02 – 07- 1988 ESPOLLA-HEIDELBERG Havíem de sortir a les 5 del matí, però en lluís, l’Adelina i la Joana s’han adormit. Hem sortit a ¾ de 6 . hem passat a buscar la Carme. Components del grup: Joana, Carme, Núria, Mariona, Joan , Adelina Lluís, Puri i Joan.Hem agafat l’autopista : Lyon, Dijon, Estrasbourg i HeideLberg. Arribem a Heilderberg a les 17,15, ens instal•lem a l’alberg i anem a passejar al costat del riu, el lloc és molt bonic però estem molt cansats i demà ens que da un llarg camí. És coneguda principalment pel seu castell i per la seva universitat. Aprofitem per telefonar.

03-07-1988 HEIDELBERG-TRAVEMUNDE Volíem telefonar a Odelso però cap ens atrevim a telefonar a Suècia. Trobem una noia mexicana que ens ajuda, però finalment no podem llogar l’alberg.Passem per Hannover i Hamburg. Arribem a Travemunde a mitja tarda, hem tardat 9:15.A les 22 agafarem el barco que ens portarà fins a Malmö. Aprofitem la tarda per visitar els voltants de Travemunde. Passem una nit tranquil•la al barco. Tenim 3 camarots de 2 persones i un de tres, els ha reservat en Joan Castelló a travesde la sevaagència de l’aduana ( anem en un barco que transporta camions rodejats de camioners...)

04 – 07 – 1988 TRAVEMENDE-MALMÖ-NYKOPING Arribem a Malmö a les 7 del matí, el barco ens ha servit per descansar. Agafem la carretera E66, que passa per la costa, fins a Nykoping. La vila està situada a la vora de la Mar Bàltica, a la desembocadura del riu Nyköping. Ens trobem amb el primer alberg de Suècia, molt net i cuidat per un matrimoni vell. El poble és molt bonic. Veiem un matrimoni que pesca i després ens els trobem a l’alberg menjant-se el peix.

05-07-1988 NYKOPING-ESTOCOLM Al matí anem cap a Estocolm. Trobem l’alberg a Hallunda ( Brotika) per 50 Kr + 10 Kr del llençols. Estem molt a prop de Estocolm.Al matí visitem la ciutat i anem amb metro fins al centre. Visitem : el Palau Reial, on vam veure el canvi de guàrdia. El palau reial d'Estocolm, Stockholms slott en suec, és la residència oficial del rei de Suècia, situada a la ciutat vella d'Estocolm. El primer edifici del palau va ser una fortalesa construïda al segle XIII Al final del segle XVI, el castell va ser transformat en un palau d'estil renaixentista. El relleu quotidià de la guàrdia reial, que s'efectua davant el palau, és una escena molt preuada dels turistes. El palau està en part obert al públic.Després de veure el canvi de guàrdia ens vam dirigir cap a l’ Skansen , uns jardins on hi ha una representació de les cultures i dels avantpassats que vam viure a Suècia. Podem veure una antiga escola, una casa de pagesos, una casa de senyors, ...“Skansen es un museo al aire libre así como un parque zoológico situado en la isla de Djurgården en Estocolmo. Se fundó en 1891 por Artur Hazelius con el fin de mostrar el modo de vida en Suecia durante los últimos siglos.En el siglo XIX, Suecia, como mucho otros países europeos sufren profundos cambios. Su modo de vida muy rural deja paso a una sociedad industrializada, haciendo temer a mucha gente una pérdida de la historia, y de las tradiciones y hábitos nacionales. Artur Hazelius, que antes había fundado el Nordiska museet sobre la isla de Djurgården cerca del centro de Estocolmo, creado entonces el primer museo a aire libre del mundo sobre una colina vecina. Skansen formaba inicialmente parte del Nordiska Museet, pero se independizó en 1963. No obstante, los distintos objetos situados dentro de los edificios de Skansen pertenecen al Nordiska Museet.Skansen agrupa alrededor de unas 150 construcciones procedentes de toda la Suecia, desmontadas y luego vueltas a montar, parte por parte en su emplazamiento definitivo, dando una visión global sobre la vida en Suecia pasando desde los pobres pueblos granjeros a las ricas residencias de la nobleza.El museo presenta también una reproducción fidedigna de una pequeña ciudad con los talleres de los artesanos que trabajaban el cuero, la plata ó también el vidrio. En el parque del museo, que se extiende sobre una superficie de 300.000 m², se encuentra un extenso zoológico que muestra un amplio abanico de animales escandinavos así como algunas especies más exóticas. ”Skansen ens va encantar i ens hi vam estar una bona estona. Després vam anar fins el Museu Vasa. Alberga l'únic vaixell del segle XVII encara intacte, el Vasa. Al voltant d'aquest vaixell, se situen diverses exposicions que informen de la seva història i presenten els objectes que estaven a bord. Aquest vaixell es va enfonsar el mateix dia de la botadura. Val la pena visitar-lo.

06 – 07 – 1988 HALLUNDA- DOCKSTA Sortim cap a 2/4 de 9 en direcció Docksta. Passem per Uppsala i Sundsvall.A Sundvall ens vam aturar a esirar les cames i vam visitar el cementiri super ben cuidat al costat del mar. Pel camí el paisatge és magnífic i està ple de llacs. Arribem a Docksta, on dormim en bungalows. Avui hem comprovat que a Suècia cal posar-te al voral quan un cotxe et vol avançar i la carretera és estreta.Vam anar a comprar al super: pa ( 500 ptes kg) i ous 380 ptes la dotzena... Havent sopat anem a fer una volta i alguns de nosaltres ens vam banyar al Bàltic, l’aigua semblavabruta, tenia un color gris, era un mar sense vida, no vam veure ni un cranc.Anem a dormir cap a les 12 de la nit i encara és clar.Una cosa que ens va sobtar va ser l’enorme quantitat de banderes de Suècia que vam veure a les cases durant tot el viatge.

07 – 07 – 1988 DOCKSTA-TORNIO Sortim a 2/4 de nou en direcció Tornio a Finlàndia. És un poble que es troba a tocar de la frontera entre els dos països. És una ciutat fronterera sense cap més interès. El més interessant de la ciutat són algunes esglésies de fusta com l’església ortodoxa que podem veure en la foto que vam fer.Durant el segle XVIII va ser visitada per diverses expedicions cap a l'Àrtic. La més notable va ser la d'un membre de l'Académie française, Pierre Louis Moreau de Maupertuis, qui hi va mesurar l'arc de meridià. Arribem a Tornio a les 17:15, una hora més a Finlàndia. El paisatge per on vam passar és molt monòton i et dona una sensació de pau, llàstima que no el podíem gaudir gaire ja que cada dia fèiem més de 600 km. Ah!, avui hem vist el primer reno.Al mateix alberg teníem una sauna i la vam aprofitar. Després de la sauna ens vam banyar al riu Tornio que teníem al mateix davant de l’alberg.A la foto també podem veure el sol de mitjanit, estàvem a 50 km del Cercle Polar i l’efecte del sol de mitjanit era perfectament visible, ens vam despertar a ¼ de 4 i encara era tot clar.

08 – 07 – 1988 TORNIO – LAANILA Ens aixequem a les 6, a Finlàndia ja són les 7, van una hora més que nosaltres. Les cases tan a Suècia com aquí a Finlàndia no tenen tanques, et demostra la seguretat del país i el respecte que tenen els veïns per la propietat del l’altre. Finlàndia es veu més pobre, potser també per que cada vegada anem més al nord. Ens parem a Rovaniemi per comprar i descansar.És la capital administrativa i el centre de comerç de la província més septentrional de Finlàndia, Lapònia. Rovaniemi és cèlebre pel seu museu àrtic però també i sobretot per ser la ciutat del Santa Claus. A causa de la natura ben conservada i oportunitats recreatives nombroses, el turisme és una indústria important a Rovaniemi. La ciutat té un cert nombre d'hotels i restaurants situats tant en el centre com a la rodalia de la ciutat. La majoria dels seus 35.000 habitants fan la seva vida en professions de servei. Al ser la capital de la província de Lapònia, moltes institucions governamentals hi tenen les seves oficines. Dels 35.000 habitants, aproximadament 10.000 són estudiants. Rovaniemi és la seu no sols de la Universitat de Lapland sinó també de la Universitat Rovaniemi de Ciències Aplicades, que comprèn instituts de tecnologia d'informació i tradicional, negoci, cura de salut i social, estudis culinaris, silvicultura, estudis rurals i esports. La residència de Santa Claus, Santapark, està situada a fora de la ciutat. El Santapark, la casa del Pare Noël a Rovaniemi, és un parc temàtic dedicat a Santa Claus.Els artesans fabriquen els seus productes de cara al públic i tothom hi pot participar. Les atraccions de SantaPark permeten fer una màgica excursió en trineu amb el ren Rodolf de nas vermell o exercitar-se amb un dels helicòpters a pedals del Pare Noël. La muntanya de cristall permet a la imaginació envolar-se. I enmig de les pilotes, hom es creuria verdaderament en el fons del mar.Està construït en una cavitat artificial enorme a les roques dures de Finlàndia. Un túnel llarg de 200 m condueix a una cambra central amb un anell al seu voltant. La cambra i l'anell estan connectats per túnels. La presentació sencera sembla bastant futurista.La famosa oficina de correus del Pare Noël està situat aquí, en el Cercle Polar, al costat de Rovaniemi. Els dies de Nadal, un gran nombre de follets assistents molt enfeinats són al seu servei. Totes les cartes i paquets enviats a aquestes oficines seran lliurades amb l'autèntic tampó del Cercle Polar.Nosaltres vam visitar el parc quan encara no era més que una gran botiga situada al mateix Cercle Polar Àrtic amb molts de records dedicats al Papa Noel. La oficina de correus ja funcionava i els anys següents vam escriure moltes cartes des de l’escola que van tenir resposta.A 100 km d’Ivalo, trobem la carretera amb obres, uns 20 km de carretera sense asfaltar. Després torna a ser bona. Durant el viatge veiem els primers rens salvatges i també ens trobem amb una sorpresa, al costat de la carretera trobem alguns “Kioski” on els lapons venen els seus souvenirs, acceptaven targetes de crèdit!Dormim en un alberg a Laanila està molt bé de preu ( 30 marcs) i molt ben equipat, inclús disposem de tovalloles, molt bé. Estem al mig de la taigà, ens passegem pel bosc i posem els peus a l’aigua del riu...Al vespre alguns de nosaltres anem a sopar a un restaurant per menjar carn de ren. Molt bo!! Ens costa 79 marcs finlandesos per persona.

09 – 07 – 1988 LAANILA-NORD CAP Ens aixequem i anem en direcció Inari. La seva economia es basa principalment en la indústria de la fusta, el manteniment de la natura i el turisme. És el centre de la cultura sami on hi ha el Museu Siida, seu del Museu Nacional dels Samis de Finlàndia. Aquí ens vam parar a un “kioski” de carretera per comprar la pell de ren, les banyes i 4 regalets... També vam visitar el museu, encara que en aquell moment només era un skansen a l’aire lliure. Era molt semblant al que havíem vist a Estocolm però estava situat al mig del bosc i la visita va ser molt agradable. Actualment han construït un nou museu i han arreglat la part que es troba a l’aire lliure: “El museo al aire libre está abierto solo en verano. En él se puede aprender cómo cazaban o pescaban, cómo almacenaban los víveres y ver e incluso entrar en parte de sus edificios, cabañas de madera perfectamente conservadas. Fueron trasladadas aquí en 1960, y permite hacerse una idea de cómo vivían en el siglo XIX. Es un paseo de poco menos de un kilómetros en los que hay unas 50 construcciones: hogares, construcciones de almacenaje y trampas para cazar. Si bajamos hasta el río que discurre por esta zona del museo, también se puede ver parte de lo utilizado en la búsqueda de oro, práctica ahora ya abandonada. Entre los edificios destaca la Mirham Hut, un juzgado que fue trasladado desde el límite de Inari y Kittila. Fue usado para celebrar juicios hasta 1905, y sus paredes están llenas de nombres marcados por aquellos que permanecieron en su interior esperando la decisión de los jueces. En su exterior, se puede ver la viga en la que ataban a los condenados a recibir castigos en forma de latigazos.Al margen de museo y las salas de exposiciones, hay una sala de proyecciones en la que se exhibe un documental sobre las auroras boreales, de 12 minutos de duración. En invierno hay dos pases diarios, y tres en verano. Conviene preguntar los horarios al comprar los tickets e ir un poco antes de que empiece para coger sitio sentado, ya que suele llenarse. Esta proyección está incluida en el precio de la entrada.”A les 12:30 hora de Noruega arribem a la frontera a Karigarniemi i ja deixem enrere Finlàndia. El paisatge ha canviat, la taigà va deixant pas a la tundra. Com que ja teníem encarregat l’alberg a Nord Cap anàvem força tranquils. Per arribar a Nord Cap vam haver d’agafar el ferry, ja que es troba en una illa.Arribem al Cap Nord, sopem i anem a veure el Cap. El paisatge és encantador. Per entrar a la zona del Cap i poder visitar les vistes ens costa 65 Kr noruegues ( 1300 ptes). Hi ha un restaurant, botiga de souvenirs, miradors,... Un lloc per turistes però el paisatge val la pena i el dia en que hi vàrem anar encara més ja que el cel estava net i la vista era magnífica. Les fotos són de les 3 de la matinada. Dormim a plena llum del sol, però molt bé.

10 – 07 – 1988 CAP NORD-ALTA Sortim cap a 2/4 11 del matí, agafem el ferry i ens dirigim cap a Alta. Fem uns 230 km i tardem més de 4 hores. A mitja tarda arribem a l’alberg que ja teníem reservat. Sembla un hotel i tenim moltes comoditats : rentadora, assecadora, ... Tota la colla fem una gran rentada.Amb la Puri anem a veure unes inscripcions del neolític fetes al costat del mar sobre unes roques. Els dibuixos sobre la roca d'Alta, que daten del vora el 4200 aC fins al 500 aC, han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més, la cultura Komsa es diu així precisament per la muntanya del mateix nom del municipi d'Áltá, on es van descobrir les primeres restes arqueològiques.“Desde que las tallas, o más correctamente petroglifos, fueron descubiertos en 1972 más de 5000 conjuntos han sido descubiertos en diferentes lugares de la zona. El sitio principal es Jiepmaluokta, a unos cuatro kilómetros de Alta, conteniendo alrededor de 3000 representaciones que se han convertido en un museo al aire libre. El lugar fue incluido por la Unesco dentro de la lista del Patrimonio de la Humanidad el 3 de diciembre de 1985.1Las primeras tallas en la zona están datadas alrededor del 4200 a. C., las más recientes están, por lo general, fechadas alrededor del 500 a. C., aunque algunos investigadores creen que la talla continuó hasta alrededor del 500 A. D. La gran variedad de imágenes muestra una cultura de cazadores-recolectores que era capaz de controlar los rebaños de renos, fue experto en la construcción de barcos y la pesca y la práctica de rituales chamánicos. Aparte de la evidencia visual de las tallas poco se conoce de sus creadores.”Sopem molt bé i anem a donar un vol pel poble. Té un port preciós i al mar es barregen diferents tonalitats de blau i gris. Anem a dormir a les 12 i fins a 27$ de 9 no ens aixequem.

11 – 07 – 1988 Anem en direcció Narvik. Ens passem el dia viatjant, encara sort que el paisatge és bonic i el camí passa bé. Havíem sortit d’Alta a ¼ d’ 11, arribem a Narvik a ¾ de 8 . Plou una mica, arribem a l’alberg, és una mica deixat, però vaja es que estem molt ben acostumats! Ens replantegem l’excursió. Avui el viatge ha sigut molt llarg i el grup decideix no anar a les illes Lofoten perquè hi ha molt km i el vaixell no és gens barat. Decidim anar a Mo i Ranai passar-hi dues nits per descansar. Després de la xerrada amb la Puri vam anar a visitar el cartell dels Km.

12 -07 – 1988 NARVIK-MO i RANA Sortim a ¼ de 9 de Narvik. Agafem la carretera de la costa i durant el trajecte haurem d’agafar diferents ferrys, el primer de Skarberget a Bogues ens costa unes 85 kr. Després per la carretera trobem molts túnels, s’han de pagar unes 35 kr. per cotxe. A les 18h arribem a Mo i Rana.L’alberg està bé. Trobem un grup d’espanyols que venen en pla aventurer. Donem una volta per Mo i Rana i anem a dormir aviat.

13-07-1988 MO i RANA-NESMA Sortim molt aviat cap al glaciar de Svartisen. El sistema consta de dues glaceres separades:•Vestre Svartisen (Svartisen occidental) (221 km2), que és la segona glacera més gran a la part continental de Noruegadesprés de Jostedalsbreen•Østre Svartisen (Svartisen oriental) (148 km2), que és la quarta més gran del país.Quan arribem al començament del llac ens hem d’esperar força estona perquè hi ha força gent. Agafem una barca per travessar el llac ( 30 kr per persona). Caminem 3 km i finalment gaudim de la vista de la glacera. Valia la pena la caminada! Podem entrar a dins de la llengua i podem veure tots els colors del blau reflectits al gel. Podem observar com es desprenen trossos de gel que fan pujar el nivell de l’aigua.En aquesta glacera ens vam trobar amb gent d’Olot. A les fotos podem observar com a reculat la glacera aquest últims anys, la primera foto és de l’any 1988 i la segona del 2015. Dinem molt tard a ¾ de 4 i a les 5 arribem a Nesna. La carretera no és molt bona ( l’ùltim tros) però el paisatge és molt bonic. Anem a fer un vol buscant peix per comprar, però no en trobem.El responsable de l’alberg, en Thor, ens acompanya a visitar l’escola de magisteri de Nesna ja que ell també fa de conserge. Oh! Quina diferència de les nostres! Tenen de tot, amb uns serveis òptims; i això que Nesna només tenia 800 hab i tota la comarca 2000. Sopem a 2/4 de 12 i anem a dormir.

14-07-1988 NESNA-TRONDHEIM Sortim en direcció a Levang, hem d’agafar un ferry que ens evita fer una gran volta. Arribem a Trondheim ben cansats ja que la conducció és lentíssima 50 a 60, màxim 80 km/hL’alberg val 100 kr, és car però hi ha un esmorzar excel•lent.

15-07-1988 TRONDHEIM Ens hem aixecat cap a 2/4 de 8. Hem baixat a esmorzar i hem fet un dia de relax total. Fou fundada a finals del segle X com a nucli comercial. Durant l'edat mitjana fou breument la capital de Noruega i la seu arquebisbal del país. El seu creixement posterior es recolzà bàsicament en el comerç, però la ciutat sofrí repetides crisis a causa d'incendis devastadors. Entre el seu patrimoni destaca la catedral de Nidaros, una obra mestra de l'arquitectura gòtica en els països nòrdicsLa catedral de Nidaros està situada al centre de la ciutat. La catedral, construïda a partir del 1070 en endavant, és el monument gòtic més important de Noruega i fou a més el lloc més important de peregrinació cristiana del nord d'Europa durant l'edat mitjana, amb les rutes de peregrinació que duen a la ciutat des d'Oslo. Avui en dia és la catedral medieval més septentrional del món, i la segona més gran d'Escandinàvia.Durant l'edat mitjana, i altre cop després de la independència de Noruega fou restaurada el 1814, sent l'església de coronació dels reis de Noruega. Molt lligat amb la història de la catedral hi ha el Palau de l'Arquebisbe (Erkebispegården), adjacent a la primera. Algunes parts de la seva estructura conserven certes característiques romàniques. Abans de la reforma, fou la residència dels poderosos arquebisbes de Nidaros. Posteriorment, quan Noruega estava unida amb Dinamarca, fou seu dels representants del rei a la ciutat i després la caserna general de l'exèrcit. Avui en dia és un museu històric i lloc de diversos esdeveniments culturalsArquitectura monumental de fustaAl centre i en altres zones adjacents, com a Bakklandet i a Sla, encara hi perviuen nombroses edificacions de fusta. Diverses d'elles són palaus i casalots dels segles XVII i XVIII que servien d'habitatge per als comerciants adinerats de la ciutat. Aquestes edificacions presenten motius barrocs, neoclàssics i de l'estil imperial. Entre ells es poden esmentar el Stiftsgården, actualment un palau de la família reial noruega; la Sukkerhuset («casa del sucre»), una antiga refineria sucrera que es va beneficiar del comerç amb les Índies Occidentals Daneses; la Tronka, un antic hospital per a malalts mentals; el Sommergården, actualment una farmàcia; el Hornemansgården, la Weisenhuset, i les esglésies de Leinstrand i Bakke, entre d'altres.La zona dels antics magatzems comercials, coneguda com a Bryggen («l'embarcador»), a banda i banda del riu Nidelva, és un dels llocs més típics de Trondheim. Són edificis de fusta parcialment construïts sobre el riu. Avui en dia són ocupats per habitatges i locals comercials i són, com tot el patrimoni de fusta de Trondheim, en constant amenaça d'incendis.Hem anat a la catedral a escoltar un concert d’orgue i hem anat de rebaixes. A la tarda hem llegit i dormit a l’habitació. Volíem sortir a fer una volta a la nit però no hem pogut perquè s’ha posat a ploure.

16-07-1988 TRONDHEIM-KRISTIANDSUN-SUNNDALSURA Sortim cap a Kristiansund. Hem d’agafar dos ferrys per anar i un per tornar, ens han costat unes 10.000 ptes. La ciutat és molt turística. No valia massa la pena anar-hi comparat amb el que havíem vist fins ara. “Su puerto, estratégicamente localizado en una zona geográfica protegida, fue el origen de la ciudad. Kristiansund se destaca en la actualidad por ser el centro administrativo de la explotación de petróleo y gas en la plataforma continental de Haltenbanken. Históricamente, la ciudad ha sido especialmente conocida por la producción de bacalao.Kristiansund tiene una vida cultural muy rica. La ciudad es conocida como Operaby Noruega, debido a que en ella se encuentra la ópera más antigua del país. Las dos primeras semanas de febrero se realiza un festival anual de ópera en Kristiansund. La ciudad también es anfitrión del festival de fotografía Nordic Light, que es uno de los más grandes de Europa del NorteKristiansund tiene una arquitectura muy especial. Casi el 80 % de los edificios originales de la ciudad fueron destruidos por los alemanes durante la Segunda Guerra Mundial. Así, la mayoría de los edificios actuales fueron construidos en los años 1940 y 1950. La Kirkelandet Kirkeque fue la primera iglesia en Noruega con una arquitectura moderna, cuando fue construida en el 1964.”A la tarda anem cap a Sunndalsora. L’alberg és preciós, un edifici de fusta al costat del fiord. Al vespre ens plou, sopem, molt a gust, a dins del menjador.

17-07-1988 SUNNDALSORA- ANDALSNES-TROLLSTIGEN-NORDDAL-GEIRANGER-STRYN Sortim cap a Stryn. Passem per la 62, 660 i 64 fins a Andalsnes. Pugem cap a la carretera de Trollstigen, un lloc espectacular amb uns salts d’aigua i una carretera impressionant. La Trollstigen (en català: l'escala del trol) és una carretera de muntanyaÉs una atracció turística popular per la seva pronunciada pendent del 10% i 11 tancades corbes per un vessant costerut. Durant la temporada turística superior, al voltant de 2.500 vehicles hi passen diàriament.La carretera és estreta amb moltes corbes tancades, i encara que diverses corbes es van ampliar durant l'any 2005 al 2012En els 700 metres de desnivell hi ha un aparcament i diversos balcons d'observació en que s'hi veuen les corbes i la cascada Stigfossen. Stigfossen cau 320 metres cap avall del vessant de la muntanya. El pas té una altura aproximada de 850 metres. Trollstigen està tancat durant finals de tardor i l'hivern. Una temporada normal de funcionament s'estén des de mitjans de maig a octubre, però de vegades pot ser més curta o més llarga depenent de les condicions climàtiques.A Valldalens hem d’esperar molta estona per agafar el transbordador fins a Norddal. Seguim en direcció al fiord de Geiranger: Geiranger és la llar d'alguns dels més espectaculars escenaris del món, i ha estat anomenat el millor destí turístic a EscandinàviaDes del 2005, l'àrea del fiord de Geiranger ha estat catalogat per la UNESCO com un lloc Patrimoni de la Humanitat. La Cascada de les Set Germanes està localitzada just a l'oest de Geiranger. Diversos centenars de milers de persones hi passen cada estiu, i el turisme és l'activitat principal de les 250 persones que hi viuen de manera permanent.L’alberg de Stryn està molt bé. Ens trobem una parella de Girona, la germana del “bitxo” que havia estudiat magisteri uns cursos abans que nosaltres. El mapa no coincideix exactament amb la ruta quer vam fer ja que la carretera de Tollstigen està tancada i el mapa ens obliga a fer una volta per la costa.

18-07-1988 STRYN-VOSS El mapa no coincideix exactament amb la ruta quer vam fer ja que la carretera que surt de Stryn i segueix el fiord per la costa cap a Utvik està tancada.Sortim en direcció Voss i quan arribem a Dragsvik hem d’agafar un transbordador i ens hem d’esperar una hora. Arribem a Voss cap al tard, anem a donar una volta. Sopem sobre la gespa ja que a l’hora de la veritat no hi ha cuina.

19-07-1988 VOSS-BERGEN- VOSS Ens hem aixecat i hem anat a Bergen . Ens quedem tot el dia a Bergen . El nucli antic de Bergen és l'àrea que envolta la moll de Vågen al centre ciutat. Originàriament centrat al costat est del moll, Bergen va anar expandint-se cap a l'oest i el sud. Resten pocs edificis del període més antic, essent els més significants l'Església de Santa Maria que data del segle XII. Durant diversos centenars d'anys, l'extensió de la ciutat restà força constant. Després dels incendis de 1955 on diversos edificis quedaren en cendres, es plantejà la demolició total o parcial d’alguns barris de cases de fusta. Finalment, però, els edificis restants després de l'incendi foren restaurats i alguns altres reconstruïts.Vam dinar de peix en un dels restaurants al costat del moll : tauró, balena, truita salmonada, ... ens costa unes 1800 ptes a cada un.A la tarda anem a veure una església de fustaa Fantoft. L'església de fusta de Fortun o de Fantoft és una stavkirke de la ciutat de Bergen, Noruega. És una reconstrucció de l'original (desapareguda en 1992), que datava del segle XII i es localitzava a Fortun. L'església, datada el 1150, va ser remodelada després de la reforma protestant. El 1883, per motius de conservació, es va decidir traslladar-la per vaixell fins a Bergen, on seria reconstruïda amb la seva fusta original al barri de Fantoft.Algunes parts van ser reconstruïdes d'acord a l'arquitectura de la stavkirke de Borgund. Així, l'església es va inscriure dintre de les stavkirke tipus A, amb el seu sostre escalonat i tirants en forma de creus de Sant Andreu a l'interior.El 6 de juny de 1992 l'església va ser incendiada intencionadament per estar construïda sobre monuments sagrats del paganisme i va ser destruïda gairebé per complet, conservant-se només algunes parts de la seva armadura de pals i bigues.La nova església, una còpia idèntica de l'anterior, va ser consagrada el 1997. Poc va quedar de l'inventari del temple original, excepte una pedra tallada (potser una antiga relíquia) que es conserva en un dels murs, i la creu de l'altar. No va ser possible reconstruir les pintures murals que existien abans de l'incendi. Al vespre a l’alberg trobem una colla de gironins.

20-07-1988 VOSS-HONEFOSS Anem de Voss a Honefoss. Passem el dia viatjant. Només fem una parada per veure l’església de Borgund: De les vuit-cents a mil esglésies de fusta construïdes a Noruega entre els anys 1200 i 1400, molt poques es troben avui en el seu emplaçament inicial.Entre les més antigues destaca l'església de Borgund, en el llogaret homònim situat al sud-est del Sognefjord. Construïda entre 1150 i 1180, aquesta església és un dels exemples més impressionants de l'arquitectura en fusta d'aquest país.En aquesta esplèndida església s'hi reflecteix tot el saber dels constructors de vaixells de l'època vikinga. Les talles en fusta, els caps de drac en els acabats, semblants als ornaments de la proa del navilis víkings, i els animals ornamentals recorden les naus d'aquells audaços conquistadors nòrdics.Els vikings es convertiren al cristianisme, però és possible que no confiessin gaire en la seva devoció, doncs per tot arreu s'observen vestigis del culte als déus pagans i del temor als dimonis i als esperits. L'interior de l'església s'assembla a una cabina; la claror no entra per les finestres, sinó per obertures similars a ulls de bou, i tot l'edifici se sustenta en una construcció semblant a un pal de paller.Quan arribem a l’alberg, bastant carot, ja que hem de pagar els llençols, deixem els trastos i anem a fer una volta per la ciutat. En Lluís es troba malament i no sopa.

21-07-1988 HONEFOSS-OSLO-MOSS Anem cap a Oslo. Arribem a Oslo molt aviat. Visitem a la península de Bigday: el museu viking, els museu de la RA i la KON TIKI, aquí paguem la meitat ja que fem servir el carnet de mestres. En el Folklore Museum ( Skansen) ja no ens val el carnet i hem de pagar 20 Kr. Dinem al centre d’Oslo, darrere l’ajuntament. A la tarda anem a veure el parc Vigeland.El Museu dels vaixells víkings : Les principals atraccions del Museu de Vaixells Víkings són els vaixells d'Oseberg, de Gokstad i de Tune. A més, l'exposició sobre l'Era dels víkings inclou trineus, llits, un carro de cavalls, talles de fusta, components de tendes de campanya, cubs i altres objectes funeraris.[2] El museu és més famós per la integritat de la nau d'Oseberg, excavada de la major nau funerària coneguda al món.El Kon Tiki museum : Kon-Tiki (nom del déu del Sol en els inques) va ser una embarcació, construïda sota la direcció de l'antropòleg noruec Thor Heyerdahl l'any 1947, seguint els models originals dels antics pobles indígenes d'Amèrica del Sud (feta amb material de balsa i lligada amb cordes, sense claus). Amb ella, Thor Heyerdhal i cinc homes més emprengueren el viatge des de la costa del Perú fins a la Polinèsia. Durant la travessia els sis homes sobrevisqueren només del que pescaven i bevent només de l'aigua de la pluja que podien recuperar.L'embarcació disposava d'una vela rudimentària, el viatge va durar 101 dies, amb 8.000 quilòmetres de navegació i van arribar a l'arxipèlag polinesi de Tuamotu. El motiu d'aquesta expedició científica era la de refutar una objecció a la teoria d'Heyerdahl segons la qual les poblacions de les illes de l'Oceà Pacífic eren en part originàries d'Amèrica, ja que per part dels contraris a la teoria d'Heyerdhal hauria estat impossible fer la travessia de l'oceà amb una embarcació ameríndia tradicional.Museu del poble Noruec: El Museu del poble noruec és un dels museus a l'aire lliure més grans d'Europa.[1] Està situat a la petita península de Bygdøy d'Oslo (Noruega) i compta amb més de 150 edificis procedents de totes les regions d'aquest país escandinau. Un dels més destacats és l'església de fusta de Gol.Parc de Vigeland: El Parc de Vigeland és el parc més gran d'Oslo situat al nord-oest del centre urbà. És un parc d'escultures que constitueix una de les principals atraccions turístiques d'Oslo. El conjunt, dissenyat en la seva totalitat per Gustav Vigeland (1869-1943), compta amb 212 escultures de bronze i granit que representen diferents etapes de la vida i moviments humans, encarnats en figures nues de grans dimensions. Aquestes figures estan col•locades majoritàriament en tres zones que ocupen l'eix central del parc: el pont, la font i el monòlit. Moltes de les figures escultòriques expressen violència o sentiments exaltats i predominen les escenes on apareixen nens. A les 7 de la tarda ens vam tornar a trobar tot el grup i vam marxar cap a Moss. L’alberg ens va costar 50 kr i estava bé.

22-07-1988 Anem de Moss a HELSINBORG on agafem un barco per anar a Helsingor ( Dinamarca). A la tarda agafem el barco i anem a dormir a l’alberg de Lyngby , que es troba a uns 14 km de Copenhage. Estem molt bé. Ens trobem amb un senyor molt amable, un Tenko II. Ens telefona al proper alberg i a Berlin.

23-07-1988 Anem a visitar COPENHAGE. Ens passegem per la ciutat. Anem a dinar a l’estació. El centro de Copenhague, lo que llaman la City, reúne la mayor parte de las atracciones turísticas que ver en Copenhague. Podemos delimitar lo que llamamos el centro en una zona de alrededor de cuatro kilómetros de este a oeste y dos de norte a sur aproximadamente.Un paseo de punta a punta del centro de la ciudad nos lleva alrededor de una hora, aunque al turista, con todos los rincones interesantes que tiene por visitar, le puede suponer bastante más tiempo.Podemos decir que la City es la zona que va desde la Estación Central de Ferrocarril– límite oeste- hasta la estatua de la Sirenita y el Kastellet– al este-, y desde la zona de los Lagos en el norte, hasta el barrio de Christianshavn en el sur. Aquí se concentran casi todos los atractivos de la ciudad.Después de salir de la estación, al otro lado de la calle se encuentra una de las principales atracciones de Copenhague: los Jardines Tívoli. Se trata de un parque de atracciones, situado en el corazón de la ciudad, con 169 años de vida y una gran tradición. Se trata de un recinto pequeño- no ocupa más de una manzana del centro de la ciudad-, pero cuyo interior hace que merezca la pena la visita.A la salida del Tívoli se encuentra Rådhuspladsen, la Plaza del Ayuntamiento, que es el centro neurálgico de la ciudad. El edificio alrededor del que se organiza todo es el Ayuntamiento, que bien merece una visita por dentro y, para el que tenga ganas de ver una buena vista, una subida a su torre en una de las visitas guiadas que se organizanDesde la Plaza del Ayuntamiento, el mejor camino que se puede seguir es la Strøget, la calle peatonal del centro de la ciudad que se prolonga hasta Kongens Nytorv, donde están el Teatro Real y Nyhavn.Sin embargo, lo mejor de la plaza se encuentra en Nyhavn, el Puerto Nuevo (o viejo, más bien, aunque haya que ignorar la traducción auténtica), un pequeño canal de unos quinientos metros alrededor del cual hay inconfundibles edificios de fachadas con muchos colores diferentes. Es, principalmente, un lugar para turistas, con restaurantes y terrazas en la calle- bastante caras, por cierto-, aunque eso no quita que, en cuanto sale un poco el sol, los daneses se sienten en el borde del canal para tomarse una cerveza o simplemente para dar un paseoDesde Nyhavn apenas hay diez minutos de caminata hasta Amalienborg, el palacio donde vive la familia real danesa. Está situado en una plaza con una estructura simétrica y que está custodiada por los típicos guardianes daneses del gorro de piel alto. Si se tiene suerte, se puede coincidir con la ceremonia del cambio de la guardia que, no es excesivamente espectacular como en otros países, pero siempre resulta curiosa.Si se sigue un poco más hacia el este -alrededor de un kilómetro- aparecerá la famosa estatua de la Sirenita que todo el que pase por Copenhague no puede dejar de ver.Cap a la tarda anem a l’alberg de4 Skaskobing. Molt bé, ens costa 458 Kr entre tots.

24-07-1988 SKASKOBING-BERLIN Ens aixequem i anem a agafar el barco de Rodbyhaven fins a Puttgarden. Avui anirem a dormir al Berlin Occidental. El barco ens costa 265 per cotxe, les persones incloses.Per passar la frontera de l’Alemanya Oriental no tenim cap problema, ens demanen els passaports, els papers del cotxe i 25 marcs occidentals. No necessitem visat. Durant el trajecte fins a Berlin per l’autopista ( no ens podem parar a cap lloc , no podem sortir de l’autopista) ens trobem amb una trampa de la policia: simulen un radar que no tenen i et fan pagar una multa per excés de velocitat. Encara que no fos veritat la multa era tan petita que vam pagar sense protestar.Busquem l’alberg a Tegel, està bé. A l’alberg coneixem dues persones de Brasil, mare i filla, que ens acompanyen pels dos Berlins. Bé nosaltres fèiem de guies i elles seguien. Visitem la ciutat de Berlin Oest, aprofitant fins a les 12 de la nit, hora que l’alberg tancava.Berlín Occidental o Berlín de l'Oest és la part de Berlín que el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, va quedar sota control dels Aliats: els Estats Units, el Regne Unit i França. Berlín Oriental, en canvi, va quedar sota el control de la Unió SovièticaA mesura que la Guerra freda s'intensificava, molts berlinesos orientals van començar a traslladar-se a l'oest. Les autoritats soviètiques van decidir tancar les fronteres, fet que es coneix com a Bloqueig de Berlín. Tot i que al principi la lliure circulació de persones es va mantenir, la de mercaderies no, i els aliats van haver d'organitzar un pont aeri, que va acabar amb la reobertura de la frontera també per a productes i mercaderies. Finalment, totes dues parts de la ciutat van quedar físicament separades per la construcció del Mur de Berlín el 13 d'agost de 1961. Als ciutadans occidentals se'ls va garantir la possibilitat de viatjar cap a l'RFA per aire i mitjançant autobusos i trens específics.El 9 de novembre de 1989 el mur fou obert i les dues ciutats van tornar a estar juntes físicament, però encara no legalment. Després del Tractat Dos Més Quatre, signat per les dues Alemanyes i les quatre potències aliades, es va obrir el camí cap a la reunificació i cap a la fi de l'ocupació occidental de Berlín de l'Oest. El 3 d'octubre de 1990, ambdues parts es van unir en un únic municipi, que a més va passar a formar un nou estat alemany i, més tard, la ciutat fou designada capital d'Alemanya.El Reichstag, el Parlamento de Alemania. Se trata de un edificio que se finalizó en 1894 tras 10 años de trabajos. Curiosamente, el Parlamento no fue del gusto del káiser de la época, Guillermo II, que llamó al edificio “Reichsaffenhaus”, que significa literalmente “Casa de los monos del imperio”. Desde luego, después del esfuerzo constructivo, el edificio perduró y no se derribó.El Parlamento quedó destruido durante la Segunda Guerra Mundial y se empezó a reconstruir a partir de 1961. No es hasta la Reunificación Alemana cuando el Reichstag vuelve a ser la sede del Parlamento y es ampliado por Norman Foster, autor también de la célebre cúpula de cristal.La Puerta de Brandeburgo.En su momento era uno de los puntos de separación entre el Berlín occidental y el oriental. Actualmente, la Puerta de Brandenburgo es un símbolo de la unión de toda la ciudad. La puerta fecha de 1788 y es una obra de Carl Gotthard Langhans. Su estilo neoclásico es realmente muy efectista y recuerda a la entrada de la Acrópolis de Atenas, cuando después de subir una larga escalinata te encuentras delante de la puerta de los propileos. La Puerta de Brandeburgo está formada por cinco columnas dóricas que se siguen de un travesaño que da lugar a cinco pasillos. No hay que perderse la hermosa cuadriga que corona la Puerta de Brandeburgo, una obra de Johann Gottfried Schadow, contemporánea de la puerta.Iglesia Memorial : Fue el Kaiser Guillermo II quien mandó construir esta iglesia neorrománica en honor a su abuelo el Kaiser Guillermo I en el año 1895. La iglesia fue uno de los más majestuosos templos berlineses hasta que sufrió un bombardeo en el año 1943.Tras esto, el templo quedó en ruinas con un maltrecho campanario, de los 113 metros de la torre inicial solamente quedaron 68 m. Debido a esta situación en los años 50 comenzaron los planes para demoler los restos, las protestas de los Berlineses fueron tan fuertes que decidieron crear un monumento conmemorativo y no derruirla. Junto a ella se levantaron una nueva iglesia y un nuevo campanario con mosaicos de cristales de colores.A su alrededor se encuentra la zona más comercial de Berlín con la famosa avenida Ku'damm y los grandes almacenes KADEWE.

25-07-1988 BERLIN-EST Aquest dia el dediquem a Berlin Est.Desde el 13 de agosto de 1961 hasta el 9 de noviembre de 1989 estuvo separada de Berlín Oeste (o Berlín Occidental) por el famoso muro homónimo. En 1990, con la reunificación alemana esta división administrativa desapareció y toda la ciudad pasó a ser capital de la nueva Alemania reunificada.La noche del 9 al 10 de noviembre de 1989 se produjo la caída del Muro de Berlín, permitiendo el contacto y libre tránsito de la población de una y otra zona.3738 Ello supuso un importante impacto en la sociedad alemana y la percepción de que la reunificación de ambas zonas, pero todavía habría que esperar algunos meses más. Finalmente, el 3 de octubre de 1990 se produjo oficialmente la Reunificación de las dos Alemanias (Oriental y Occidental)En aquella època entrar en un país comunista acollonia, els controls eren molt severs. Vàrem veure persones plorant per no poder creuar. Vam agafar el metro al Berlin Occidental i vam anar fins la parada de Friedrichstrabe que era la parada on hi havia la duana per passar d’una zona a l’altra. Els controls eren exhaustius, tenies que passar d’un a un per un passadís estret controlat per policies a banda i banda. Al final vam aconseguir passar tots i vam gaudir d’un dia a la RDA. El primer que vam visitar va ser la zona de la Porta de Brandenburg on hi havia el famós mur que vam veure de molt lluny. Vam caminar pel centre de Berlin i vam arribar a l’Alexander platz. La plaça ha estat re dissenyada diversos cops a la seva història. La darrera reforma d'importància fou la realitzada durant els anys 1960, en què fou ampliada com a part del projecte de reconstrucció del centre de la ciutat dut a terme per la República Democràtica Alemanya. Durant molts anys esdevingué un dels espais públics més importants del Berlín Oriental. El Fernsehturm (en alemany, torre de televisió) és una torre de televisió ubicada al centre de Berlín, capital d'Alemanya. És un punt de referència molt conegut, proper a l'Alexanderplatz. La torre va ser construïda el 1969 per l'extinta República Democràtica Alemanya i la seva imatge va ser usada des de llavors pel govern de la RDA com un símbol del Berlín Oriental. Des d'ella es poden veure fàcilment tots els districtes del centre de Berlín i continua sent un símbol de la ciutat. Al costat de la gran torre de comunicacions, hi havia uns grans magatzems on vam comprar molts jocs de fusta ja que eren molt més barats que els de plàstic.Dinem i a mitja tarda, cap a les 4 tornem a Berlin Oest, tot sota rigorós control. Anem a sopar i a dormir a l’alberg de Tegel.

26-07-1988 BERLIN- MULHOUSE Un dia molt llarg de viatge...

27-07-1988 MULHOUSE-ESPOLLA Cal destacar que en aquest viatge, la Puri va portar les banyes de ren ( actualment a casa en Pau) des del nord de Noruega fins a casa a la falda en el cotxe ja que al maleter no hi cabia res més.

DOCUMENT AMB PDF: FOTOS, MAPES, ...

FOTOS