L' atenta observació de l'ésser viu, per molt insignificant que sigui, ens porta a la conclusió de que el temps no passa en va per a ell. En el seu rellotge biològic es succeeixen moments de tardor i primavera, d'anèmia i plenitud, d'estar pitjor i millor, que es donen inexorablement així perquè la llei de la vida és anar canviant.     I, al igual que la planta més fràgil, l'organisme humà també necessita aigua i fertilitzant, gasolina en forma d'aliment, tant per afrontar el moment present com per gaudir la vida que encara ha d'arribar.
    Perquè el simple i a la vegada magnífic fet de viure, respirar, caminar, sentir i treballar produeix un desgast natural que és necessari reparar a l'instant just allà on es produeix l'avaria, a la cantonada íntima de milions i milions de cèl·lules que són el suport de la nostra vida espiritual i biològica. El miracle d'aquesta quotidiana restauració, i fins i tot en ocasions de la curació, quan la salut es trenca, el fa la nutrició, la nostra alimentació sana.
    Però un tall de formatge, ric en moltes substàncies saludables, no pot alimentar directament les cèl·lules; és necessari que abans actuï la digestió, per transformar el formatge o qualsevol altre aliment en combustible adequat per a la maquinària i el funcionament del nostre cos. A partir d'aquí les substàncies del formatge (el seu valor nutritiu), convertides en nutrients, ja estan preparades per actuar en el manteniment i la reparació cel·lular.
    I si les cèl·lules no mengen directament aliments, farem el millor negoci de la nostra vida aprenent quins nutrients són bons per al nostre cos, i els aliments on els podem trobar. Això del negoci és perquè ningú guanya en importància a la salut, i si ens deixem seduir per el menjar sa fins i tot podem ser els més afortunats del món. Moltes malalties o simples trastorns orgànics es deuen també a la falta de nutrients a cèl·lules concretes del nostre organisme.
    Com que són moltíssimes les substàncies dels aliments, es poden agrupar en quatre classes, per a fer més senzill el seu coneixement: vitamines, minerals, aigua i els nutrients anomenats principis immediats, que són els hidrats de carboni, les proteïnes i els greixos.
    Quan el nostre cos sent el dèficit d'alguna substància d'aquestes, llença immediatament una senyal d'alarma en forma de símptoma, per desgràcia moltes vegades inapreciable, demanant que se li alimenti la necessitat nutritiva dita; si la ignorem, la carència sol acabar en una malaltia.