06-07-1990 ESPOLLA – CALAIS – DOVER -KEMSING Sortim a ¾ de 3 del matí; ens parem a dinar abans de Calais. Arribem a Calais a 2/4 de 5. Agafem bitllets d’anada i tornada amb la companyia Sealink, ens costa 2586 francs.Sortim a les 5 de Calais , 75 minuts de travessa. Arribem a l’alberg, als voltants de Londres, sopem i anem a dormir aviat. Ens costa 31,5 lliures. Telefonem a casa, amb una lliure en tens per telefonar força estona.

07-07-1990 KEMSING-GRASMERE Marxem direcció Grasmere ala regió dels llacs. Passem per l’autopista, que és gratuïta, Birmingham, Nottingham, Leeds, Bradford, Kendal, Windermere i finalment, Grasmere.L’alberg és el mateix que havíem visitat l’any 1987. Ens costa 28 lliures, sense esmorzar. Donem una volta per Grasmere, anem a un pub a veure el futbol. Demanem una pint ( una cervesa grossa), una half pint (un got petit, una canya) i el tipus lager (rossa suau)

08-07-1990 GRASMERE-LOCH LOMOND Anem pujant amb l’ intenció de visitar la ciutat de Glasgow. Passem a la vora dels llacs i arribem cap a les 16h a Glasgow. Entrem a la ciutat i després de circular per diferents barris, decidim no aturar-nos perquè no ens agrada el que veiem de la ciutat. Decidim continuar cap al nord i ens parem al costat del Llac Lomond.L’alberg del Loch Lomond és un castell, val la pena anar-hi, és preciós. L’alberg més bonic on hem estat.Al vespre anem al pub de Balloch, telefonem i anem a dormir a 2/4 de dotze.

09-07-1990LOCH LOMOND-COLDINGHAM Visitem Abbotsford House, fou una mansió on Sir Walter Scott va residir de 1812 a 1832. Està situada a la dreta del Tweed, a uns 5 km de Melrose, Escòcia, sent un edifici singular i irregular d'estil escocès. El 1811 Scott va comprar la granja original, Carley Hole, i la va transformar (1817-1825) en una casa senyorial d'estil gòtic. Sent la llar dels descendents directes de Scott, Abbotsford House es manté pràcticament sense canvis. Conté una biblioteca, amb retrats familiars i una col·lecció de relíquies històriques.Passegem pel poble de Melrose i a la tarda visitem una altra mansió a Bowhill. Ens dirigim a la costa i anem a dormir a l’alberg de Coldingham. L’alberg molt bé, una senyora gran cabell blanc, molt amable.

10-07-1990 COLDINGHAM-EDIMBURG-CULROSS Visitem Edimburg, és una ciutat molt bonica. Visitem el castell, la catedral, el passeig, un lloc on ensenyen a fer whisky. És la capital d'Escòcia des del 1437 i seu del govern escocès. Va ser un dels centres més importants d'educació i cultura durant la Il·lustració gràcies a la Universitat d'Edimburg. Edimburg és famosa pel seu Festival Internacional, el festival d'actuacions en viu més gran del món, i altres festivals desenvolupats a l'estiu de manera més o menys simultània, la majoria dels quals s'agrupen sota la denominació Festival d'Edimburg. Durant el festival, la població de la ciutat es duplica.La ciutat vella ha preservat la seva estructura medieval i molts dels seus edificis de la Reforma protestant. Hi ha places grans que marquen llocs d'importància com la catedral de Saint Giles i les corts. El plànol urbà, típic de moltes ciutats d'Europa del Nord, és especialment pintoresc a Edimburg, on el castell sobresurt des del pujol, les restes d'un tap volcànic, i on el carrer principal llisca cap avall des d'un costat del pujol.Anem a dormir a un B&B, 10 lliures cada un, al costat de Culross.

11-07-1990 CULROSS-KILLIN Fem la carretera The Trossachs, passem al costat del Loch Katrine i anem a dormir a Killin.A Killin vam anar a passejar pels voltants i vam visitar un cromlec força interessant: The stone circle.L’alberg ens costa 19’50, era de segona categoria, però el noi és molt simpàtic.

12-07-1990 KILLIN-LOCH MORLICH Anem a veure una destil·laria, Blair Athol.Després del whisky, visitem el castell de Blair Castle. Hi ha un avet gegant anomenat "Diana’s Grove" que mesura62,7 metres és el segon arbre més alt del Regne Unit. La visita al castell val la pena.A la tarda visitem un museu a l’aire lliure sobre la vida de la gent d’Escòcia: els estris del camp, els vestits, la casa, el molí, el lloc per fumar el peix, ... Finalment arribem a l’alberg del Loch Morlich. És un alberg amb molt bones condicions i ens permet renat la roba, el senyor és molt amable.

13-07-1990 LOCH MORLICH-RATAGAN Ens aixequem i pugem per la carretera fins a dalt del Cairn Gorm. Des de dalt de la muntanya veiem el llac, és magnífic, té una platja de sorra que no te l’esperes.Sortim cap a Inverness, la ciutat ens decepciona una mica però ens parem a passejar i fer algunes compres. La Puri es compra un jersei 20 lliures.Sortim cap al Loch Ness, una de les fites del viatge, és bonic però n’hem vist de molt més espectaculars.De forma molt allargada, el llac s'estén sobre aproximadament 35 km. El seu punt més meridional, prop de Fort Augustus, permet veure l'única illa del llac, Cherry Island, creada artificialment en la prehistòria (el que s'anomena un crannog).Les ruïnes del castell d'Urquhart, a la riba nord, s'inclouen entre els principals indrets turístics de la regió. S'ha creat un petit museu a Drumnadrochit per presentar informacions relacionades amb el monstre del llac Ness. El monstre del llac Ness, anomenat popularment Nessie, és una criatura llegendària que suposadament viu al llac Ness, un profund llac d'aigua dolça a prop de la ciutat d'Inverness. Se'l sol considerar un monstre de llac. Juntament amb el Bigfoot i el Yeti, Nessie és possiblement el misteri més difós de la criptozoologia. La majoria de científics i altres experts afirmen que les proves que donen suport a l'existència de Nessie no són convincents, i consideren que aquests informes són fraus o identificacions errònies de criatures reals. Si existeix, és possible que fos un rèptil marí, tot i que ja es podria haver extingit. La versió tradicional del monstre, abans que es fessin conegudes les restes fòssils, de grans rèptils era de fet la d'un cavall.A mitja tarda arribem a Ratagan, com que arribem aviat aprofitem per fer una “lane” arran del mar. El paisatge és molt bonic.

14-07-1990 RATAGAN-BROADFORTSortim de Ratagan i anem cap a l’illa de Skye. És una illa amb paisatges molt bonics, es per estar-hi uns dies i recórrer alguns llocs a peu.Primer vam visitar la península de Elgol. Després vam pujar cap al nord en direcció de la capital de l’illa Potree, una ciutat petita situada al voltant d’un petit port. La Kilt Rock és una de les postals més famoses de l’illa de Skye, és un petit llac al costat d’un penya-segatque precipita les seves aigües al mar en un salt de 50 metres. Una mica més al nord ens trobem amb : “uno de los paisajes más bonitos de Escocia, los picos sinuosos del Quiraing ondulándose hacia el mar. Igual de espectacular es la carretera que los bordea, de un solo carril y curvas que desde arriba parecen imposibles.Si tienes unas horas, este lugar ofrece varias excursiones impresionantes, aunque la mayoría son un poco exigentes por la pendiente. Eso sí, las vistas harán que enseguida olvides el camino… “El castell en ruïnes de Duntulm, a Kilmuir, situat a la península de Trotternish es troba totalment en ruïnes.Fem molt de cotxe, però val la pena. Dormim a l’alberg de Broadford. Ens trobem amb tres noies molt simpàtiques de Súria i Barcelona.Avui ha fet un dia meravellós, amb sol.

15-07-1990 BROADFORD-CARBISDALE Sortim de l’alberg en direcció Carbisdale castle. Passem per una península amb paisatges molt bonics, llàstima que plogui. Ens aturem a Plokton. Dinem en un lunch un pollastre al curry picant, picant.L’alberg del castell és molt bonic, està ple però es tan gran que no et sents agobiat. A les 7 sopem a l’alberg i a les 8 hi ha la festa. La Puri s’ho passa molt bé ballant...En 1945, el castillo fue donado a la Asociación de Youth Hostels Escoceses o Scottish Youth Hostels Association (SYHA) para así, ser reconvertido en albergue de visitantes y turistas. El mismo, actualmente, se ha convertido en el estandarte de la SYHA, recibiendo fabulosas críticas de escritores de viaje, así como de invitados provenientes de todas las partes del mundo.El Carbisdale Castle se encuentra en un paraje de ensueño, rodeado de belleza natural y con una vista privilegiada sobre el río Kyle al estar situado en lo alto de una colina. Los senderos que se dirigen hacia los bosques que lo rodean son numerosos, pudiendo encontrar varios caminos de orientación que comienzan justo en la entrada del castillo.El área cuenta con las mejores zonas de salmones y truchas de EscociaAvui ha plogut tot el dia.

16-07-1990 CARBISDALE CASTLE-ACHMELVICH Sortim de Carbisdale, però abans anem a veure uns salts d’aigua que es troben molt a prop del castell on diuen que es poden veure salmons remuntant el riu.Pugem pels higlands i fem la costa nord-oest. Passem per Tongue i Durness. Tongue era un encreuament de camins històric per als gaèlics, els pictes i els víkings, i va esser l'últim grup qui li va posar nom. "Tongue," en aquest cas, ve del nòrdic antic "Tunga." En contra de la creença popular, no es refereix a la forma del Kyle de Tongue (encara que el kyle podria ser descrit com amb forma de tongue, això és, de llengua en anglès), sinó que 'tunga' és un terme geogràfic que es refereix a un sector de terra amb forma de llengua. Aquesta peça de terra en particular, sobre la que estan situades la vila i el kyle, és la morrena terminal de la glacera Kyle de Tongue.Durnees és la població més gran en l'escaira nord-oest d'Escòcia, té una població al voltant de 400 persones, i està en la carretera principal A836-A838 entre les ciutats de Thurso (116 km a l'est) i Ullapool (109 km al sud). Aquesta regió és notable per ser la regió més escassament poblada d'Europa Occidental. Aquest petit poble, on va passar part de la seva infància John Lennon, està situat al llarg d'uns penya-segats que voregen precioses platges de sorra blanca. Llàstima de la temperatura, sinó Durness seria una destinació molt preuat a l'estiu! Val la pena passejar perBalnakeil , la seva platja principal, i gaudir del so de les aus i d'un paisatge de dunes preciós.A Durnees vam visitar la Smoo cave situada a 2 km del poble es troba una immensa cova marina que es pot visitar en barca o a peu. Hi ha un aparcament just al costat i s’ha de baixar el penya-segat per una escala estreta. La cova no es gran cosa... Fem unes carreteres petites al costat de la costa, moltes pujades i baixades, amb molts llacs a tocar del mar. Anem a dormir a l’alberg de Achmelvich on trobem un warden una mica bestiola, irònic,...Aquí hi ha uns voltants preciosos. Les platges impressionants, en Lluís i jo aprofitem per banyar-nos. L’aigua gelada.

17-07-1990 ACHMELVICH-CRAN DEARG El nord-oest d'Escòcia , malgrat ser una zona que passa més desapercebuda pels viatgers, alberga uns preciosos paisatges diferents als que trobem en les Highlands o en altres punts del país. Aquí domina més el paisatge rocós , amb desenes de llacs dispersos per tot el recorregut i espectaculars cadenes muntanyoses. Però també una gran quantitat de platges solitàries , en què et donaries un bon bany si no fos per la temperatura.Des Kyle of Lochalsh (població d'entrada a lailla de Skye ) fins Ullapool tan sols hi ha 80 km a vista d'ocell, però per carretera es multiplica la distància per 3. Per això és convenient dedicar-li a mínim 2 dies a aquesta zona per poder-la gaudir com es mereix.Sortim en direcció sud i ens parem al petit poble de Old Dorney Harbour per agafar un barco que ens portarà a visitar les Summer Isles : vam fer una excursió de tres hores on vam poder veure moltes foques i algun dofí. També ens vam parar a l’illa de Tanera Mor la única que està habitada. Sortim a les 11 del matí i a les 15 ja tornavem.A la tarda passegem per Ullapool : Malgrat de la seva petita mida, amb els seus 1300 habitants es tracta del poble més gran de la zona.Aquesta petita població pesquera és coneguda pel seu bonic port i per ser la porta d'entrada a les illes occidentals. Les casetes amb façanes blanques al llarg del port i les boniques vistes al Loch Broom conviden a passejar, però des del meu punt de vista no val la pena entretenir-se molt més aquí.Anem a dormir a l’alberg de Cran Dearg. És un lloc en el qual es respira molta tranquil•litat. Només arribar, el que més ve de gust és anar fins a la seva platja de sorra daurada i llisa i recórrer-la caminant, el paisatge no pot ser més bonic! A més, es pot continuar aquest recorregut amb un passeig circular que ofereix una gran varietat de paisatges, ja que et porta pels penya-segats rocosos propers a la platja i per l'interior del bosc de Gairloch.

18-07-1990CRAN DEARG- CARLISLE Avui ja iniciem el camí de tornada però abans visitem els jardins de Inverewe. Dormim a Carlisle en un B&B. Molt bé!

19-07-1990CARLISLE-SAINT QUENTIN Viatge de tornada.Arribem a Dover a mitja tarda i agafem el barco a 2/4 de 4. Dormin a Saint Quentin. L’alberg molt brut i deixat, això que de fora té molt bon aspecte.

20-07-1990 SAINT QUENTIN-ESPOLLA A casa. Passem comptes. El viatge ens ha costat una mica més de 50.000 ptes per persona.

FOTOS