració i integració
Pobresa i exclusió social
Sociologia de l'educació
Sociologia del treball
Sociologia política
Sociologia de la religió
| |
|
QUÈ ÉS
LA SOCIOLOGIA? |
Enllaços |
Per començar es pot dir que
la sociologia és l’estudi sistemàtic de la societat humana. Però dit
això també cal afegir que la sociologia no consisteix només en recollir
dades sobre un tema social o un altre. La sociologia és molt més que una
llista de fets i xifres. La sociologia és, per damunt de tot,
una presa de consciència,
una manera de pensar i d’entendre d’una forma crítica els fenòmens
socials.
Fer servir la perspectiva sociològica és equivalent a
veure l’estrany en allò que
ens és familiar:
observar sociològicament exigeix deixar de banda la idea familiar de que
la conducta humana depèn únicament del que les persones decideixen fer,
i acceptar en el seu lloc la idea un xic estranya al principi: que la
societat guia els nostres pensaments i els nostres actes.
Aprendre “a veure”
de quina manera ens afecta la societat exigeix certa pràctica. Si
preguntéssim a qualsevol universitari/a per què va triar una facultat o
una universitat determinada, podria donar algunes de les següents raons:
- Volia estar a prop de casa
- Aquesta universitat tenia el millor camp d’esports
- Una llicenciatura en Economia en aquesta universitat assegura una bona
feina el dia de demà.
- La meva noia va a aquesta universitat.
- No em varen acceptar a la universitat a la que volia anar en primer
lloc.
Aquestes respostes depenen de les circumstàncies personals de qui les
expressa, però, ¿és aquesta tota la veritat? Doncs bé, la perspectiva
sociològica aporta implicacions més profundes que poden resultar menys
evidents.
Si pensem sociològicament sobre el fet de rebre una formació
universitària, ens adonarem que, en la gran part del planeta i per a la
majoria de les persones, aquesta opció és simplement il•lusòria perquè
no poden ni somiar anar a la universitat. Encara més, si haguéssim
viscut fa un o dos segles, l’”elecció” d’anar a la universitat era una
opció només accessible per a una reduíssima élite. D’altra banda,
realitzar estudis universitaris implica assumir certs costos econòmics,
de manera que els estudiants sovint pertanyen a famílies amb ingressos
superiors a la mitjana. Els joves que tenen la sort de pertànyer a
famílies que exerceixen la seva activitat laboral en el sector serveis (classe
mitjana) tenen una probabilitat deu vegades més gran d’anar a la
universitat que aquells que pertanyen a famílies de la classe obrera.
També existeixen diferències segons l’ètnia i el gènere dels estudiants.
En fi, en una primera aproximació, la sociologia es proposa mostrar les
pautes i els processos pels quals la societat determina allò que fem.
Sovint la perspectiva sociològica posa al descobert que
la conducta humana no és
tan individualista com podríem pensar.
Per a la majoria de nosaltres, la vida quotidiana és el resultat de
decisions individuals: ens felicitem quan ens surten bé les coses i ens
donem les culpes quan aquestes no resulten com nosaltres esperàvem.
Estem tan cofois de la nostra individualitat que ens resistim a la idea
de que actuem segons pautes socials. Un dels fundadors de la sociologia,
Émile Durkheim,
va demostrar com les forces socials afecten la conducta humana. Va fer
un estudi sobre el suïcidi. ¿Per què? Doncs perquè no res ens sembla més
personal que la “decisió” de treure’ns la pròpia vida. Durkheim,
considerat un dels pioners de la sociologia (1858-1917), va escollir el
suïcidi com a tema d’investigació. Si era capaç de demostrar que un acte
tan íntimament personal com el
suïcidi
estava determinat sociològicament, aleshores hauria establert arguments
sòlids per a l’estudi de la sociologia. I ho va aconseguir! Va ser capaç
de demostrar que les forces socials influeixen en l’acte aparentment tan
propi o personal com el de treure’s la vida.
Durkheim va començar estudiant casos de suïcidi en la França de la seva
època. Les estadístiques mostraven clarament que algunes categories de
persones tenien una probabilitat major que d’altres de suïcidar-se.
Concretament, va trobar que els homes, els protestants, els rics, i els
solters mostraven una índex de suïcidi més alta que les dones, els
catòlics o jueus, els pobres i les persones casades, respectivament.
Durkheim va deduir que aquestes diferències corresponien a diferents
graus d’integració social de les persones. Les taxes de suïcidi baixes
caracteritzaven categories de persones amb forts lligams socials, mentre
que les taxes de suïcidi elevades corresponien a persones més
individualistes i socialment solitàries.
Efectivament, en les societats dominades pels homes que va estudiar
Durkheim, aquests gaudien de més autonomia que les dones. Durkheim va
arribar a la conclusió de que, independentment dels avantatges que
suposa la llibertat per als homes, l’autonomia implica una integració
social menor, la qual cosa contribueix a una taxa de suïcidis més alta
entre els homes. El mateix succeeix amb els protestants, la
individualitat dels quals els predisposa més al suïcidi, a diferència
dels catòlics i els jueus, els rituals dels quals enforteixen els
lligams socials. Els rics, evidentment, tenen més llibertat d’acció que
els pobres, però també una taxa de suïcidi més elevada. Finalment, els
solters, amb vincles socials més febles que els casats, també corren un
risc més elevat de suïcidar-se.
Un segle més tard, l’estudi de Durkheim encara segueix essent un tema de
debat.
La perspectiva
sociològica en la vida quotidiana. Beneficis i dificultats
Una introducció a la sociologia és una invitació a aprendre una nova
manera de veure en quina mesura la societat en que ens ha tocat de viure
influeix en les nostres decisions, les nostres expectatives i plans de
vida. És a dir ¿quin benefici podem extreure quan aprenem a veure la
realitat que ens envolta des de la perspectiva sociològica.
Primer
benefici.
Quan pensem sociològicament ens adonem que idees que hem donat per
suposades no sempre són certes. L’enfoc sociològic es converteix en una
manera d’alimentar la”mala costum” de preguntar qüestions incòmodes. Ens
empeny a preguntar-nos si aquestes creences són realment certes i, en la
mesura en que no ho siguin, per què s’admeten de manera tan general. La
sociologia sempre posa en dubte “allò que és dona per suposat”.
Segon benefici.
Pensar sociològicament ens empeny a entendre que, per bé o per mal, la
nostra societat funciona d’una manera determinada. En el joc de la vida,
podem decidir com jugar les nostres cartes, però és la societat la que
reparteix les cartes. Com millor entenguem el joc, millors jugadors
serem. La sociologia ens ajuda a entendre allò que podem aconseguir amb
major o menor probabilitat d’èxit i com podem lluitar pels nostres
objectius de la manera més efectiva.
Tercer
benefici.
Sense la consciència de com actua la societat, molt probablement
acceptarem el statu quo. En la mesura que coneguem i comprenguem millor
la manera d’actuar de la societat, més actiu serà el paper que podem
prendre en la determinació de la vida social. Per alguns, això pot
significar acceptar la societat tal com és; tanmateix, altres voldran
canviar tot el planeta. La disciplina de la sociologia no pren partit
per cap orientació política determinada, i podem trobar sociòlegs en tot
l’espectre polític.
Per acabar amb els beneficis, val a dir que el pensament sociològic posa
en evidència, tant l’extraordinària varietat social del món com també
els seus sofriments reals i potencials. Els “catalans” i els “espanyols”,
per exemple, només representen una petita proporció de la població del
planeta. Cal tenir en compte que molts éssers humans viuen en societats
radicalment diferents. Arreu les persones tendeixen a considerar la seva
pròpia forma de vida com l’apropiada i “natural”, i a rebutjar els
estils de vida d’aquells que es comporten de manera diferent. Però la
perspectiva sociològica ens anima a pensar críticament sobre els punts
forts i febles que cadascun dels estils de vida tenen (incloent el
nostre). També ens anima a que siguem conscients dels molts patiments
que succeeixen (pobresa, ruptures matrimonials, malalties, guerres, etc)
i que vegem com aquests problemes, sovint són causats per la manera en
la que estan organitzades les societats.
Tanmateix també cal assenyalar que la perspectiva sociològica dóna lloc
a alguns
problemes característics.
Una de les
dificultats
de l’estudi de la sociologia és que estem estudiant un
objecte en moviment:
la societat pot canviar tan o més ràpidament com el mateix estudi. El
“descobriment” d’un aspecte o d’un fenomen d’un dia pot no ser vàlid
quan canvien les situacions i les circumstàncies.
La segona
dificultat
rau en que els propis sociòlegs formen part del seu objecte d’estudi. En
la mesura en que tots formem part de la societat, tots formem part del
nostre objecte d’estudi, i això dificulta en gran mesura la tasca del
sociòleg. Atès que formem part del mateix món que estudiem, ens pot
resultar difícil mantenir la distància necessària. El punt de vista d’un
sociòleg nascut a Europa pot no ser tan vàlid del punt de vista d’un
sociòleg nascut a Thailàndia o al Brasil. Aquesta dificultat és fruit de
l’etnocentrisme (perquè estem molt condicionats per una visió cultural
determinada).
Finalment,
val a dir que el
coneixement sociològic acaba essent part de la pròpia societat.
Per exemple, les conclusions que els estudis sociològics al voltant de
la criminalitat (per exemple, que el nombre de delictes està augmentant)
poden arribar als mitjans de comunicació i, com a conseqüència, fer que
les persones siguin més conscients del problema. I, com a conseqüència,
que fins i tot es denunciï un major nombre de delictes. En definitiva,
la sociologia exerceix un impacte sobre la societat.
|
|
|