23-12-199 9 ESPOLLA-ALMAGRO Almagro té un gran patrimoni, va progressar sota el domini de l'Ordre de Calatrava i després va rebre els favors de la història en el segle XVI de la mà dels banquers alemanys i flamencs.

• Plaça Major: És famosa la seva Plaça Major, en el seu origen plaça d'armes i posteriorment centre d'una fira de comerç. Té planta rectangular irregular i dos pisos, inspirada en les flamenques
• Barri noble: En passejar per la ciutat es poden apreciar nombrosos i ben conservats portals de cases pairals hidalgas, així, per exemple, a la plaça major, la Casa del Mayorazgo dels Molina i la de los Rosales, ...
• Palacios: Hi ha diversos palaus que donen compte de la importància i relleu que va arribar a tenir Almagro, són els següents.
• Palau dels Marquesos de Torremejía.
• Palau dels Comtes de Valdeparaíso.
• Palau dels Medrano. Situat al carrer San Agustín, és del segle XVI.
• Palau dels Fúcares. És en realitat un antic magatzem construït al segle XVI pels Fúcares o Fugger per administrar i emmagatzemar el mercuri procedent de les mines d'Almadén i el gra procedent de les rendes dels maestrazgos.
• Corral de comèdies: El Corral de comèdies se situa a la Plaça Major núm 18. Manté l'estructura original dels teatres del s.XVII i és l'únic complet d'aquesta època, potser perquè se li va donar ús a més com a fonda. Es tracta d'un pati d'uns 300 m² envoltat de 54 peus rectes de fusta de color mangra (vermell òxid) que, a la vegada, es recolzen en bases de pedra per protegir aquests de la humitat. Posseeix dos pisos amb estances i ganxos per al teló que havia de defensar del sol i les espelmes o llums d'oli. Al pati hi ha un pou situat a l'entrada on havia d'estar la alojería (es deia aloja a una beguda que era servida en els Corrals de Comèdies als segles XVI i XVII. Aquesta beguda estava composta d'aigua, mel, i espècies com la canyella o el pebre blanc, i era venuda en els alojeros, quan havia funció per assortir de refresc als espectadors). En l'actualitat, el Corral de Comèdies segueix utilitzant-se per la representació d'obres al Festival Internacional de Teatre Clàssic. Compta amb un aforament d'unes tres-centes persones.

24 -12-1999 ALMAGRO-GRANADA Al matí vam anar fins a l’hotel que estava a les afores de Granada, en direcció al Mulhacén. Vam deixar les coses a l’hotel i vam pujar fins a dalt de l’estació. La muntanya estava nevada i amb el sol el paisatge era magnífic.El dia 24 teníem previst visitar l’Alhambra de nit. Havíem agafat les entrades per avançat utilitzant un servei del Banc Popular. Havíem agafat una visita nocturna de començava a les 10 del vespre, creiem que seria una bona manera de celebrar “nochebuena”. Vam arribar força aviat i vam aparcar al costat de l’Alhambra, el monument estava obert però encara faltava molt de temps per arribar a les 10 de la nit i vam decidir anar a passejar per la ciutat. Al voltant de les 9 vam tornar capo a l’Alhambra i ens ho vàrem trobar tot tancat. Els guardes de seguretat ens van dir que el monument estava tancat fins el dia 26. Els hi vàrem ensenyar les entrades i ens van dir que ells n o sabien res. Amb la cua entre cames vam decidir anar a sopar i canviar els plans de viatge ja que la visita a l’Alhambra no ens la podíem perdre. Vam trobar alguns restaurants que celebraven la “Nochebuena” però la Puri no va voler entrar ja que la gent anava molt arreglada i nosaltres molt normals. No trobàvem cap lloc “normal” i al final vam anar a un bar de mala mort que estava a punt de tancar. Malt record del primer dia a Granada.

25-12-1999 LA ALPUJARRA Com que ens havíem de quedar un dia més a Granada per poder visitar l’Alhambra vam decidir passar el dia de Nadal fenta la volta a la comarca de La Alpujarra.La Alpujarra (de vegades, impròpiament, Las Alpujarras) és una regió històrica andalusa a cavall entre la província de Granada i la província d'Almeria, a la falda del vessant sud de Sierra Nevada.“La comarca se caracteriza por su accidentado relieve, ocupando la mayor parte de la cara sur de Sierra Nevada. En esta sierra se encuadran importantes cumbres, destacando el Mulhacén, el más alto de la península Ibérica, al que se encarama la localidad de Trevélez, y el Veleta, al que suben escalonadamente Pampaneira, Bubión y Capileira.Se trata de una comarca con una importante protección como patrimonio histórico, al tener declaradas como Bien de Interés Cultural dos amplias zonas de la misma: El Conjunto Histórico del Barranco del Poqueira y el Sitio Histórico de la Alpujarra Media y La Taha, conformando entre ambos, que son limítrofes, el espacio protegido patrimonialmente más amplio en Europa. Los terraos (cubiertas planas), están hechos con launa, una arcilla impermeable abundante en la comarca, extendida sobre el cañizo o sobre losas de piedra o de pizarra, soportadas por vigas de madera. En los meses de otoño e invierno, pueden verse mazorcas de maíz u otros productos de la tierra extendidos sobre estos terraos para su secado, o ristras de pimientos colgadas junto a las ventanas o en algunas chimeneas. También destacan los tinaos, lugares públicos de tránsito, bajo espacios privados.Lo más importante y que conserva mayor tradición es la confección de tejidos, especialmente jarapas. En los últimos años se han instalado en la comarca numerosos talleres de artesanía que, además de los telares, han relanzado la cerámica e incluso la orfebrería. Esto ha hecho que numerosos artistas y artesanos, junto a músicos, pintores y poetas hayan escogido la Alpujarra Granadina como lugar de residencia.Entre los autores más destacados que han escrito sobre esta comarca, cabe mencionar al hispanista británico Gerald Brenan y su obra 'Al sur de Granada', en la que inmortaliza la localidad de Yegen y la cultura y costumbres alpujarreñas de mediados del siglo XX.”

26-12-1999 LA ALHAMBRA-MOTRIL- LENTEGÍ El dia 26, per fí, vam poder visitar La Alhambra, una meravella. Abans d’entrar vam ensenyar les entrades que teníem del dia 24 a la nit i vam presentar una queixa formal. Ens van contestar que era un problema del servei de venta del Banc ja que ells tenien indicat que al vespre del dia 24 estava tancat. Vam decidir presentar una reclamació oficial i anar al Banc quan tornéssim a Roses.La Alhambra es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. L'Alhambra ha estat un dels 21 candidats finalistes per a ser triada una de les Noves Set Meravelles del Món, encara que finalment no va ser seleccionada.Com en altres obres musulmanes el seu veritable atractiu són els interiors, la decoració dels quals els situa en el cim de l'art islàmic. Dins del recinte hi ha el Palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispànic, Carles I d'Espanya. Etimològicament, Alhambra en àrab és "Al Hamra" (la vermella, الحمراء), procedent del nom complet "Qal'at al-hamra" (fortalesa vermella). En la seva evolució, el castellà intercala entre la M i la R una B. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de llegir és només una versió, perquè hi ha altres autors que diuen que en l'època andalusí l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de "vermella" li vindria perquè quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que "Alhambra" és simplement el nom en femení del seu fundador,Ibn al-Hamar, que en àrab significa "el Roig".Els mosaics de l'Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l'estuc i la fusta. Els temes principals que utilitza són:•L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics•La decoració vegetal•La decoració geomètricaL'Alhambra, en l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món,...Una de les parts més admirades de La Alhambra és la Font dels Lleons:“Posee una de las escasas esculturas de animales del arte islámico pues, basándose en las suras 15, 29 y 38, 72 del Corán, se reprueba representar cualquier ser animado.10Los últimos datos conseguidos gracias a la restauración de los leones y la taza de la fuente han podido indicar que, tanto los leones como la taza, datan del siglo XIV y de la misma procedencia y material (mármol de Macael, Almería) siendo fabricada la fuente en su conjunto, tanto leones como taza, al mismo tiempo. Este descubrimiento viene a rectificar las informaciones que indicaban la procedencia de los leones de un palacio, anterior a la Alhambra, perteneciente al primer visir de la dinastía zirí Samuel Ibn Nagrella. A su vez, se ha podido descubrir tres tipologías de leones sobre la base de sus elementos formales diferenciadores. Cada una la conforma un grupo de cuatro leones con similitud dos a dos en sus rasgos: nariz, pelaje de la melena, fauces y posición y relieve de la cola.La fuente de los leones tiene diversas significaciones o simbologías, ninguna de ellas corroboradas. Por una parte los doce leones tienen una simbolización astrológica, cada león alude a un signo zodiacal. Por otra, tiene una significación política o mayestática que está relacionada con el templo del rey Salomón (puesto que hay una inscripción en la fuente referida a este) y el mar de bronce del mismo templo. Por última y la más importante, alude a un símbolo paradisíaco refiriéndose así a la fuente, originaria de la vida y los 4 ríos del Paraíso coránico. Pero lo que sí se puede decir, es que la fuente como tal es una alegoría del poder que reside en el sultán.”A la tarda vam anar cap a Motril, on ens hi estaríem 2 nits i vam aprofitar per visitar el poble de Lentegí (la Puri volia anar a veure el poble originari de molts habitants actuals d’Espolla)

27-12-1999 MOTRIL-MARBELLA El dia 27 vam visitar Marbella.L’any 1999 Marbella era sinònim de corrupció, era una ciutat completament explotada per l’ urbanisme més salvatge, no tenia cap encant. Vam anar-hi per fer-nos una idea del que era realment.“Governada pel GIL, al capdavant del qual es trobava Jesús Gil y Gil, entre 1991 i 2002, després d'una arribada al poder i subsegüent permanència mitjançant mètodes bastant polèmics, i el seu peculiar estil de govern es va caracteritzar per un urbanisme a la carta, especulatiu i depredador amb el medi, així com sospitós de corrupció urbanística. Actualment el terme "urbanisme marbellí" és sinònim de corrupció urbanística. Després de Jesús Gil, el càrrec d'alcalde va ser ocupat per Julián Muñoz, expulsat del seu càrrec per una moció de censura, després de cessar a Juan Antonio Roca, assessor d'urbanisme de Marbella. En l'actualitat Julián Muñoz acumula un centenar de causes judicials pendents en l'Audiència de Marbella.”28-12-1999MOTRILEl dia 28 el vam dedicar a descansar i vam fer una volta als voltants de Motril. Vam anar a dinar al port, una bona parrillada de peix. Al vespre vam anar a l’església del poble a escoltar música de Nadal.

29 – 12 – 1999 MOTRIL -ALMERIA A Almeria vam anar a dormir a l’Hotel Barceló Cabo de Gata, un 4* situat al costat del mar, ideal per passar vacances en família. Després d’instal•lar-nos ens vam dirigir cap al Cabo de Gata i les seves famoses platges. Declarat Parc Natural el 1987, és el primer parc natural marítim-terrestre de l'estat espanyol, la regió més àrida de l'Europa continental, amb 178 mm de precipitació anual, amb el que disposa de moltes espècies vegetals xeròfites endèmiques, i fins fa poc santuari dels darrers vells marins d'Europa.La composició del terreny és roca sedimentària, sorrenca i altres provinent d'antics fons marins. Però a la zona també existeixen roques ígnies en moltes de les seves manifestacions: colada, bomba volcànica, i altres.“La excelente calidad de las playas, el clima benigno y el interés ecológico hacen del entorno un destino turístico que ve incrementada progresivamente la afluencia de visitantes, si bien, estas actividades están limitadas por la legislación vigente con el objeto de preservar el entorno y garantizar la calidad de los servicios prestados.Además de las limitadas plazas de alojamiento disponibles en las localidades del parque y el área de influencia socioeconómica, algunos de los núcleos turísticos más concurridos del litoral almeriense como Vera, Mojácar, Roquetas de Mar o la propia capital de la provincia, se hallan a escasa distancia del mismo, permitiendo la afluencia de turistas que no pernoctan en ellas.Aunque con menos repercusión económica, el turismo basado en la "segunda residencia" es considerable en número de usuarios, suponiendo un mayor riesgo debido al impacto ambiental originado por un mayor número de habitantes temporales que requieren una inversión en infraestructuras y servicios públicos desproporcionada con relación a su aportación tributaria.Los recursos turísticos dan como resultado una amplia oferta ocupacional para los habitantes del parque, especialmente durante la temporada estival en la que se requiere mano de obra foránea para cubrir puestos de trabajo en hostelería, restauración, comercio y servicios.En cuanto a el turismo de las playas las de: San José, Playa de Monsul, Playa de los Genoveses, Playa de los Muertos (España), Playa de Las Negras, Playa de San Miguel de Cabo de Gata, Cala de San Pedro, Playa de La Isleta del Moro y El Playazo de Rodalquilar, suelen ser las más visitas y conocidas de este Parque natural.”Playa de los genoveses :El origen del nombre proviene de la invasión de un ejército combinado cristiano que apoyaba a Alfonso VII liderado por la República de Génova en su lucha contra los musulmanes, que desembarcó en la zona en 1147 en el marco de aquella campaña. Desde entonces, la bandera de la capital (Almería) es la misma que la del estado genovés.La playa de los Muertos es una playa de la costa de Almería, situada en el municipio de Carboneras, a poco más de 5 km al sur del centro del pueblo.1 Debe su nombre a la frecuencia con la que históricamente llegaban a sus costas los cadáveres de náufragos o de navegantes, arrastrados por las corrientes marinas que convergen en este emplazamiento.Vam arribar fins el poble de Carboneras famós per l’hotel El Algarrobico. “El inicio de la construcción en 2003 del hotel El Algarrobico por parte de la promotora Azata del Sol en terrenos del Parque Natural urbanizables suscitó una gran polémica a partir de 2005 cuando llegó al Ministerio de Medio Ambiente Doña Cristina Narbona, ya que aunque el proyecto recibió todos los permisos necesarios de las cuatro administraciones públicas incluida la propia Dirección Provincial de Costas, la licencia había sido obtenida en los años 80 (cuando El Algarrobico aún no estaba catalogado como Parque Natural Cabo de Gata-Níjar), mientras que la construcción del hotel se inició en 2003, cuando esta playa ya era un área protegida. Esta gestión presentaba visos de ilegalidad por vulneración de la Ley de Costas, que establece una servidumbre de protección de 100 metros en la que está prohibido construir”

30-12-1999 ALMERIA – ALACANT – CALPE Vam sortir i vam anar en direcció València seguint la carretera de la costa fins arribar a Calp. Pel camí ens vam aturar a dinar a Elx on vam fer una petita visita al palmar. El palmerar d'Elx o millor hort de palmeres és una gran extensió de palmeres situat dins del nucli urbà de la ciutat d'Elx. És el palmerar més gran d'Europa (240.000 exemplars, aproximadament), i al món sols el superen alguns palmerars àrabs. El principal tipus de palmera que es troba és l'anomenada Phoenix dactylifera. Aquest tipus de palmera fou duta pels musulmans durant l'ocupació dels moriscos. Un dels motius per a considerar el palmerar del Camp d'Elx patrimoni és la seua condició d'únic en termes de la seua funció agrícola i cultural. És a dir, el palmerar és un exemple gairebé únic de la transferència i implantació de la cultura agrícola aràbiga a Europa, conseqüència de l'ocupació musulmana de la península Ibèrica a la darreria del segle VIII. Una amenaça per a la supervivència del palmerar és el morrut roig, un insecte que deixa les seues larves dins el tronc de les palmeres. Quan aquestes es coven, mengen l'arbre i el deixen delmat. Un dels problemes en tractar aquesta plaga és que l'insecte és volador, i les palmeres es troben en gran proximitat. El problema més gran, però, és detectar-hi la presència de les larves: quan hom pot notar-ne la presència és ja massa tard per a salvar l'exemplar. Finalment, el tema de com desfer-se dels arbres infectats és complex: si es cremen, els insectes fugen a l'arbre més proper, de tal manera que les autoritats els trinxen.Abans d’arribar a Calp vam fer una petita parada a Alacant.El viatge va ser molt dur ja que la carretera de la costa estava plena de camions i hi havia molta circulació.

31-12-1999 ALGEMESÍ Vam celebrar l’arribada del 2000 acompanyats per en Joan i la Marisa...

FOTOS