Pla d'Estudis
 
Especialitats
 
Equipaments
 
Accés
Finalitat dels Estudis
Horari i Temporalització
Titulació
Assignatures
Convalidacions
Formació Complementària
Document Gràfic
Arqueologia
Pintura
Escultura
Organització
 
Aules i Tallers
Biblioteca
 
   
   
 
Requisits
Admissió Alumnes
Accés Directe
Proves d'Accés(exemples)
Inscripcions
 
Unicum, la revista > Número 7
   
   
 
Número 0
Número 1
Número 2
Número 3
Número 4
Número 5
Número 6
Número 7
Equip
Subscripció
 
 

Portada
La Conservació
En el següent article es justifica el dibuix de la portada de la revista corresponent a una representació de la Conservació, realitzada a partir del llibre La Iconologia de Cesare Ripa.

Doris S. Leussler Roth. Professora de Tècniques de Conservació. Metodologia i diagnosi de l'ESCRBCC.

 
Monografia Conservació de béns arqueològics
El jaciment prehistòric de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca)
Arran de la col·laboració de l'ESCRBCC amb el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, el Departament de Ciències Històriques-Grup de Recerca Arqueobalear de la Universitat de les Illes Balears, la Unitat d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Insular de Menorca, en les dependències de l'ESCRBCC s'han restaurat béns arqueològics procedents de la Cova des Pas del terme municipal de Ferreries (Menorca). En la següent monografia s'analitza aquest jaciment i la conservació dels seus béns arqueològics des d'una vessant interdisciplinària.
Monografia


La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en la prehistòria de les Balears
L'objecte fonamental d'aquest treball és proporcionar el marc històric necessari a la descripció de les tasques de consolidació, conservació i restauració efectuades sobre els materials arqueològics i en especial els orgànics procedents de la Cova des Pas. Aquest treball històric és preliminar, ja que gairebé tots els estudis es troben en fase d'execució. No obstant això, tractarem, tot i que de manera provisional, aspectes de fons com ara els rituals funeraris o l'estructura de la població.

Josep M. Fullola, Víctor M. Guerrero, M. Àngels Petit, Manuel Calvo, Assumpció Malgosa, Núria Armentano, Pere Arnau, Sonia Cho, Xavier Esteve, Thaïs Fadrique, Ignasi Galtés, Emili Garcia, Joan Fornés, Xavier Jordana, Mireia Pedro, Josep Riera, Elena Sintes i Mònica Zubillaga.

 

Monografia
Estudi arqueobotànic i tecnològic de les restes de fusta, carbó i fibres vegetals de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca)

En aquest article presentem els procediments i els primers resultats de l'estudi arqueobotànic i tecnològic de les restes de fusta, carbó i fibres vegetals localitzats en el jaciment prehistòric de la Cova des Pas, a Ferreries (Menorca). El material analitzat forma part de diferents objectes arqueològics recuperats a la cova: carbons, branquillons de fusta i diversos objectes manufacturats en fusta i fibres vegetals.

Llorenç Picornell Gelabert. Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques, Universitat de Barcelona; Grup Arqueobalear, Universitat de les Illes Balears.

Àlex Solé Raventós. Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-Universitat Rovira i Virgili.

Ethel Allué Martí. Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-Universitat Rovira i Virgili.

 

Monografia
Anàlisis pol·líniques a la Cova des Pas: l'ús de plantes en les pràctiques funeràries
En aquest article es presenten els resultats de les anàlisis pol·líniques realitzades a tres individus del jaciment de la Cova des Pas a Ferreries (Menorca) i s'apunten unes primeres conclusions sobre el tractament dels cossos i la presència d'ofrenes florals.

Santiago Riera, Yannick Miras i Gabriel Servera. Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona.

 

Monografia
La conservació i restauració dels materials arqueològics de la Cova des Pas

En aquest article es descriu la recollida dels objectes i les primeres intervencions de conservació fetes durant l'excavació de la Cova des Pas, així com els posteriors tractaments de conservació i restauració realitzats sobre els materials recuperats al taller de restauració.

Sònia Cho Martínez. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i diplomada en Conservació i Restauració d'Arqueologia per l'ESCRBCC. soniachomartinez@hotmail.com

Júlia Chinchilla Sánchez. Professora de Conservació i Restauració d'Arqueologia de l'ESCRBCC. jchinchi@xtec.cat

 
Conservació de matrius calcogràfiques
El plasma fred, una tècnica resolutiva per a la restauració de matrius calcogràfiques de llautó

En el següent article s'exposen els conceptes teòrics, mitjançant els quals la matriu és reconeguda en l'àmbit patrimonial com a testimoni de valors culturals. Tanmateix, la matriu és matèria d`estudi en el marc d'una nova cultura que postula el desenvolupament de mètodes científics resolutius per a la praxi de la restauració de matrius calcogràfiques. Com a exemple d'això, es descriuen els processos tècnics del plasma fred i l'aplicació del sistema emprat en la restauració de dues matrius de llautó gravades per Jaume Pla.

Laura Montero. Grup d`Enginyeria de Materials (GEMAT-IQS), Institut Químic de Sarrià-Universitat Ramon Llull.

Mercè Alonso. Khalkos, Conservació-Restauració de matrius calcogràfiques i xilogràfiques.

Salvador Borrós. Grup d`Enginyeria de Materials (GEMAT-IQS), Institut Químic de Sarrià-Universitat Ramon Llull. Khalkos, Conservació-Restauració de matrius calcogràfiques i xilogràfiques. Membre fundador de Cetec- Patrimoni.

 

Restauració de béns arqueològics
Conservació-restauració de la indústria lítica en sílex i corniana del jaciment del Plistocè Mitjà Català de La Cansaladeta
En aquest article es mostren les tasques de restauració dutes a terme sobre les peces d'indústria lítica en sílex i corniana procedents del jaciment prehistòric de La Cansaladeta (La Riba, Alt Camp). La principal peculiaritat d'aquestes peces rau en què es troben en un deplorable estat de conservació si tenim en compte el material del que es tracta. Per això també es dedica una part important de l'article a descriure les possibles causes i agents de degradació d'aquests materials.

Anna Bertral Arias. Diplomada en Conservació i Restauració d'Arqueologia per l'ESCRBCC, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i estudiant de màster d'Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. abertral@yahoo.es

Bernat Font Rosselló. Diplomat en Conservació i Restauració d'Arqueologia per l'ESCRBCC i estudiant de màster en Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. bernatfont@gmail.com

 

Restauració de document gràfic
Restauració de quatre fragments de paper pintat pertanyents al Museu de l'Estampació de Premià de Mar

Els papers pintats que arriben al taller de conservació-restauració de document gràfic de l'ESCRBCC per ser restaurats, presenten una tipologia comuna ja que tots són fragments de rotlles sense fer servir, però cadascun presenta particularitats com els seus materials constitutius (zones vellutades i brillants, diferents colors...), la iconografia, l'estat de conservació o els propis processos de conservació-restauració als quals han estat sotmesos. Ha estat interessant la possibilitat de comparar, tant a nivell d'estampació com a nivell de materials, aquesta col·lecció de papers pintats amb uns petits fragments de diferent procedència, arrencats dels murs de la masia de Can Manso (Cornellà de Llobregat, Barcelona) del segle XVI-XVII, també restaurats al taller.

M. Àngels Balliu Badia. Professora de Conservació i Restauració de Document Gràfic de l'ESCRBCC. mballiu@xtec.cat

M. Teresa Canals Aromí. Directora del Museu de l'Estampació de Premià de Mar. canalsat@premiademar.cat

Rosa Rocabayera Viñas. Professora de Biologia, Física i Química de l'ESCRBCC. rrocabay@xtec.cat

 

Restauració d'escultura
Procés de conservació-restauració
d'una reproducció escultòrica de L'Auriga de Delfos.

Els motlles durant el segle XIX
En aquest article es descriuen, per una banda, els processos de conservació i restauració d'una reproducció escultòrica en guix de l'Auriga de Delfos, que es van portar a terme durant els mesos de novembre i desembre de 2006. La intervenció es centra en la consolidació estructural i el sistema de presentació del conjunt, donat que eren els seus principals problemes. Per una altra banda es presenta un estudi de l'obra des del punt de vista històric i iconogràfic, i es revisa la creació dels fons de buidats dels museus, els materials i les tècniques d'emmotllat emprades durant el segle XIX i inicis del XX, època en la que podem datar la reproducció objecte d'aquesta restauració.

Xavier Alcalde Ceravalls. Professor de modelatge i emmotllament de la ESCRBCC. ceravalls@gmail.com

Verónica Ramírez Calise. Professora d'Història de l'Art de la ESCRBCC. veronicaramirez.calise@hotmail.com

Cecília Sanjurjo Marquine. Diplomada en Conservació i Restauració d'Arqueologia per l'ESCRBCC. cecisanjurjo@gmail.com

Anna Vélez Maestre. Diplomada en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC. anna_velma@mixmail.com

 

Materials i tècniques artístiques
Inicis de la fabricació i el comerç dels suports de tela

A partir de la pintura moderna de la col·lecció permanent i de les reserves del Museu Nacional d'Art de Catalunya, s'han pogut resseguir indicis i proves dels orígens del comerç dels materials artístics, tant dels que pertanyen a la circumscripció catalana com d'altres relacionats amb els territoris veïns. La identificació de materials com la tela, el bastidor i la preparació és útil per caracteritzar, datar, atribuir i, en definitiva, conèixer a fons les obres que formen part del nostre patrimoni cultural per tal de conservar-les.

Núria Pedragosa García. Restauradora de pintura sobre tela al Museu Nacional d'Art de Catalunya. nuria.pedragosa@mnac.es

 

Materials i tècniques artístiquess
Tècniques, procediments i materials utilitzats per guixaires, policromadors i dauradors a la capella de l'Esperit Sant de la catedral de Tude
la

En aquest article s'exposen els resultats de les investigacions relacionades amb els materials i processos d'elaboració de les guixeries de la capella de l'Esperit Sant de la catedral de Tudela, realitzats a partir d'un important projecte de restauració dirigit pel Servicio de Patrimonio Histórico del Gobierno de Navarra

Sandra Padrós Leiras. Diplomada en Conservació i Restauració per l'ESCRBCC. sandrapadros@gmail.com

 

Materials i tècniques artístiques
La fabricació del pergamí

Sovint coneixem el pergamí per les fonts medievals o per la informació que ens en proporcionen articles estrangers, generalment de conservadors que s'han interessat pel tema. En aquest article, basat en l'experiència d'un dels pocs pergaminers que queden avui en dia, volem aportar la terminologia i la tradició pròpies de les nostres contrades, a més de comparar el procés antic i l'actual de la fabricació del pergamí, informació que creiem útil per al conservador de document gràfic.

Jesús Sauret Vidal. Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Lleida (UdL) i diplomat en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC.

Núria Vila Lafita. Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Lleida (UdL) i diplomada en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC. Documenta S.C.P. Conservació i Restauració de Document Gràfic. documenta.scp@hotmail.com

 

Materials i tècniques de restauració
El ciclododecà i les seves aplicacions en conservació- restauració
L'ús de nous productes en conservació-restauració comporta una adquisició constant de coneixements sobre les seves característiques i resultats. Aquest article pretén donar a conèixer les propietats i les possibilitats d'utilització del ciclododecà (CCD) -emprat a Alemanya des de mitjans de la dècada dels noranta-, un fixatiu i consolidant temporal volàtil aplicable en tractaments de diverses especialitats.

Ruth Bagan Pérez. Diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l'ESCRBCC. ruth.bagan@gmail.com

 

Materials i tècniques de restauració
Anàlisi i aplicacions del nebulitzador per ultrasons sobre obra pictòrica i gràfica

El present article tracta sobre l'aplicació dels nebulitzadors per ultrasons en el camp dels béns culturals, realitzant d'una manera didàctica un recorregut a través dels fonaments de la tècnica, la història del seu ús i les principals aplicacions. Inclou, d'altra banda, algunes pautes per treballar amb estos aparells, els seus avantatges i desavantatges, així com unes conclusions i una bibliografia bàsica, a l'espera que puguin ser d'utilitat pràctica per a aquells interessats en el tema.

M. Teresa Pastor Valls. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Jaume I i diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l'ESCRBCC. maytevalls@ono.com

Carmen Pérez García. Catedràtica del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i directora de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals. mayperez@dipcas.es

Juan Pérez Miralles. Doctor en Belles Arts. Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Castelló. jperezm@dipcas.es

 

Història
El temple romà de Vic. Un exemple de "restauració històrica"

L'any 1882 es descobrí el temple romà d'Auso (l'antiga ciutat de Vic) entre les runes del castell dels Montcada, precisament quan s'estava enderrocant aquest edifici medieval que havia patit diverses transformacions i que fins al 1860 fou utilitzat com a presó. Des d'un bon començament es plantejà la reconstrucció del temple amb l'objectiu de destinar-lo a museu d'arqueologia. Aquest article analitza les vicissituds d'aquesta reconstrucció per tal de determinar la teoria de restauració adoptada en la seva reconstrucció.

Miquel Mirambell Abancó. Professor d'Història de l'Art de l'ESCRBCC. mmirambe@xtec.cat

 

Entrevista
Elisabet Cerdà i Durà, responsable del taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
D'un temps ençà es veu com l'especialitat de conservació-restauració del patrimoni tèxtil treu el nas darrera d'institucions, tallers i escoles. A l'estat hi ha centres comptats on els professionals d'aquesta disciplina poden exercir-la, i no per la manca de patrimoni tèxtil sinó per la manca de centres de formació i, consegüentment, de professionals. Hem contactat amb Elisabet Cerdà, conservadora-restauradora de teixits, per tal de parlar sobre la seva trajectòria i així conèixer de més a prop la realitat d'aquesta disciplina al nostre país.

Dolors Sala Fenés. Diplomada en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC. dolsalafenes@eresmas.com

 

Notícia
Pràctiques a Akrotiri, Santorini (Grècia)
El present article tracta de ser un breu resum de les pràctiques portades a terme per alumnes de l'ESCRBCC al jaciment arqueològic grec d'Akrotiri durant els estius de 2006 i 2007.

José Manuel Navarro García. Diplomat en Conservació i Restauració d'Escultura per l'ESCRBCC i tècnic superior en Arts Aplicades a l'Escultura per l'Escola d'Arts i Oficis de "La Palma", Madrid. deprimera@hotmail.com

Irene Rodríguez Manero. Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Salamanca i diplomada en Conservació i Restauració d'Arqueologia per l'ESCRBCC. irenemanero8@hotmail.com