Ves a l'índex
 
Clica per saber els objectius del treball
Necessitats nutritives i alimentàries
L'alimentació
La nutrició
Additius alimentaris
Additius autoritzats
Les dietes
Què és una dieta?
La dieta equilibrada
L'engany de les dietes
Anàlisi de dietes
RESULTATS DE LES ENQUESTES
   

       Després de realitzar l’anterior enquesta a quaranta persones de edats i condicions diferents, he extret uns resultats que em permetran valorar el coneixement de les persones envers el tema del meu treball i per tant que m’ajudaran a treure una conclusió. Per explicar una mica de manera general el que m’han contestat ho faré pregunta per pregunta, per tal que llavors es vegi més clara la conclusió.

       1.- La primera pregunta intentava informar-me de l’interès de la gent per allò que menja. La veritat és que si la gent ha sigut sincera, la majoria d’ells es preocupa per la seva alimentació ja que he obtingut que un 90 % es preocupa per la seva alimentació i que un 10 % no ho fa.

       2.- A la segona pregunta ja he obtingut respostes més variades, sobretot perquè la mateixa qüestió ho permetia, ja que presentava moltes opcions. La gent que ho ha encertat ha sigut aquella que ha marcat el requadre de les 2500 calories, hi ha sigut un 65 %. La resta d’enquestats, m’han contestat un 10 %, 500 calories, un altre 10 %, 5000 calories, i un 2.5 %, 300 calories. Les opcions de 7500 i 9000 calories no les ha marcat ningú i hi ha hagut una persona que no ha sabut contestar.

       3.- Aquesta qüestió ha estat força ben contestada. S’ havia de dir, lògicament, que aliment i nutrient no és el mateix, ja que l’aliment és aquella substància que nosaltres mengem i que ens aporta a l’interior del nostre cos, els nutrients. Un 87.5 % han encerclat la bona resposta, mentre que un 12.5 % han marcat la resposta equivocada.

       4.- En la pregunta 4 hi ha hagut també forces problemes. Pràcticament, tothom sabia que els làctics era un grup d’aliments, però ha sigut difícil que detectessin el grup dels feculents, potser perquè no és tan conegut o comú. Per resumir, puc dir, que els que han contestat bé la pregunta, marcant els làctics i els feculents, que són els dos grups alimentaris que trobem entre les quatre opcions d’aquesta pregunta, han sigut un 55 % dels enquestats.

       5.- Aquí, era fàcil que la gent caigués. Normalment, estem acostumats a que quan un nen està molt prim o no menja gaire, el metge li recepti vitamines, per tant, algunes vegades, és fàcil pensar que aquestes engreixen, però no és així, el que fan és donar-li a qui les pren més ganes de menjar, poder perquè regulen les funcions del seu organisme. Malgrat això, la gent ha contestat força bé, tan sols un 17.5 % s’ha equivocat, un 2.5 no ha sabut contestar i , la resta, un 80 % ha contestat bé.

       6.- La sisena qüestió també tenia trampa, però en general, la gent se n’ha sortit. Moltes vegades diem que el colesterol és una enfermetat, però no és així. El colesterol és un tipus de greix essencial per al nostre organisme ja que manté la forma de la membrana cel·lular. El que passa és que un excés d’aquest, provoca una enfermetat, però el colesterol en sí, no és cap malaltia. Així, un 75 % de la gent ha marcat que no ho és, un 22.5 % ha marcat que sí ho és, i un 2.5 % no han contestat.

       7.- Aquesta pregunta ha sigut la més àmplia, m’han arribat a donar moltes respostes, algunes correctes i altres no tant. Bàsicament jo pretenia que em parlessin de l’anorèxia, la bulimia i la obesitat però han sorgit altres malalties. L’anorèxia és una alteració greu de la conducta alimentària que es caracteritza per el rebuig a mantenir un pes corporal dintre dels valors mínims normals. La bulimia s’inicia quan els adolescents proven de fer dieta i no obtenen resultats, ja que llavors reaccionen menjant molt i molt. Tot seguit se’ls recepten medicaments o bé comencen a provocar-se el vòmit i així, solen acabar agafant la malaltia anterior, l’anorèxia. L’obesitat és tot el contrari, és l’excés de teixit greixós en el cos; el greix corporal no ha de superar el 15 % en homes i el 30 % en dones, quant aquests es superen arriba l’obesitat. La majoria de la gent m’ha posat com a enfermetats d’alimentació inadequada aquestes, però d’altres han escrit altres opcions no tan correctes, com per exemple: triglicèrids, anèmia, colesterol, escorbut, enfermetats cardiovasculars, diabetis, àcid úric, hipertensió, vaques boges, tuberculosi o salmonel.losi.

       8.- A la qüestió 8 gairebé tothom ha contestat bé, això sí, cadascú a la seva manera. La majoria dels enquestats saben que l’anorèixa fa que la gent sentia un mania constant de sentir-se prim i per tant, de no menjar. També coincideixen molts d’ells en què és una malaltia psicològica i saben que pot provocar problemes per a la salut. Hi ha hagut també una persona que no ha contesta i una altra que ha dit que l’anorèxia és una enfermetat que produeix la sang líquida.

       9.- La novena pregunta la considero facileta. S’ha contestat molt bé. Un 97.5 % ha dit que no és bo aprimar-se ràpidament i només un 2.5 % ha contestat que sí era bo.

       10.- Aquí estava força clar que la resposta havia de ser no. Sabem, o hauríem de saber, que les dietes estan fetes de forma específica, i que per tant, poden ser adequades per a unes persones i per altres no. Tot i així, un 10 % m’han contestat que sí és aconsellable seguir qualsevol dieta i un 90 %, responent correctament, han dit que no.

       11.- L’última pregunta era bàsicament per saber si la gent segueix moltes dietes i sobretot per saber si ho fa amb el control d’un metge. Els resultats expressen que un 60 % de la gent no ha seguit mai una dieta, que un 10 % ho han fet sense control mèdic i que un 30 % ho han fet amb la vigilància d’un metge. Així, podem dir que no gaire gent fa o ha fet dieta, i que la majoria dels que sí la realitzen ho fan de la forma adequada i en mans d’una persona experta en el tema.

       Com a conclusions generals, es pot dir que la gent està força ben informada, o almenys, això és el que mostren les meves enquestes. Alguns però, i sobretot en algunes preguntes, estan equivocats encara que sol ser en les més complicades ja que les més senzilles, però no menys importants, les contesten bé. Així doncs, crec que la gent s’intenta cuidar, i és més, crec que ho fa cada vegada més, perquè a poc a poc ens anem conscienciant de que davant de tot hi ha la nostra salut, i de que sense ella, no podem fer res.

Torna al nivell superior