07- 07-1992 ESPOLLA-BOULOGNE El 1990 ja havíem viatjat a Escòcia, però ens havia agradat tant que en teníem més ganes. Vam fer el viatge amb en Lluís i l’Adelina. Havia de venir la Joana però no va poder per problemes familiars.Havíem de sortir el dissabte 3 a la matinada però hi havia vagues de camioners a França i les carreteres estaven totes tallades. El dilluns van enterrar l’oncle de l’Adelina i al final vam decidir sortir a la matinada del dimarts a veure que passava.Vam viatjar tot el dia, per autopista i carreteres nacionals. Al poble d’Artenay vam haver de sortir de l’autopista ja que estava tallada i els pagesos no deixaven passar a ningú. Ens vam haver de desviar per uns camins al mig dels camps. Al final vam arribar a Boulogne , on vam dormir en un hotel (215 Fr.) d’aquests baratets, estava bé.

08-07-1992 BOULOGNE-MILTON KEYNES-ARNSIDE Hem sortit a ¾ de 8 de l’hotel, hem agafat els bitllets, hem pagat 2310 (fr.) per 4 persones anada i tornada. Potser haurem de pagar un suplement a la tornada ja que si no hauríem de sortir a les 6 del matí o a les 12 de la nit. El barco que hem agafat és petit, hi ha molt poca gent, potser per les vagues dels camioners. Volem comprar whisky al barco però en realitat no resulta gaire.Arribem a Dover, passem per la M2 i M25 ( cinturó de ronda de Londres), M1, St. Albans i Milton Keynes. A Milton Keynes ens parem a comprar. És un poble molt gran i molt modern amb galeries comercials grandioses i molt modernes. Comentem si és el nou Oxford. Anem a dinar a uns jardins del costat de Milton Keynes, és un parc magnífic on inclús hi ha una pagoda.A la tarda viatgem cap a Nottingham, Leeds, Bradford i anem a dormir a l’alberg de Arnside. Trobem un youth hostel molt bonic amb un warden que es mereix 10 punts

09-07-1992 ARNSIDE-CARLISLE-MINNIGAFF Hem agafat l’autopista M6 fins a Carlisle. Després hem agafat l’A75 en direcció Annan, on hem anat a comprar. Hem passat per la carretera turística de la costa i hem visitat el castell de Caerlaverock. Molt a prop vam visitar l’abadia de Sweetheart, un lloc de peregrinatge per enamorats. Hem seguit per la carretera de la costa i hem vist les Cairn Holy: vam poder veure un dolmen i un cromlec de l’època del neolític. Al poble, la Puri s’ha comprat unes arrecades. Hem dormit a Minnigaff. La warden, una senyora molt simpàtica i agradable. Molt net, l’únic problema es que no hi ha dutxes, però això no és cap problema perquè hem estat sols.

10-07-1992 MINNIGAFF-AYR Ens hem aixecat aviadet, hem esmorzat amb les nostres coses a l’alberg, ens hem acomiadat de la senyora i hem anat a comprar. Hem agafat la carretera A714 fins arribar a Whithorn, on hem visitat la Saint Ninian’s chapel: és una capella totalment derruïda on el més bonic és el verd de la gespa amb el mar al fons. Molt a prop es troba la Ninian’s cave : La tradició local diu que Sant Ninian va utilitzar aquesta zona tranquil·la i aïllada com un lloc de solitud i retir. A partir de l'Edat Mitjana des d'ara, la cova es va convertir en un lloc de peregrinació.Després hem visitat la península on es troba Port Logan i hem dinat en una zona de picnic al costat de Kirkmadrine stones. En aquest lloc hem visitat una capella amb tombes des d’on es veia una vista preciosa. Hem fet amistat amb un toro que ens observava.Després de dinar hem tornar cap a l’interior per visitar el Parc Nacional de Galloway. Hem passat per New Galloway i ens hem aturat al llac Doon on hem pogut visitar una torre defensiva de forma rodona.L’alberg d’Ayr, és com un petit castell davant del mar. Molt bonic, és gran però estem molt bé. El warden de Arnside ens havia encarregat l’alberg i quen hem arribat resulta que no ens havien guardat habitació. Sopem arròs bullit amb tonyina i peix, del que fan aquí. Davant de l’alberg hi ha una extensa plana verda, és meravellós l’espai que tenen aquesta gent.

11-07-1992 AYR-THURSO Ens aixequem a 2/4 de 8, plou. Anem en direcció Thurso. A Inverness dinem a sota uns arbres aprofitant que ha parat de ploure un moment. Havent dinat anem de rebaixes, jo hem compro 2 jerseis.Aquesta ciutat és el centre administratiu de la regió de les Highlands. Els llocs d'especial interès d’Inverness són el castell i la catedral de Sant Andreu. El castell es construí sobre el lloc on hi havia un castell medieval el 1835. Les vores del Ness, les seves illes i el Bught són llocs de passeig agradables, com també ho són els turons amb boscos de Craig Phadraig i de Craig Dunain.A mesura que ens acostem a Thurso, el paisatge és molt més bonic. Dormim a Thurso, en un B&B, molt bé ( 12’5 lliures)Ens vam passejar per la ciutat i vam poder veure una desfilada de carnaval d’estiu on la majoria de les carrosses estaven dedicades als Jocs de Barcelona.

12-07-1992 THURSO-ILLES ORKNEY-STROMNES Ens aixequem a les 8 per esmorzar a les 9. Anem a fer una volta per Thurso i a les 10 vam anar cap a Scrabster per agafar el barco que ens portarà a les illes Orkney. El barco ens costa 113 lliures per passar dues nits a l’illa principal, si hi volíem estar més dies era molt més car. El viatge dura 2 hores. Trobem bona mar però plou durant tota la travessia. Al arribar a Stromness deixa de ploure i ens disposem a visitar l’illa. Fa molt de vent. El grup de monuments neolítics de les Illes Orcades comprèn una gran tomba amb cambres funeràries (Maes Howe), dos cercles de pedres cerimonials (les pedres dretes de Stenness i l'anell de Brodgar) i un lloc de poblament (Skara Brae), així com alguns llocs funeraris, llocs cerimonials i assentaments humans que encara no s'han excavat. En el seu conjunt, aquests vestigis formen un important paisatge cultural prehistòric, il•lustratiu de la manera de vida de l'home en aquest remot arxipèlag del nord d'Escòcia fa 5.000 anysLa primera visita la fem a Ring of Brodgar: El cercle de pedra es troba en un istme entre el llac Stenness i el llac Harray. El centre del cercle mai ha estat excavat, i encara que no ha estat científicament datat es creu que va ser construït al voltant del 2500 aC, pel que seria contemporani -en sentit ampli- de Stonehenge i de molts altres restes arqueològiques similars a les illes britàniques i a Europa.El cercle té 104 metres de diàmetre, i és el tercer més gran del Regne Unit. El monument originalment estava compost per 60 pedres, de les quals solament 27 es conservaven al final del segle XX. Les roques estaven disposades al voltant d'un fossat circular de tres metres de profunditat i nou metres d'ample que havia estat excavat prèviament en el sòl de roca.El descobriment més important és probablement una paret de pedra d'uns 100 metres de llarg i sis metres d'altura. Sembla travessar tota la península i podria tenir un significat simbòlic, com a barrera entre el món ritual de l'anell i el món quotidià que l'envolta.Tomba de Maes Howe : El nom de "Maeshowe" també s'utilitza per referir-se a aquest tipus d'enterraments en forma de passadissos, que no tenen similitud amb cap altre enterrament, ni en les Òrcades ni en cap altre lloc. Fou construïda emprant 30 tones de pedra arenisca, pel que sembla pel grup de pobles denominats "de ceràmica estriada", i el seu disseny fa que l'entrada quedi alineada per ser il•luminada durant el solstici d'hivern.Els víkings van deixar al seu pas una sèrie de més de trenta "grafits" rúnics a les parets de les càmeres en els quals es van protegir, que constitueixen la major col•lecció d'aquest tipus d'inscripcions conservada al món.Les mènsules del sostre van ser destruïdes l'any 1861 per arqueòlegs excessivament entusiastes però inexperts, que també van despullar al lloc arqueològic de la majoria dels objectes que pogués haver-hi hagut en el lloc. L'estructura del monticle, no obstant això, no va sofrir danys, per la qual cosa el recinte encara manté el disseny de la construcció original, diferent al que pot trobar-se en qualsevol altre lloc de les Illes Britàniques.A la tomba vam poder veure moltes de les inscripcions vikingues. Vàrem resseguir la costa fins arribar al Broch of Gurness: és un broch, una fortificació antiga escocesa, construït entre 200 i 100 aC a les Illes Òrcades.S'elevava a l'origen a 8 metres d'alçària. L'entrada s'obre a la sala principal, on es troba la llar rectangular. El doble mur de pedra seca li garanteix solidesa i estabilitat: les dues parets separades per un buit són enllaçades a intervals regulars per gruixudes pedres. Entre les dues espessors del mur, hi ha condicionades petites cel•les i una escala de cargol de pedra que porta al pis superior i després a la teulada. A la sala subterrània, a la qual s'accedeix per graons de pedra, hi ha una reserva d'aigua de font.Hi ha petites cambres preparades al voltant del broch, en què es descobreix l'agençament interior: emplaçament de la llar central, prestatges condicionats als murs de pedra... El poble, que albergava una quarantena de famílies, està envoltat de tres fossats defensius alternant amb tres talussos. La seva situació és estratègica: els vaixells que passaven per l'Eynhallow Sound, braç de mar entre Gurness i les illes de Rousay, Wyre i Eynhallow, no podien passar desapercebuts.Després vam visitar la Kirbister farm, on hi havia una cuina molt antiga i alguns ossos de balena. Vam anar fins a davant de l’illa Brough of Birsay, no hi vam poder anar perquè només si pot anar quan la marea es baixa. Vam passar per davant de Marwick Head, però no ens hi varem aturar perquè hi havíem d’anar a peu, feia molt de vent i no teníem gaire temps. Finalment vam visitar Skara Brae, vam tenir molta sort ja que el jaciment estava tancat, però com que no hi havia cap tanca vam poder visitar-lo sense cap impediment. És un assentament neolític, situat a la Baia de Skaill, Es tracta d'unes deu cases agrupades que han estat habitades aproximadament entre el 3180 i el 2500 aC.L'Skara Brae es presenta com un poble de caràcter neolític, però dels més complets i ben preservats del nord d'Europa,Encara més antic que Stonehenge o les grans piràmides de Gizha, aquest poblat ha estat denominat més d'un cop com l'"Scottish Pompeei" (la Pompeia escocesa) pel seu excel•lent estat de preservació.Vam tornar a l’alberg i els warden’s tenien uns llenguados a la nevera acabats de pescar i al veure que cuinàvem ens van dir si els volíem. Estaven boníssims. L’alberg era molt net i agradable.

13-07-1992 ILLES ORKNEY Avui ha plogut tot el dia i hem hagut de fer plans diferents. Hem visitat Kirwall, la ciutat més important de les illes. Kirkwall es una ciudad pequeña pero llena de vida, con un mercado vibrante, un puerto encantador y un montón de tiendas y cafeterías monísimas. Por si fuera poco, es tan molona que la fundaron los vikingos en el siglo XI y su casco antiguo es uno de los mejores ejemplos de una ciudad antigua nórdica.Vam visitar la Catedral de San Magnus i també el Museu de les illes Orkney ( gratuït). Després vam anar fins a laHighland Park Distillery.Finalment vam visitar la Italian Chapelle: l’any 1992 es commemorava el 50 aniversari de la seva construcció.No deixa de ploure en tot el dia. Tornem aviat a l’alberg, fem el sopar, el dinar de l’endemà i descansem... L’alberg per 2 dies ens costa 36’50 lliures.

14-07-1992 ILLES ORKNEY-TOMB OF EAGLES-JOHN O’GROATS Ens vam aixecar amb un bon sol. Vam sortir en direcció de Kirkwall i la intenció d’anar a veure un dolmen en un lloc perdut la Tomb of the Eagles. Quan vàrem visitar aquesta tomba encara no era un lloc turístic i la visita era totalment gratuïta. Ens vam trobar amb un granger molt simpàtic i la Puri i en Lluís van practicar el seu anglès. Ens ho vàrem passar pipa entre les “showers” , el carretó per entrar a la tomba i les foques que vam veure a la costa ( n’hi havia quantitat, al menys una vintena).A dins de la tomba hi ha un a cambra funerària on hi caben 6 o 7 persones.Un cop visitada la tomba vam anar a fer voltes pels petits poblets que hi havia entre aquelles illes enganxades per ponts fets pels soldats italians durant la II Guerra Mundial.Per tornar cap a Stromness vam agafar la carretera de la costa. Vam agafar el barco a les 14h. Vam menjar uns macarrons amb tonyina boníssims i vam dormir una mica.Vam arribar a Thurso i ens vam dirigir cap a l’oest per visitar una església a Crosskirk, Saint Mary chapel. Vam seguir fins a la platja de Strathy Bay: una de les platges més boniques del nord d’Escòcia. Està limitada en un costat per els penya-segats i de l’altre per el riu Strathy. El millor moment per visitar aquest lloc espectacular es a finals de maig, principis de juny quan apareixen multitud de flors que cobreixen tota la gespa fins els penya-segats.Després de passejar per la platja vam tornar enrere per visitar Dunnet head, la pujada va ser maca.Vam buscar un B&B desesperadament, al final vam dormir al Youth hostel de Canisbay ( en realitat és el de Saint Jhon o’Groats ). Vam estar molt bé. Ens va posar en una habitació tots 4; ens va costar 18’2 lliures.

15-07-1992 CANISBAY-WICK-HELMSDALE Ens hem aixecat hem ganes d’una bona dutxa, però en Lluís, que ha estat el primer, només ha trobat aigua freda i després de molt esperar hem decidit que ja ens dutxarem un altre dia. Hem visitat el poble de Saint Jhon O’ Groats, és un lloc molt turístic. Hem visitat una botiga d’espelmes, una “pottery”, una botiga de roba i ja cansats de botigues hem decidit anar a visitar la costa de Duncansby Head. La carretera ens porta just al costat del far. El paisatge que es pot veure des d’allà és més que impressionant. La part sud del litoral és un lloc d’interès científic particular. Inclou els “Stacks” de Duncansby, uns enormes pilars naturals situats just al costat de la costa.Hem vist un paisatge de pel·lícula, foques, puffins, cormorans i penya-segats espectaculars.Hem seguit viatge cap al sud i ens hem parat a la platja de Sinclair’s Bay, per arribar finalment a Wick. Allà hem visitat la fàbrica de vidre de Caitness, molt maca, fabrica sobretot boles de vidre amb molts colors i dibuixos.Hem dinat a Wick i a la tarda hem visitat Sinclair’s castle, molt bonic. Hem tornar a viatjar cap al sud i ens hem parat a Cairn o’Get, una zona de monuments megalítics on hem pogut veure dolmens, menhirs, cases, tombes, ... semblava un paisatge de barrufets. La Puri va fer un dibuix que va titular “menhirada per barrufets”Ens vam parar al port de Latheron i al final vam anar a dormir a l’alberg de Helmsdale, molta gent, poc servei, però bé. Hem pogut sopar bé i fer petar la xerrada. Ens ha costat 13’8 lliures. El warden molt bé.

16-07-1992 HELMSDALE-TONGUE Ens hem aixecat a ¾ de 8. Sortim amb un bon sol i anem a visitar un antic poble que es trobava penjat en uns penya-segats, Old village Badbea. És un lloc molt salvatge, un poble totalment en ruïnes, costa pensar com devien viure aquesta gent en el passat, tot són roques i penya-segats.Passem per una botiga on fabriquen jerseis de llana. Després pugem en direcció Kinbrace i Bettyhill. Quan arribem a la costa anem en direcció est, cap a Thurso. Visitem els petits pobles de la costa:Armadale, Totegan, Strabby point, Portskerra. Són llocs sense pràcticament habitants, amb paisatges extensos i molts fars. Hem tornat enrere i seguint la costa baixem cap a Tongue: Skerray, Skullomie i al final Tongue. Val la pena fer aquestes penínsules.Dormim a Tongue. L’alberg és molt bonic de lluny ja que és una antiga casa senyorial. De dins és força vell però està força ben condicionat. La waden és una senyora gran. Ens costa 18’20 lliures.

17-07-1992 TONGUE-STRATHA Ens aixequem hi seguim la costa fins arribar a Durness . Hem visitat una península on no hem vist cap persona només un cavall que volia entrar dins del cotxe. Tornem anar a visitar la Smoo Cave.Aquesta vegada decidim visitar la fi del món i anar fins al Cap Wrath. Per anar-hi hem d’agafar una barca i un autobús. La carretera és molt estreta i quan travessem la badia hi ha molta aigua però a la tornada, la marea ha baixat, i quasi no n’hi ha. És el punt més al nord-oest de l'illa de Gran Bretanya. En aquesta mateixa zona, a 6 km a l'est del cap, es troben els penya-segats Clo Mor, els més alts de Gran Bretanya.El nom de cap Wrath deriva de la paraula utilitzada en el nòrdic antic per expressar «punt de gir» o «punt de tornada», atès que els víkings acostumaven a girar en aquest cap per tornar a les seves llars. Encara que el nom és també apropiat si es considera el remot i inhòspit del lloc. El cap només és accessible a peu des del sud, o prenent un transbordador de passatgers des del port de Keoldale prop de Durness per creuar l'estret de Durness. Després es pot seguir a peu, amb bicicleta o en microbús. El viatge fins al far, que està a uns 17 km, porta al visitant a través d'una regió desolada i pràcticament deshabitada. Aquesta regió sol ser utilitzada per la Real Força Aèria per efectuar maniobres de pràctica de bombardeig; pel que en certes èpoques de l'any es troba restringida.Al tornar de l’excursió dinem a la Smoo Cave. Després visitem Balnakeil Bay. Anem a veure algunes botigues de hippies però sense comprar res. Agafem la carretera direcció Ullapool. Durant aquest trajecte vam passar per un lloc pràcticament deshabitat amb molts de llacs petits a pocs quilòmetres del mar. Després de fer un tros de carretera per l’interior, allunyats del mar vam tronar a girar per dirigir-nos a Lochinver. La carretera tenia inclinacions de fins a un 25%, no ho havíem vist mai, espectacular. Tota la zona molt maca plena de llacs i petites illes. Dormim en un B&B a Strathan.Al vespre anem a una festa popular, molt divertit! El B&B ens costa 14 lliures per persona.

18-07-1992 STRATHAN-WOOLER Sortim de Lochinver per la carretera de la costa i anem a comprar a una pottery Highland stonewareon comprem diferents peces on surten puffins ( per nosaltres i la família). Anem a Ullapool, en aquest poble a l’altre punta del món ens trobem amb en Costa, un mestre que havia treballat amb nosaltres al col•legi Sant Pau de Figueres. A Ullapool comprem 6 jerseis, ens hem estalviat 4000 ptes ja que s’han descuidat de cobrar-nos un jersei.Hem agafat la carretera en direcció Inverness i hem dinat a l’entrada d’aquesta ciutat. Anem a dormir a Wooler. L’alberg és una granja, però el tracte és molt bo. Tot és molt bonic i està ben condicionada.

19-07-1992 WOOLER-ROBIN HOOD’S BAY Hem anat cap a Holy island. Hem visitat des de fora l’abadia i el castell. Aquesta illa està connectada a la terra ferma de Northumberland per un camí que les marees tallen dues vegades al dia. A la primera foto de dalt podem veure unes barques girades que feien servir com a barraques per guardar els estris. Hem baixat per la A1 i hem anat al castell de Bamburgh, és molt gran i bonic al costat de la platja. El fet d'estar construït de cara a la mar del Nord el va fer vulnerable als atacs víkings, els quals el van destruir El Castell de Dunstanburgh : El castell ocupa un lloc prominent a 1,5 km al nord de Crasten. Per arribar al castell hem caminat 1km i mig. Hem dinat a Craster. Hem seguit la carretera de la costa i ens hem parat al castell de Warkworth: el castell és obert a visitants.Hem seguit baixant per la carretera en direcció sud. Ens hem parat a Chester per visitar la calzada romana, al final vam decidir no visitar la calzada romana ja que es trobada lluny del lloc on estàvem.Hem seguit per A68 i per A66 fins a Stocton i finalment, després de moltes peripècies, vam arribar a l’alberg de Boogle Hole a la Robin Hood’s Bay. Ens costa 27’20, el més car dels que hem anat. Hem tingut un problema amb el cotxe, ens diuem que no el podem deixar a la rampa i al intentar girar-lo ens ha quedat enterrat a la sorra de la platja i la marea l’anava cobrint. Hem tingut treballs a sortir. Ens han ajudat alguns nois de l’alberg, ha estat tot una aventura.

20-07-1992 ROBIN HOOD’S BAY-YORK Hem visitat Robin Hood Bay, és un poble preciós amb les cases amuntegades... Després hem anat a Whitby, també és molt bonic, sobretot la part del cementiri amb l’abadia. La Puri es compra un vestit molt bonic.Anem cap a York passant per Scarborough. York és una ciutat molt bonica. Llàstima que la tarda ha plogut.Hem dinat bé de preu per 27 lliures en total i hem menjat bé: sopa, còctel de gambes, púding de bou i de pollastre, en Lluís peix, i cafè i té.La ciutat de York es una ciutat on podem trobar moltes coses per visitar: El Castle Museum , la catedral, la Iglesia de Todos los Santos, lLa City of York Art Gallery, la Torre Clifford, la Guildhall o casa de guilda, ...La visita més important la vam fer a la catedral, és molt bonica, grandiosa, la catedral gòtica més gran ( ja havíem vist la de Ulm, que era la més alta). Anem a dormir a un B&B, ens costa 16 lliures per persona, però tenim bany privat i a l’habitació TV i cafè.Vam anar a sopar a un MacDonals i després vam anar a un pub a escoltar blues en viu.

21-07-1992 YORK-ELTON Sortim de York i agafem la direcció de Knaresborough , on hem visitat una casa que no ha valgut la pena. Al costat hi havia la famosa cova d’una vident on segons la tradicióles coses quedaven petrificades. “La Cueva de la Madre Shipton . Plovia. Hem marxat en direcció Matlock. Comença a sortir el sol. Hem arribat a l’alberg de Youlgreave, i l’hem trobat ple. Hem marxat fins a l’alberg d’ Elton, on hem dormit. Hem visitat el poble de Matlock. Vam intentar trobar les Nine Ladies,un cercle de pedres que es troba al voltant de la ciutat, però no el vam trobar.L’alberg està força bé, estem molt tranquils al mig del bosc. Ens costa 22’6 lliures.

22-07-1992 ELTON-CAMBRIDGE-CASTLE HEDINGHAM Al matí hem anat a comprar a Matlock, hem carregat de roba. Després hem anat a Hougton Regis, és bonic amb cases de palla. Hem anat a dinar a Cambridge, val molt la pena una visita a aquesta ciutat.Cambridge té una gran riquesa de museus i galeries que proporcionen una àmplia varietat d'activitats culturals. Per a l'entreteniment, el Corn Exchange, el Cambridge Arts Theatre; s'hi troben altres locals que proporcionen programes d'altres tipus d'activitats.Mercat de CambridgeUna de les visites més boniques de Cambridge és el monument més conegut, la King's College Chapel. Consta d'uns grans jardins i de la seva pròpia capella.És destacable la Travessia pel riu Cam(travessa tota la ciutat) fent puntinga la primavera. Normalment aquestes travesses són efectuades per turistes dels quals el seu guia és un dels estudiants de la Universitat de Cambridge.La capella del King's College és un gran exemple de l'estil gòtic tardà anglès.Trinity College: El Trinity té més membres que qualsevol altre college de la Universitat de Cambridge o de la Universitat d'Oxford. El Trinity tradicionalment és considerat el college més aristocràtic de la seva universitat i tradicionalment ha estat escollit per la família reial britànica.A la tarda hem anat de compres. Hem anat a dormir a Castle Hedingham. L’alberg ens costa 22’20 lliures. És un alberg que està molt ben acondicionat.

23-07-1992 CASTLE HEDINGHAM-DOVER-BOULOGNE Ens aixequem una mica tard ja que hem volgut reposar. No hem d’agafar el barco fins a les 12 de la nit i tenim temps... Anem tot xino-xano cap a Dover. Passem per dos poblets, camí de Dover, on les cases tenen el teulat de palla, la guia del trotamundos en parlava. Camí de Dover un senyor alemany ens ha fet notar que el cotxe perdia aigua. Hem anat de dret a Dover, a les 14h érem a un servei Renault. No ens el poden arreglar perquè els hi falta la peça. Decidim embarcar per poder trobar un servei a França, marxem a les 16’50 ( no paguem cap suplement) Arribem a Boulogne i dormim al mateix hotel que a l’anada. Ens costa 234 FF perquè tenim TV. Demà arreglarem el cotxe.

24-07-1992 BOULOGNE-ESPOLLA Al servei Renault de Boulogne tampoc tenen la peça, hem d’anar fins a Amiens. A les 12’30 tenim arreglat el cotxe ( 250FF). Travessem França i a 2/4 de 3 de la matinada arribem a casa. El viatge ens ha costat 83.000 ptes per persona.

FOTOS