| La restauració
del monestir de Santa Maria de Ripoll al segle
XIX. Entre la “restauració arqueològica”
i la “restauració estilística”.
Un dels episodis
més coneguts de la història
de la restauració decimonònica
a l’estat espanyol és la intervenció
que realitzà l’arquitecte barceloní
Elies Rogent a la basílica de Santa
Maria de Ripoll entre 1886 i 1893 sota els
paràmetres de l’anomenada “restauració
estilística” desenvolupada
a França per Eugène Viollet-le-Duc
i consistent en “restablir un edifici
a un estat complet que no pot haver existit
en un moment donat”, a partir de la
definició de l’estil primordial
del monument, de la unitat estilística
del conjunt (que comporta l’eliminació
dels afegits que desfiguren aquesta unitat)
i del mètode analògic per
a la reconstrucció de les parts perdudes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . .
La restauración del monasterio
de Santa María de Ripoll en el siglo
XIX. Entre la “restauración
arqueològica” y la “restauración
estilística”.
Uno de los episodios
más conocidos de la historia de la
restauración en España es
la intervención que realizò
el arquitecto barcelonés Elies Rogent
en la basílica de Santa María
de Ripoll entre 1886 y 1893 bajo los paràmetros
de la llamada “restauración
estilística” desarrollada en
Francia por Eugène Viollet-le-Duc
y consistente en “restablecer un edificio
a un estado completo que puede no haber
existido en un momento dado”, a partir
de la definición del estilo primordial
del monumento, de la unidad estilística
del conjunto (que conlleva la eliminación
de los añadidos que desfiguran esta
unidad) y del mètodo analógico
para la reconstrucción de las partes
perdidas.
. . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
The restoration of the monastery of Santa
Maria de Ripoll in the 19th century. Between
“archaeological” and “stylistic”
restoration.
One of the most well-known
episodies in the history of restoration
in Spain is that of the works done by the
architect from Barcelona Elies Rodent in
the baslica of santa Maria de Ripoll between
1886 and 1893, following the parametres
of the so-called “stylistic restoration”.
This theory was developted in France by
Eugène Viollet-le-Duc and it consist
in “re-establishing a building to
a complete state which could have never
existed” through the definition of
its fundamental style, of the stylistic
unity of the architectural group (implying
the elimination of added elements which
deface this unity), and of the analogical
method used to reconstruct missing parts.
Miquel
Mirambell i Abancó, Professor
de Teoria i Història de la Conservació
i Restauració. Legislació
i criteris. ESCRBCC.
|
