Després de realitzar
l’anterior enquesta a quaranta persones de edats i condicions diferents,
he extret uns resultats que em permetran valorar el coneixement de les
persones envers el tema del meu treball i per tant que m’ajudaran a
treure una conclusió. Per explicar una mica de manera general
el que m’han contestat ho faré pregunta per pregunta, per tal
que llavors es vegi més clara la conclusió.
1.- La primera
pregunta intentava informar-me de l’interès de la gent per allò
que menja. La veritat és que si la gent ha sigut sincera, la
majoria d’ells es preocupa per la seva alimentació ja que he
obtingut que un 90 % es preocupa per la seva alimentació i que
un 10 % no ho fa.
2.- A la
segona pregunta ja he obtingut respostes més variades, sobretot
perquè la mateixa qüestió ho permetia, ja que presentava
moltes opcions. La gent que ho ha encertat ha sigut aquella que ha marcat
el requadre de les 2500 calories, hi ha sigut un 65 %. La resta d’enquestats,
m’han contestat un 10 %, 500 calories, un altre 10 %, 5000 calories,
i un 2.5 %, 300 calories. Les opcions de 7500 i 9000 calories no les
ha marcat ningú i hi ha hagut una persona que no ha sabut contestar.
3.- Aquesta
qüestió ha estat força ben contestada. S’ havia de
dir, lògicament, que aliment i nutrient no és el mateix,
ja que l’aliment és aquella substància que nosaltres mengem
i que ens aporta a l’interior del nostre cos, els nutrients. Un 87.5
% han encerclat la bona resposta, mentre que un 12.5 % han marcat la
resposta equivocada.
4.- En la
pregunta 4 hi ha hagut també forces problemes. Pràcticament,
tothom sabia que els làctics era un grup d’aliments, però
ha sigut difícil que detectessin el grup dels feculents, potser
perquè no és tan conegut o comú. Per resumir, puc
dir, que els que han contestat bé la pregunta, marcant els làctics
i els feculents, que són els dos grups alimentaris que trobem
entre les quatre opcions d’aquesta pregunta, han sigut un 55 % dels
enquestats.
5.- Aquí,
era fàcil que la gent caigués. Normalment, estem acostumats
a que quan un nen està molt prim o no menja gaire, el metge li
recepti vitamines, per tant, algunes vegades, és fàcil
pensar que aquestes engreixen, però no és així,
el que fan és donar-li a qui les pren més ganes de menjar,
poder perquè regulen les funcions del seu organisme. Malgrat
això, la gent ha contestat força bé, tan sols un
17.5 % s’ha equivocat, un 2.5 no ha sabut contestar i , la resta, un
80 % ha contestat bé.
6.- La sisena
qüestió també tenia trampa, però en general,
la gent se n’ha sortit. Moltes vegades diem que el colesterol és
una enfermetat, però no és així. El colesterol
és un tipus de greix essencial per al nostre organisme ja que
manté la forma de la membrana cel·lular. El que passa és
que un excés d’aquest, provoca una enfermetat, però el
colesterol en sí, no és cap malaltia. Així, un
75 % de la gent ha marcat que no ho és, un 22.5 % ha marcat que
sí ho és, i un 2.5 % no han contestat.
7.- Aquesta
pregunta ha sigut la més àmplia, m’han arribat a donar
moltes respostes, algunes correctes i altres no tant. Bàsicament
jo pretenia que em parlessin de l’anorèxia, la bulimia i la obesitat
però han sorgit altres malalties. L’anorèxia és
una alteració greu de la conducta alimentària que es caracteritza
per el rebuig a mantenir un pes corporal dintre dels valors mínims
normals. La bulimia s’inicia quan els adolescents proven de fer dieta
i no obtenen resultats, ja que llavors reaccionen menjant molt i molt.
Tot seguit se’ls recepten medicaments o bé comencen a provocar-se
el vòmit i així, solen acabar agafant la malaltia anterior,
l’anorèxia. L’obesitat és tot el contrari, és l’excés
de teixit greixós en el cos; el greix corporal no ha de superar
el 15 % en homes i el 30 % en dones, quant aquests es superen arriba
l’obesitat. La majoria de la gent m’ha posat com a enfermetats d’alimentació
inadequada aquestes, però d’altres han escrit altres opcions
no tan correctes, com per exemple: triglicèrids, anèmia,
colesterol, escorbut, enfermetats cardiovasculars, diabetis, àcid
úric, hipertensió, vaques boges, tuberculosi o salmonel.losi.
8.- A la
qüestió 8 gairebé tothom ha contestat bé,
això sí, cadascú a la seva manera. La majoria dels
enquestats saben que l’anorèixa fa que la gent sentia un mania
constant de sentir-se prim i per tant, de no menjar. També coincideixen
molts d’ells en què és una malaltia psicològica
i saben que pot provocar problemes per a la salut. Hi ha hagut també
una persona que no ha contesta i una altra que ha dit que l’anorèxia
és una enfermetat que produeix la sang líquida.
9.- La novena
pregunta la considero facileta. S’ha contestat molt bé. Un 97.5
% ha dit que no és bo aprimar-se ràpidament i només
un 2.5 % ha contestat que sí era bo.
10.- Aquí
estava força clar que la resposta havia de ser no. Sabem, o hauríem
de saber, que les dietes estan fetes de forma específica, i que
per tant, poden ser adequades per a unes persones i per altres no. Tot
i així, un 10 % m’han contestat que sí és aconsellable
seguir qualsevol dieta i un 90 %, responent correctament, han dit que
no.
11.- L’última
pregunta era bàsicament per saber si la gent segueix moltes dietes
i sobretot per saber si ho fa amb el control d’un metge. Els resultats
expressen que un 60 % de la gent no ha seguit mai una dieta, que un
10 % ho han fet sense control mèdic i que un 30 % ho han fet
amb la vigilància d’un metge. Així, podem dir que no gaire
gent fa o ha fet dieta, i que la majoria dels que sí la realitzen
ho fan de la forma adequada i en mans d’una persona experta en el tema.
Com a conclusions
generals, es pot dir que la gent està força ben informada,
o almenys, això és el que mostren les meves enquestes.
Alguns però, i sobretot en algunes preguntes, estan equivocats
encara que sol ser en les més complicades ja que les més
senzilles, però no menys importants, les contesten bé.
Així doncs, crec que la gent s’intenta cuidar, i és més,
crec que ho fa cada vegada més, perquè a poc a poc ens
anem conscienciant de que davant de tot hi ha la nostra salut, i de
que sense ella, no podem fer res.