D'un temps ençà i per diferents motius, tot el que fa referència a additius alimentaris s'han convertit en un tema força polèmic.
        A nivell del consumidor, malgrat que actualment gaudeix de millor informació que anys enrera, n'exigeix més quan es tracta dels aliments que consumeix, i per tant és lògic que sigui molt sensible al problema dels productes estranys que en forma d'additius alimentaris s'incorporen a la seva nutrició. Per altra banda, no tots ells comporten el criteri clarificador que fóra convenient i creen una atmosfera de desconfiança, la qual cosa fa que només sentir el mot "additiu alimentari" ja apareix l'espectre d'industrials fraudulents i d'administració ineficaç. Malgrat tot, l'evolució dels costums alimentaris fan incrementar l'ús de productes elaborats com a mínim agents conservadors, sense esmentar aromes, colorants, estabilitzants..., que conscientment o inconscientment són exigits pels mateixos consumidors.
        A nivell de l'industrial, constitueix una preocupació constant la reglamentació de l'ús dels additius alimentaris. Necessita saber quins, amb quina quantitat i de quina forma pot emprar-los i cal estar al dia de les modificacions que constantment es van produint.
        A nivell de toxicòlegs i higienistes, des de fa temps estan dedicats intensivament a l'estudi de l'avaluació dels riscs que pot desencadenar la incorporació intencionada de productes químics als aliments. La seva missió és la d'informar de manera científica i ponderada als organismes competents, que cada vegada requereixen més i més dades per a salvaguardar la salut pública,
        Pel que fa a l'administració, li cal cercar informació autoritzada, acurada i desinteressada per tal d'assolir una reglamentació vàlida que porti a terme els dos grans principis fonamentals del Dret Alimentari: la protecció de la salut pública i la prevenció dels fraus.