COMPONENTS DEL GRUP: REMEI , ISABEL, PURI i JOAN

30-06-1997/1-07-1997 Sortim a ¾ de 10 del vespre. A les 3 de la matinada ja soms a Lyon. Arribem a Calais cap a les 11. No podem agafar el bitllet allà, al menys amb la companyia SEAFRANCE SEALINK; hem d’anar a la plaça d’armes al centre de Calais. No podem agafar bitllet d’anada i tornada a Irlanda s’ha de reservar al menys amb una setmana d’antelació. Agafem el bitllet Calais- Dover ( anada-tornada), ens costa 1425 francs ( cotxe + 4 persones). Sortim en el barco de les 12:30. A Dover anem a dinar a la platja al costat dels penya-segats. Arribem a Stratford cap a les 17:30. L’alberg ens costa 12’95 L. Està bé però ens inclouen els llençols i l’esmorzar obligatòriament.Fem una volta pel poble, està molt ben cuidat i tot gira al voltant d’en Shakespeare. Veiem per fora la casa on va néixer i antigues cases molt ben cuidades. Hi ha la possibilitat d’anaral teatre però estem molt cansats.Tornem a l’alberg, sopem tot tranquils a la cuina i a dormir!Per telefonar a casa hem de picar el 003472 i el número.

2-07-1997 En aixequem a les 7:30, esmorzem i les 8 ja comencem el viatge. Arribem a Holyhead a les 13:30. Anem a buscar el bitllet, ens costa 248 lliures anada i tornada ( si haguéssim pogut tornar un dimecres estava més bé de preu en comptes de 124 lliures ens costava 99)El barco surt a les 15:45, per tant anem a comprar pa i anem a dinar a la platja. Hem de pujar al barco una hora abans de la sortida. Per dinar hem encetat el llom. El camí cap a Holyhead és molt bonic, a la part de Wales hi ha uns quants Parcs Naturals on veiem molts cotxes aparcats de gent que deu fer excursions a peu.Sortim cap a Dublin molt puntuals, el mar és planer i la travessia molt plàcida. Arribem cap a les 20 h i anem directament cap a l’alberg. L’alberg de Dublin és massa gran pel nostre gust, tot està tancat ( inclús hi ha filferro espinós) i funciona amb una targeta com els hotels moderns. Ens costa 9’5 lliures per cada un esmorzar inclòs . Deixem les coses i anem a fer una volta per estirar les cames. Sopem en una pizzeria.

3-07-1997 Ens aixequem a les 8 i sortim de l’alberg al voltant de les 9. Passem per Howth, en aquest petit poble ens hem parat al port i hem fet fotos. A Malahide hem vist foques. A Balbriggan hem visitat el turó de TARA ( la visita val la pena, hi ha uns túmuls del Neolític i el paisatge és molt bonic).Hem anat a Slane i hem dinat. A la tarda volíem visitar Newgrange, estava tot ple i les entrades venudes. Hi tornarem demà. Hem anat a Kells a veure unes creus molt antigues, la torre i un oratori molt semblant al Gallarus Oratoryque havíem vist quan vam visitar la península de Dingle.També vam tenir temps de visitar Mellifont abbey. Està totalment destruïda com totes les abadies i esglésies d’ Irlanda ( la guerra amb els anglesos: Cromwell) Arribem fins a Monesterboice on hi ha les creus més altes d’Irlanda. Hem passat per Drogheda ( no val la pena). Hem sopat al costat del riu Boyne i hem fet la vall d’aquest riu per tornar als voltants de Slane on hem dormit en un B&B molt bonic que ens ha costat 15 lliures cada habitació. És molt net i molt ben cuidat, els amos molt amables.

4-07-1997 Ens hem aixecat aviat per poder visitar el Centre de Newgrange. És una gran necròpolis neolítica amb tombes que es poden comparar per la grandària amb les piràmides. En el visitor centre agafes un autocar que ens porta fins a l’entrada de la tomba principal. Allà t’expliquen la història del monument i et fan una demostració de com el sol penetra fins al fons de la tomba durant el solstici d’estiu. Està molt ben reconstruït ( el tros que estava malament) i molt ben conservada la resta. Un cop feta la volta a la tomba, l’autobús ens porta a Knowth ( una tomba que estan reconstruint i només es pot visitar per fora) val la pena! N’hi ha una altra que no es pot visitar Dowth. L’entrada ens ha costat 5 lliures per persona. UN DELS MONUMENTS MÉS IMPRESIONANTS QUE HE VIST A LA MEVA VIDA.Hem dinat i hem passat per Dundalk. Hem seguit la costa i tot passant per les Mourne mountains hem creuat la frontera i hem arribat a Irlanda del Nord. Tenim lloc a l’alberg de Newcastle ( 7 lliures sense esmorzar). És un alberg molt i molt agradable i tenen habitacions familiars. Volem visitar Silent Valley però tanquen a les 19h i ja es massa tard.

5-07-1997 Avui dormirem a Portaferry, al fons de la península d’ Ards. Tenim ja l’alberg reservat des de Newcastle. Ara primer anirem a veure el Silent Valley que ahir estava tancada. Aquesta vall es troba a les Mourne mountains. Hem arribat al Silent Valley ( l’entrada val 3 lliures, de fet pagues el pàrking) i hem caminat una bona estona, més de 2 hores.A les 12 sortim cap a Portaferry seguint la carretera de la costa. Ens aturem al costat de Newcastle en una magnifica platja de dunes. Allà dinem i ens passegem per la platja en uns camins preparats que segueixen les dunes. Al final hem d’escalar una tanca, no sabem que ha passat que ens hem perdut i no podíem travessar la tanca per cap lloc. Anem cap a Downpatrick i pel camí visitem un Stone circle a Ballynae. Visitem Audley’s Castle, una torre i les ruïnes de un dolmen de corredor que es troben a davant de Portaferry. Podríem anara aquesta ciutat agafant un ferry per travessar el petit estret, però decidim vorejar la península. L’alberg val 9,95 per persona, és com un hotel ja que no pertany a la xarxa general de youth hostels. Dormim tots 4 en una habitació. Hi ha llençols, tovalloles, està molt bé. Al vespre anem de pub. Ens ho passem molt bé. Hi ha dos nois que canten i l’ambient és autèntic, de pel•lícula. El llit és fantàstic!

6-07-1997 Ens aixequem i tenim una desagradable sorpresa, ens han trencat el vidre de davant del cotxe amb una llauna de cervesa que segurament havien llençats de l’ hostel.Intentem trucar a Maphre i no logrem contactar. El senyor del Y.H. ens telefona a un mecànic que canvia vidres a Bangor. Ens fa un croquis per arribar-hi, quan arribem el senyor ja ens espera. No podíem trobar una persona més amable en tot Irlanda del Nord. Ens porta a la ciutat amb el seu cotxe i ens ve a recollir al cap d’una hora i mitja, l’estona que triga a canviar el vidre) Ens costa 30.000 ptes ( 110 lliures) Li regalem una ampolla d’oli, ens donem les adreces, molt bé.Anem cap a Belfast. Ens passegem per el “Cave Hill” després de dinar. És una ciutat sense gaires punts d’interès, gris i fosca. El més interessant són els problemes que pateixen els seus habitants ( enfrontaments entre la comunitat catòlica i la protestant).Anem cap a Whitehead, Portmuch, Island Magee. Passem per Larne, Bargalley, Carnlongh, Cushendall, Ballycastle i arribem a la fi del món. Quin lloc tan bonic: WHITE PARK BAY. L’alberg és nou, es diu així com el lloc. Són amabilíssims, ens costa 8’5 cada dia sense esmorzar. Ens hi quedem 3 dies.Anem a passejar per la platja i sopem. Estem asseguts al saló, el foc encès i una vista meravellosa !Aquesta és la vista que es veu des de l’alberg.

7-07-1997 Ens hem aixecat i hem anat caminant per la costa fins a la Giant’s Causeway. El camí és realment meravellós, un dels millors paisatges d’Irlanda!Hem caminat unes 4 hores entre anar i tornar. El camí segueix la costa entre petites cales i penya-segats. Estem sols, nosaltres i mols xais que pasturen. Mentre caminàvem per la costa hem vist una punta on va naufragar la fragata Girona de l’Armada Invencible.Hem dinat a l’alberg; a la tarda hem anat per la carretera de la costa, aFair Head, Cusshendun i Cushendall.En creuat les Antrim Mountains. Quan travessavem aquestes muntanyes hem pogut veure pilons de turba que s’estaven assecant per poder passar l’hivern i un stone circle. A la tornada ens hem parat a visitar dos llocs molt bonics la Murlough Bay i Kinbane castle.

8 -07-1997 Ens aixequem i anem passejant per la platja fins a l’altra punta, al Rope bridge a Carrik a Rede. Hi ha un pont de corda que et porta a una illa on hi té una casa en Paul Mccartney. La Puri i la Remei s’atreveixen a passar. Veuen una petita caseta de pescadors. Hi ha 3 coves arrenglerades que es veuen en una perspectiva molt bonica. Tornem a l’hostela les 13:30 ( havíem sortit cap a les 10). Dinem truita de patates i pollastre. A la tarda anem a visitar la destil•leria més antiga del món: la BUSHMILLS. És una destil•leria normal, després d’haver-ne vistes d’altres , crec que no val la pena pagar les 2’50 lliures de l’entrada. Anem cap a Portrush, pel camí visitem el Dunluce Castle, es espectacular el lloc on està situat. No entrem a visitar el castell, s’ha de pagar i ens sembla que està molt destruït i no val la pena. Passegem pels voltants i ens arribem a Portrush i Portstewart, són pobles turístics que no valen massa la pena. Tornem al YH, reposem i gaudim de l’alberg i les vistes sobre la White bay.

9-07-1997 Marxem de l’alberg cap a les 9 després d’haver passat uns dies al mig de paisatges meravellosos. Visitem Derry. El casc antic rodejat de muralles és petit i fàcil de visitar. El que sobta de Derry ( Londonderry) és la separació absoluta entre els barris catòlics i protestants. Es veuen gran quantitat de pintades en el barri catòlic: “No passaran” , “Blood munday”, ... Fem fotos per la posteritat.Visitem la península de Inishowen. Passem per la costa est.Dinem a Kinnagoe Bay. Com sempre volem anar fins a la punta final i ens arribem a Malin Head. Ens passegem pel cap i en Joan veu dues foques, baixa per les roques i va a conversar amb elles i fer fotos. A la tarda baixem fins a Fahan, travessant la península pel mig. Pel camí visitem la Donagh Cross ( una antiga creu d’estil cèltic).Passem per Gap of Mamore, un pas entre muntanyes, amb un paisatge rústic sense ningú.Dormim en un B&B ( 12 lliures) i sopem de fish and chips.

10-07-1997 Hem esmorzat molt bé. Hem anat a veure l’Stone Fort ( Grianan of Aileach) , interessant es conserva en molt bon estat. A la foto podem veure a la Puri i l’Isabel. Després hem anat a veure el Beltany Stone Circle . Hem pujat per la costa i hem anat a dinar a Carrowkeel a prop del Farrad Head, en una platja on hem vist 5 foques, 3 prenent el sol. Hem anat a dormir a la fi del món, a l’alberg de Tra na Rossan.El paisatge per arribar-hi és preciós, val la pena fer aquest tros de costa. L’alberg és molt vell però és molt net. Estem molt bé. La “warden” és molt amable. Dormim en una habitació de 12 persones només nosaltres 4. Només som 11 persones en tot l’alberg. A la nit anem al pub “Singing Pub”, ens ho passem d’alló més bé, tothom es coneix i tots canten a cor totes les cançons. Una gent del nostre costat ens convida a beure ( com que nosaltres bevíem com tits...) Un del senyors que ens ha convidat a beure també ens ha convidat a ballar. En Joan i jo sortim a ballar ( deu ser la última vegada que hem ballat en públic, comentari de l’any 2017).Tenim un espant quan estem al pub i un home ens demana alguna cosa i no l’entenem, ens amenaça i passem una mica de por, però tot es queda aquí. Donem la nostra adreça a la Denise, la warden del YH

11-07-1997 Esmorzem i sortim a passejar cap al Melmore Head. Després de l’excursió, cap a mig matí, sortim de l’alberg en direcció a l’alberg de Errigal Mountain YH. Passem per Downies, anem a veure el Doe Castle ( està tancat per obres).Quan arribem al YH no hi ha ningú i decidim anar a visitar el Gienveagh National Park ( val 8 lliures entre tots). És un parc molt bonic però està infestat de mosquits. Fem una passejada força llarga pel parc, fins el View Point, marxem dels mosquits. Anem amb cotxe a donar la volta pel National Park i cap a l’alberg. El guarda és un senyor gran, una mica brutoll, però s’hi està bé. Som 11 persones en total, com a casa: a la vora del foc i fent-la petar !

12-07-1997 Ens aixequem ia anem a peu a agafar el camí per pujar a l’Errigal Mountain. Hem de fer uns 3’2 km per la carretera i després pujar per unes pedreres, força complicades, hi ha pals que marquen el camí. La Remei i l’ Isabel no pugen. En Joan i jo tardem 1h 20’ en arribar al cim. La vista des d’allà dalt és preciosa. Es poden veure les dues vessants de la muntanya i pots veure el mar però també llacs i valls de l’altre cantó.A la tarda plou. Anem a dinar a un Fast food i després pugem amb el cotxe fins el Horn Head, no veiem el paisatge ja que tot es boira.Anem al YH de Crohy Head al costat de Dunglow. Quina warden més amable! Ens deixa rentar la roba i posar-la a la vora del foc, es desfà per nosaltres (en realitat és una substituta i la veritable warden tornarà el dilluns). El vespre anem de pub a Dunglow.

13-07-1997 Bon dia!, malgrat les previsions. Fins al dia d’avui només ens ha plogut un dia complert.Anem cap a Kilkar, passem per Maas, Ardara, Glengesh Pass,... el paisatge és molt bonic, amb petites valls i molts de llacs. Arribem a Kilcar i deixem les coses a l’alberg: és molt bonic però hi ha molta gent, és da la xarxa independent. Dormim en una habitació familiar.Anem cap a Teelini anem a visitar el Carrigan Head. Quan vam arribar a l’aparcament encara vam haver de caminar unes 2h per tal de veure els CLIFFS de Slieve League. Estan considerats els més alts d’Europa, potser no són tan espectaculars com els de Cliff of Moher, perquè no baixen tan en picat, però des d’allà dalt realment impressionen.Tornant anem al poble de Glencolumbkille i visitem les petites badies de Glen i Malin.L’alberg costa 8 lliures, tenim una habitació familiar.

14-07-1997 Al matí anem de compres al poble de Donegal, on vam comprar jerseis i regals ( 2 jerseis ens vam costar 12.000 ptes)Anem a dinar a les vores del llac ESKE. Plou. Anem aviat a l’alberg de Ball Hill. El warden és molt amable, ens dona una habitació familiar que després hem de compartir amb dues noies espanyoles. Ens costa 6 lliures a cada un.El paisatge, com el de tot el viatge, és molt bonic. Amb en Joan aprofitem que no plou per passejar fins a dalt de la muntanya. Veiem des de lluny un grup d’irlandesos que juguen a un joc mixte, amb els peus i les mans

15-07-1997 Fa mal dia: plou i fa vent ( el temps normal d’Irlanda). Anem cap a Sligo, el temps s’arregla i ens deixa dinar a fora ( la pluja realment no ens ha destorbat durant el viatge). Al costat de Sligo hi ha una necròpolis neolítica amb alguns dolmens. Després anem a peu a visitar la tomba de la reina Meabh ( la podem veure a la foto a dalt de la muntanya, darrera el dolmen). Es deixa el cotxe en un pàrquing i pugues una bona pujada. Aquesta tomba és una muntanya de pedres i se suposa que dintre hi ha la tomba.A la tarda visitem el poblat neolític de Ceile fields, al costat de Killala i també anem a visitar els cliffs que hi ha prop de Ballycastle. Dormim a l’alberg de Killala. L’alberg és una antiga casa senyorial i ens costa 6’5 lliures per persona.Havent sopat anem a donar un vol. Trobem uns nois i noies de Bilbao ( 14-15 anys), es queixen de que s’avorreixen, no saben que fer, no van a classe i es passen el dia donant voltes pel poble.

16-07-1997 Hem anat a Ballina,hem ensopegat el millor dia de l’any, fan una festa tradicional ensenyant els vestits, els oficis, la música ...Hem vist com:•Feien mantega•Polien la fusta amb una màquina de fusta feta pel mateix artesà.•Partien els pals llargs per fer les tanques de les finques•Feien carbó amb el mètode antic, cremant llenya a poc a poc•Feien calç per pintar les parets de la casa cremant les pedres en un forn casolà•...Balls típics, música en viu, ... Ha valgut la pena!La gent anava vestida d’època i els aparadors estaven decorats amb vestits i eines antigues. Hem visitat la fira tot el matí, quan pugem al cotxe per marxar, comença a ploure.Anem a Foxford, a visitar una fàbrica de teixits (no hi entrem) mirem els jerseis i la botiga. Prenem un té i anem cap a l’alberg de Treanlaur ( 6’5 lliures). És molt net . Els wardens són molt simpàtics. Des d’aquest alberg es poden fer sortides molt maques. Es pot anar a Croak Patrck ( una muntanya on la gent hi va en peregrinació)Donem l’adreça a en Jim, el warden, diu que potser ens vindrà a veure l’any que ve.

17-07-1997 Avui anem a l’alberg de Knockree, al costat de Dublín. ( 6,5 lliures per persona). Travessem Irlanda, passem tot el dia de viatge. Arribem a Dublín a mitja tarda. Anem a deixar les coses a l’alberg i aprofitem per anar a visitar el Parc Nacional de Glendalough al sud de la capital. Ja hi havíem estat la primera vegada que vam venir a Irlanda, hi van gravar la pel•lícula “Excalibur”. El vespre anem a gastar-nos els últims “coins” en un pub. Últim dia a Irlanda !

18-07-1997 Agafem al barco a les 9:45 al port de Dublin. El viatge dura 4 hores. Arribem a Anglaterra i la travessem, només ens parem per dinar en un restaurant. La nostra intenció era anar a dormir a França. Arribem a Dover però no podem agafar el barco fins a les 00:30, el viatge dura 75 minuts i a França ja és una hora més ( massa tard per agafar un hotel). Decidim seguir el viatge i travessem França d’una titada ( érem joves!) A les 19 del dia 19-07-1991 arribem a casa.Hem trobat molta i molta circulació, tan a Anglaterra com a França. Hem hagut de fer moltes cues.

EL VIATGE ENS HA SORTIT PER UNES 125.000 ptes PER PERSONA.

FOTOS