1r DIA Vam visitar el mercat de flors de Alsmeer, al costat de l’aeroport de Schiphol. “Holanda se l’anomena com a “la floristeria més gran del món”, i no hi ha per menys: la ciutadania holandesa, es pren el tema de les seves flors molt seriosament. I no només les tulipes; hi ha mercat de flors a totes les grans ciutats i els seus voltants. Les flors són la principal indústria a Holanda i tot i que les tulipes continuen essent el pes més important del sector, altres flors com els jacints.Aalsmeer, és la “capital mundial de les flors“ i la seva fama en el conreu li ve ja des del 1880. En aquesta ciutat, a 21 Km. D’Amsterdam, hi ha el Verenigde Bloemenveilingen Aalsmeer (Subhastes Unides de Flores d’Aalsmeer), el mercat de flors de subhasta més gran del món, l’ edifici comercial més gran del món, amb gairebé un milió de metres quadrats. I per tant la subhasta de flors de la ciutat d’Aalsmeer, és la més important pels majoristes del món sencer.La subhasta pot ser visitada des de les 7 del matí fins a les 11 des d’una passarel•la muntada al sostre, per on desfilen cada any unes 200.000 persones: turistes, visitants, curiosos, estudiants …”Vam visitar el mercat de formatges de Alkmaar. “El mercado de queso de Alkmaar en la Waagplein, es uno de los destinos populares turísticos de Holanda. Tradicionalmente el mercado de queso comienza el primer viernes de abril y el último día de la temporaada es el primer viernes de septiembre. Cada viernes por la mañana (10.00-12.30 a.m.) el Waagplein es el escenario de este mercado tradicional del queso. Después del saludo antiguo del golpe de manos, los comerciantes y los auxiliares que los transportan proceden a pesar los quesos. Es uno de los cuatro mercados de queso neerlandeses que aún existen. Este mercado de quesos comercializa las variedades de queso que se producen en la zona local, en contraposición con otras famosas marcas de quesos holandeses tales como el queso Edam y el queso Gouda. Sin embargo no es posible comprar queso en el mercado mismo, el cual es únicamente una demostración de como los mercaderes operaban en el mercado en épocas pasadas. No obstante tal demostración, que se realiza enfrente de la casa de pesaje medieval, se encuentra rodeada por numerosos puestos especializados en los que es posible comprar todo tipo de quesos y otros productos relacionados.” Vam anar fins al poble costaner de Enkhuizen, per travessar el dic de Houtribdijk de 30 km una experiència que t’ajuda a entendre que Holanda es un país guanyat al mar pels homes a base de molt d’esforç.A la tarda vam fer la primera visita a Amsterdam. Vam dedicar el dia a passejar per la ciutat, els canals, els carrers plens de bicis, ... Un dels llocs que vam visitar va ser el famós The Bulldog “est une chaîne de coffee shops basée à Amsterdam, aux Pays-Bas. Le premier Bulldog, ouvert en 1975 fut le tout premier coffee shop de la ville1. Son créateur, Henk de Vries l'installa dans un ancien sex-shop géré par son père. La chaîne propose sa propre gamme de produits à base de cannabis, et s'est développée à l’international à partir de 2001. Elle dispose de plusieurs enseignes à Amsterdam, et gère également des hôtels, à Amsterdam mais aussi au Canada2. La marque est aujourd'hui devenue un emblème de la consommation de drogues douces à Amsterdam.”També vam fer l’obligada visita al “barri vermell”. El barri vermell d'Amsterdam (Rosse Buurt en neerlandès) és un barri central de la ciutat d'Amsterdam en els Països Baixos. Famós per la seva història, la seva arquitectura, la seva vida cultural i per ser un dels barris més liberalitzats del món quant a l'actitud cap a la prostitució, les drogues i la diversitat sexual. Està situat al centre històric de la ciutat, en el que antigament van ser cases de pescadors, sobre el dic d'Amsterdam, que es va construir per protegir la ciutat de les marees.Aquest és el més pintoresc i turístic barri d'Amsterdam. Conegut mundialment pels aparadors que adornen els seus carrers i estretíssims carrerons, en els quals les prostitutes realitzen les seves activitats professionals des de fa segles. La prostitució està completament regulada als Països Baixos, de manera que cada prostituta està obligada per llei a tenir contractada una seguretat social privada (com qualsevol treballador neerlandès), pagar tributs a l'estat, fer declaracions d'hisenda i tots els processos legals que un treballador o empresa han de dur a terme per mantenir el seu estatus de legalitat.Els locals de prostitució es troben oberts tant de dia com de nit, però la màxima afluència de públic té lloc les nits dels caps de setmana. És quan milers de persones, la majoria curiosos, passegen tranquil•lament pel barri, entre els aparadors del districte vermell. L'entrada a aquests carrers és oberta, de manera que hi pot accedir qualsevol persona.Amsterdam és una ciutat molt tranquil•la i es pot passejar per tots els carrers sense cap sensació de perill. Hi ha molt de jovent i molt de turisme. Un altre dia visitarem els museus i altres zones de la ciutat...

2n DIA Al matí vam visitar el mercat de formatges de Gouda. Aquesta ciutat és famosa pels seus formatges. També vam poder veure el seu magnífic ajuntament; es tracta d'un dels ajuntaments d'estil gòtic més antics dels Països Baixos. Va ser construït en pedra entre 1448 i 1450, després de l'últim gran incendi, sofrint alguna modificació en 1692 i 1880. L'última restauració va tenir lloc en 1996. L'escalinata d'estil renaixentista data de 1603. El carilló del lateral és dels anys seixanta i es tracta d'un regal del director d'una companyia d'assegurances.Un altre lloc destacat és el Pes públic (waag): edifici on es pesaven els formatges, com l'ajuntament està situat en la plaça del mercat (Markt). La seva construcció fou encarregada a Pieter Post el 1668.Església de San Joan Baptista (Sint Janskerk): amb 123 m de llarg és l'església de major longitud dels Països Baixos. L'església va cremar tres vegades, dues d'elles a causa d'incendis que pràcticament van destruir la ciutat, en 1361 i 1438, i la tercera vegada al gener de 1552, al caure un llamp sobre la torre, resultant totalment destruït l'interior. Després es va reconstruir en la forma que encara es conserva avui dia.Són famoses les seves vidrieres cromades. Les vidrieres també van sobreviure a l'època de la Revolució francesa i durant la Segona Guerra Mundial, foren prudentment desmuntades i guardades en un lloc segur.Vam visitar també la popular xarxa de molins de Kinderdijk : La xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout és un conjunt de 19 molins de vent, construïts cap al 1740Aquest grup de molins és la major concentració dels antics molins de vent dels Països Baixos. Està situada en un pòlder en la confluència dels rius Noord i Lek. Per poder drenar el pòlder es va haver de construir un sistema de 19 molins. Van estar actius fins al 1950, quan es van substituir per una estació de bombamentUn cop acabada la passejada al costat dels molins vam tornar a Amsterdam per continuar visitant la ciutat. Primer vam visitar el Museu Van Gogh. És un museu d'art situat a la Museumplein, lloc on hi ha altres museus destacats. El museu inclou més de 200 pintures de Vincent Van Gogh de tots els seus períodes de creació i uns 400 dibuixos. De les obres principals exposades, es troba Els comensals de papes, La recambra d'Arle i una versió dels "gira-sols". A més, el museu té la custòdia de la majoria de les cartes de Vincent Van Gogh.Voltant pels carrers ens vam poder donar compte del gran numero de bicicletes que circulaven per la ciutat.

3r DIA Vam anar cap al sud per visitar la ciutat de La Haia. La Haia és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam). La Haia acull l' Erste Kamer (Senaat) i la Tweede Kamer, respectivament cambres alta i baixa, que conformen el parlament neerlandès, així com tots els ministeris i el tribunal suprem. A més és també la ciutat de residència de la Reina Beatriu. Totes les ambaixades estrangeres es troben a la Haia, així com diversos grups de pressió i seus de multinacionals. Tanmateix la constitució neerlandesa declara Amsterdam la capital de l'estat.Ens va semblar una ciutat molt ben urbanitzada i moderna.A la tarda vam anar a la costa i vam visitar la ciutat turística de Scheveningen . Scheveningen és el nom d'un barri i una platja a La Haia, (Països Baixos). Ha sigut immortalitzada en un quadre de Van Gogh. És un lloc turístic. El 1818 un home anomenat Jacob Pronk construí un edifici de fusta en una duna propera al mar. Aquest fou l'inici de Scheveningen com lloc turístic. Des d'aleshores, ha atret nombrosos turistes de tot Europa, especialment d'Alemanya. El nom Scheveningen s'utilitzà com contrasenya durant la Segona Guerra Mundial per poder identificar els espies alemanys, a causa de la seva difícil pronunciació.En Joan ens va comentar que en escacs, la Scheveningen és una variant de l'obertura anomenada defensa siciliana, que es jugà per primera vegada en un torneig a Scheveningen.

4 at DIA Vam decidir visitar la ciutat de Bruges, per anar i tronar vam necessitar casi 7 hores de cotxe, però el viatge va valer la pena.Bruges o en neerlandès i oficialment Brugge és la capital de la província belga de Flandes occidental. El nom prové probablement del nòrdic antic Bryggia (molls, atracadors).La ciutat s'ubicava en un punt estratègic per al comerç del nord de la Lliga Hanseàtica i també per a les rutes comercials dirigides al sud. Així, prompte va ser inclosa en la ruta de les fires de tela flamenques i franceses al principi del segle XIII. Això no obstant, quan aquest sistema de fires va deixar de ser atractiu, els emprenedors locals de Bruges començaren a innovar. Aquests van adoptar d'Itàlia les noves formes de capitalisme mercantil mitjançant el qual diversos mercaders compartien els riscos, beneficis i coneixement de mercats. Començaren a emprar alhora noves formes d'intercanvi econòmic, incloent-hi les lletres de canvi (és a dir, els pagarés) i les lletres de crèdit.[1] La ciutat va rebre de bon grat els comerciants estrangers, notablement els mercaders portuguesos de pebre i els comerciants d'espèciesTot el centre històric de Bruges és per als vianants, per la qual cosa és un plaer recórrer els carrers, gaudint de les vistes dels seus imposants monuments des de l'època romànica fins a l'arquitectura contemporània. És habitual recórrer la ciutat amb bicicleta, amb cotxe de cavalls, o en rutes a través dels seus canals. Destaquen especialment:

• Església de Nostra Senyora
• Catedral de Sant Salvador: No va ser construïda per convertir-se en la catedral de la ciutat i no aconseguia aquest estatus fins al segle XIX. Al començament, Sant Salvador era només una església parroquial i l'edifici religiós principal de la ciutat era l'església de Sant Donatius que se situava al cor de Bruges, davant l'ajuntament. Al final del segle XVIII els ocupants francesos de Bruges foragitaven el bisbe de la ciutat i demolien l'església de Sant Donatius, seu del bisbe. El 1834, després de la independència belga del 1830, s'instal•là un nou bisbe a Bruges i l'església del Sant Salvador es promovia a catedral. Tanmateix, l'edifici era molt més petit i impressionant que l'església pròxima de la Nostra Senyora. Per aquest motiu havia d'adaptar al seu nou estatus amb una torre més alta.La part més vella, encara existent en part, és la base de la torre que ess remunta a finals del segle XII. Les altres parts com la nau, el cor, i el transsepte, es construïen durant els segles següents.
• Plaça del Burg, on trobem l'Ajuntament i la Basílica de la Santa Sang
• Plaça Major o Grote Markt, on podrem visitar el belfort, el seu campanar gòtic, de 83 m d'altura i més de 300 esglaons. El belfort és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut. Els belforts eren el símbol de les llibertats dels ciutadans quan el tercer estament va començar a emancipar-se del poder feudal. Un belfort combinava quatre funcions: la de talaia, la de campanar, la de tresor i la d'arxiu. La combinació d'aquestes quatre funcions i la de símbol de llibertat envers el poders feudal i eclesiàstic diferencia un belfort o beffroi d'un campanar. La denominació italiana torre civica s'apropa al concepte. Les campanes i el carilló servien per a ritmar la vida: obertura i tancament de les portes de la ciutat, començament i fi del treball, alarma de foc o de guerra… És la raó perquè cada ciutat només en tenia un al costat de nombrosos campanars. Els primers belforts eren construccions de fusta, dels quals no en roman cap. Els edificis prestigiosos eren el símbol dels drets i llibertats de ciutat.

FOTOS