Pla d'Estudis
 
Especialitats
 
Equipaments
 
Accés
Finalitat dels Estudis
Horari i Temporalització
Titulació
Assignatures
Convalidacions
Formació Complementària
Document Gràfic
Arqueologia
Pintura
Escultura
Organització
 
Aules i Tallers
Biblioteca
 
   
   
 
Requisits
Admissió Alumnes
Accés Directe
Proves d'Accés (exemples)
Inscripcions
 
Unicum, la revista > Numero 0
[index]
   
   
Número 0
Número 1
Número 2
Equip
Suscripció
 
La restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll al segle XIX. Entre la “restauració arqueològica” i la “restauració estilística”.

Un dels episodis més coneguts de la història de la restauració decimonònica a l’estat espanyol és la intervenció que realitzà l’arquitecte barceloní Elies Rogent a la basílica de Santa Maria de Ripoll entre 1886 i 1893 sota els paràmetres de l’anomenada “restauració estilística” desenvolupada a França per Eugène Viollet-le-Duc i consistent en “restablir un edifici a un estat complet que no pot haver existit en un moment donat”, a partir de la definició de l’estil primordial del monument, de la unitat estilística del conjunt (que comporta l’eliminació dels afegits que desfiguren aquesta unitat) i del mètode analògic per a la reconstrucció de les parts perdudes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La restauración del monasterio de Santa María de Ripoll en el siglo XIX. Entre la “restauración arqueològica” y la “restauración estilística”.

Uno de los episodios más conocidos de la historia de la restauración en España es la intervención que realizò el arquitecto barcelonés Elies Rogent en la basílica de Santa María de Ripoll entre 1886 y 1893 bajo los paràmetros de la llamada “restauración estilística” desarrollada en Francia por Eugène Viollet-le-Duc y consistente en “restablecer un edificio a un estado completo que puede no haber existido en un momento dado”, a partir de la definición del estilo primordial del monumento, de la unidad estilística del conjunto (que conlleva la eliminación de los añadidos que desfiguran esta unidad) y del mètodo analógico para la reconstrucción de las partes perdidas.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

The restoration of the monastery of Santa Maria de Ripoll in the 19th century. Between “archaeological” and “stylistic” restoration.

One of the most well-known episodies in the history of restoration in Spain is that of the works done by the architect from Barcelona Elies Rodent in the baslica of santa Maria de Ripoll between 1886 and 1893, following the parametres of the so-called “stylistic restoration”. This theory was developted in France by Eugène Viollet-le-Duc and it consist in “re-establishing a building to a complete state which could have never existed” through the definition of its fundamental style, of the stylistic unity of the architectural group (implying the elimination of added elements which deface this unity), and of the analogical method used to reconstruct missing parts.

Miquel Mirambell i Abancó, Professor de Teoria i Història de la Conservació i Restauració. Legislació i criteris. ESCRBCC.