Inici | Correu | Mapa del Web
Temes
Conceptes
Materials

 

 

L'ESCOLARITZACIÓ DELS NOUS ALUMNES ÀRABS


PROPOSTA DE TREBALL.
 

La nova matriculació de dues alumnes noves àrabs al centre, suposa posar en pràctica totes aquestes teories de la reforma, com són la integració, la diversitat dins de l'aula, el seguiment individualitzat dels alumnes, etc., etc. i, comptant,  amb els recursos dels que disposem al centre.

Amb aquestes línies es pretén donar una sèrie de propostes per a la planificació del seu treball.

Situació inicial:

- desconeixement de les llengües d'aprenentatge.
- incompatibilitat entre el nivell d'aprenentatge escolar i el nivell maduratiu real de les
   dues alumnes.
- dificultat en la relació família-centre.
- família amb nivells econòmics i condicions de vida en el marc de la marginació.
- xoc cultural.
- manca de documentació acadèmica. Poc escolaritzats.
- aceptació/rebuig d'aquests alumnes en el centre i de la diversitat en general.

Aspectes a tenir en compte:

- crear un ambient propici per una bona acollida i adaptació.
- les pautes de convivència i les normes de comportament hem de deixar ben clares des
  de l'inici.
- és una bona idea seure'ls amb un company ben predisposat que sigui acollidor i simpàtic.

Com ensenyar una nova llengua?:

L'aprenentatge d'una llengua desconeguda els vindrà principalment per dos camins:

a) la relació amb els altres i la vida quotidiana de la classe, l'institut i el carrer.
b) el treball sistemàtic de vocabulari i estructures lingüístiques.
 

a) Algunes recomanacions en la relació quotidiana dins de l'aula:

- Procurar donar un bon model lingüístic.
- Procurar la comprensió de les demandes més vitals i de les ordres diàries. Assegurar-nos de què ens entenen i de què es facin entendre. Sobretot a nivell d'hàbits ("seieu", "tanqueu la porta", "puc anar al lavabo", "surt a la pissarra", ...).
- No abandonar tampoc els aspectes de pronunciació, caldrà també corregir-la, que poc a poc la vagin fent per imitació. Tot això,  no vol dir que s'hagi d'interrompre contínuament un diàleg o una conversa espontània. És important que en parlem amb els companys de la classe i que aquests entenguin que no es poden convertir en una mena de "traductors-intèrprets". És necessària l'ajuda, però que aquesta no substitueixi la veu de l'altre.
 

b) El treball de vocabulari i estructures lingüístiques bàsiques:

És aconsellable fer, com a mínim, 3 sessions setmanals, com a reforç individualitzat de llengua oral, en aquestes classes treballarem el vocabulari bàsic per centres d'interès (la classe, els aliments, els vestits, el carrer, etc.) i les estructures lingüístiques més bàsiques i necessàries (com identificar-se, acceptar o refusar, demanar, etc.; treballant expressions com vull..., necessito..., visc a ..., què és...? què fas...?, etc.). Partirem sempre del suport visual: làmines, il·lustracions, cartronets, jocs (dòminos imatges, mèmoris, diccionaris d'imatges, jocs didàctics, cintes de cassette, vídeos, etc.). La metodologia serà la d'imitació i repetició de paraules i frases en situacions prou clares perquè, un cop memoritzades, les pugui utilitzar en situacions similars fins i tot variant-ne el vocabulari. Cal assegurar-nos al màxim la comprensió de tot el que vagi memoritzant, l'expressió espontània vindrà més tard que la comprensió.

Hem de saber que respecte a l'expressió oral, que després quedarà reflexada en l'expressió escrita, podem distingir les següents dificultats que ens trobarem amb aquests alumnes àrabs:

- discriminació de vocals:       i/e.
                                            u/o.
- pronunciació d'alguns sons consonàntics:      - b/p
                                                                     - c/z/s
                                                                     - q/c/ll
                                                                     - ny
- distinció entre masculí i femení.
- concordances en singular/plural,  conjugació dels verbs.
- ordenació dels elements de la frase.
- no acabar les frases o la supressió de paraules.
 

PROGRAMACIÓ I EL TREBALL A CLASSE.

Òbviament, els dos alumnes necessiten d'una atenció individualitzada (sobretot fins arribar a un mínim coneixement de la llengua) però també una bona integració en el grup classe. Si aquesta atenció individualitzada es dóna sempre fora de l'aula pot anar en detriment d'aquest segon aspecte. Per tant, sempre que els recursos ho permetin, mirarem de trobar solucions equilibrades. Per començar és necessària una programació o planificació de les activitats que poden fer, que ha de ser molt senzilla, contemplant el seu nivell actual i objectius a aconseguir, cada professor en la seva matèria corresponent hauria de fer-ho (pot comptar amb la col·laboració de l'EAP, Compensatòria i Psicopedagog). Anem a concretar una mica:

L'alumne que ha estat escolaritzada en cursos molt baixos (elementals), caldrà donar-li un temps d'habituació a l'àmbit escolar. No té assolit encara  el procés de lectoescriptura. Primerament, haurem d'aconseguir que tingui un domini  referent  a la part de lateralitat, direccionalitat, grafisme (sanefes), de diferenciar entre majúscules i minúscules o lletra manuscrita i d'impremta; i al mateix temps, la lectoescriptura, treballarem lletra per lletra, primer les vocals, després "m, p, t, l, etc.". Aquestes activitats, prioritàriament,  les farà des del suport individualitzat; de la mateixa manera que de matemàtiques, anirà a un grup de reforç on es treballarà lògica i operacions (té un nivell molt baix, només sap sumar portant i restar sense portar). Això, comportarà que moltes de les fitxes les pot fer a la classe ordinària.

Però, què pot fer a més a més a la classe?  Cal que faci tot el que pugui com els altres encara que a vegades sigui només per imitació. Podem proposar fitxes per treballar el domini del traç, orientació espaial, atenció, etc. (com laberints, seqüenciacions, seriacions, sanefes, tipus "passatemps", ..). A mida que tingui un coneixement de la llengua que li permeti comunicar-se, podrem, per exemple, elaborar un recull de vocabulari específic d'àrea, buscar algunes activitats de nivell més baix en llibres de primària, .... Cal, però, que no s'avorreixi fent treballs inútils.

L'alumne més avançat pot començar a treballar amb llengua escrita, quasi de forma paral·lela amb la llengua oral, fins i tot, podrà realitzar i participar en  algunes tasques de classe. En la comprensió oral, el seu vocabulari és molt reduït (hi ha algunes expressions que no entén). Quan a matemàtiques,  cal reforçar el que sap; assistirà a les classes de reforç de matemàtiques de 1r. on treballarem  operacions i lògica.

Els alumnes tindran un dossier de fitxes complementàries (arxivades en un carpesà) sobre activitats de les àrees instrumentals que poden fer a les classes, qualsevol professor els pot demanar que facin una fitxa,  són de repàs normalment ja treballades al reforç individual i gairebé autònomes (necessiten de poques explicacions); aquest professor haurà de corregir-les i fer el seu seguiment.

També, si és possible, i interessa algun professor que dels temes previstos  per treballar a la classe ordinària en aquest trimestre (en matèries com expe, tecno, socials) d'intentar-li buscar material adaptat molt bàsic i fàcil (exercicis, activitats) relacionats amb aquests temes, amb l'ajut del professor del programa d'educació compensatòria. A les àrees de plàstica, gimnàstica, música , en principi, s'evitaria que sortissin per a fer suport individual, és millor que participin d'aquestes activitats.
 
 

Paral·lelament, farem les activitats de lectoescriptura seguint  un mètode analític, lletra per lletra,  fent tot un recull de fitxes de diverses editorials (Primeres planes, Eumo; Paraules, Salvatella; el so de les lletres, Domènech) i de vocabulari i comprensió lectora (llibret de Vocabulari Ed. Eumo, Lector Ed. Nadal)

Propostes i models de documents:

  1. Atenció a l'alumnat nouvingut
  2. Adaptacions i modificacions del currículum

 

 

Joan M. Cruz - 2007