26-12-2004 Vam sortir molt aviat al matí amb l’ intenció d’arribar a l’hora de dinar a Suances. Al passar per Saragossa ja vam trobar neu i quan vàrem arribar a Burgos les carreteres estaven tallades i no es podia circular. Vam decidir agafar l’autovia cap a Bilbao enlloc de pujar directament cap a Santander. ... Vam arribar a Suances molt tard cap a l’hora de sopar, el viatge va ser un malson; a Burgos ens pensàvem que quedaríem atrapats, crec que vàrem ser dels últims en aconseguir sortir del gran embús.

27-12-2004 Al matí vam anar fins a Punta Bellota i vam fer un petit tour.PUNTA BALLOTA - PLAYA DE TAGLEIDA Y VUELTA: 6 Km. Nosaltres vam arribar fins a la platja de Santa Justa. Després vam visitar Santillana de Mar, el dia era fred i gris i els carrers estaven deserts.Aquest petit municipi, és un dels més importants atractius turístics de tota la regió, ja que alberga la Cova d'Altamira, considerada com la "Capella Sixtina" de l'art rupestre, i la Col·legiata de Santillana del Mar, que data del segle XII.La col·legiata de Santa Juliana de Santillana del Mar,és un dels monuments romànics més representatius de la regió. A mig matí vam visitar Comillas. Al seu terme hi ha la finca El Capricho, una de les primeres obres d'Antoni Gaudí.Vam anar a dinar a San Vicente de la Barquera i a la tarda vam visitar la cova del Pindal.La cova del Pindal és una cova prehistòrica del nord d'Espanya que se situa en les proximitats de la localitat de Pimiango. Per arribar a la cova cal passar per una zona de paisatge rural amb una preciosa ermita d’estil romànic: Ermita de San Emeterio.Per finalitzar el dia vam arribar fins a Peña Tu, on vam poder veure el famós ídol.Peña Tú (Asturiano: El Peñatu) junto con el Ídolo de Peña Tú se encuentran en Puertas de Vidiago.

28-12-2004 Al matí abans d’esmorzar vam fer unes fotos a la platja de Suances i després vam marxar en direcció a Langre. En aquest poble vam decidir fer una excursió per la costa fins arribar al Pico del loro a la platja de Galizano. Vam sortir amb el dia ben tapat i una mica de pluja que no ens va deixar en tot el camí i que ens va deixar ben xops. Al tornar al cotxe ens vam haver de canviar.Vam seguir la costa en direcció Bilbao, no ens vam parar ja que teníem intenció de seguir visitant els pobles de la costa. Vam passar pel mig de Bilbao i vam travessar la ria pel seu famós pont de ferro. Ens vam tornar a parar a San Juan de Gaztelugatxe. Quant ja era fosc vam arribar a Guernika. La ciutat és coneguda per ser víctima d'un bombardeig per la Legió Còndor de la Luftwaffe el 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil espanyola. Els alemanys van atacar per a donar suport a Franco en el seu intent d'enderrocar al govern de la Segona República Espanyola donant lloc a un bombardeig aeri sobre població civil d'una intensitat desconeguda fins llavors. Gernika va ser devastada, encara que la Casa de Juntes i l'arbre no van ser danyats. Vam anar a dormir a Lekeitio "Entre sus edificios destacan los siguientes:

• Basílica de la Asunción de Nuestra Señora data del siglo XV y es una relevante construcción gótica tardía declarada Monumento Nacional. Destaca su exterior, y en especial la fachada occidental, y su magnífico retablo gótico flamenco del siglo XVI, considerado de los mejores de Vizcaya; así como una talla mariana Antiguako Ama (en euskara) del siglo XII, en su propio retablo barroco.
• Ayuntamiento, del siglo XVIII es un típico edificio barroco destinado a sede del concejo.
• Torre Turpin, del siglo XVI realizada en estilo de transición del gótico al renacentista.
• Palacio Uriarte, del siglo XVII es un palacio barroco construido rodeando una torre anterior. Es Monumento Nacional.
• Torre Zahar, es el edificio más antiguo de la villa. Está rodeado por el Palacio Uriarte que se acaba de citar
• Palacio Uribarria, del siglo XVIII.
• Muralla corta fuegos del siglo XV destinada a proteger a la villa de los numerosos incendios que sufría.
• Playa de Ondarzábal: barco pesquero de mediados del siglo XX, que en la actualidad ha sido remodelado y convertido en museo.

29-12-2004 Al matí ens vam passejar per Lekeitio i després vam prosseguir el viatge cap a l’interior. Al matí vam visitar el petit port de Elantxobe, un poble penjat al penya-segat amb el port als seus peus.Aquest poble se situa al vessant aquest de la roca del Cap Ogoño, que protegeix el port pesquer, però l'enorme inclinació del qual conforma una cascada de carrers estrets i empinades en les quals les cases semblen formar una escala de teulades que arriba fins a la mateixa riba del mar. Aquesta disposició obliga que el poble tingui dos accessos totalment separats, un per baix cap al port i altre cap a la part alta, on una mínima amplària plana és l'única cosa que pot considerar-se una plaça, amb un magnífic mirador i una sorprenent plataforma giratòria que han d'utilitzar els vehicles de major grandària per a poder girar i sortir del poble.A la tarda vam visitar el Bosc d’Oma, un lloc preciós al mig de la natura ( val la pena). Vam anar a dormir a Vitòria i vam aprofitar la tarda per passejar pels seus carrers estrets amb ambient universitari. Enclavada en un encreuament de camins, ha estat al llarg de la història un important punt estratègic tant en el pla militar com en el comercial i el cultural. El barri medieval, situat dalt del turó originari, compta amb joies arquitectòniques com els palaus de Bendaña, Eskoriatza-Ezkibel, Villa Suso, etc., diverses esglésies com Sant Miquel, Sant Vicenç i Sant Pere i, sobretot, la catedral de Santa Maria (segles XIII-XV).

30-12-2004 Al matí vam visitar una petita meravella, l’ermita de San Vicentejo. L’ermita estava tancada ja que només es pot visitar durant l’estiu.Vam continuar el viatge per visitar dues zones de “gobas”. ( Faido i Laño). A la tarda vam parar-nos a Puente la Reina, una de les etapes del camí de Santiago i vam anar a dormir a Olite. 

31-12-2004 Al matí vam visitar el poble d’ Olite:

• Iglesia de San Pedro: Es la iglesia más antigua de Olite.
• Iglesia de Santa María La Real : Iglesia gótica en la que destacan su fachada, su portada y su retablo renacentista de Pedro de Aponte.
• Palacio Viejo o de los Teobaldos Palacio de los Reyes de Navarra
• Murallas: Olite conserva tramos del recinto amurallado de la época romana, adosados a viviendas. Se construyó para demarcar el término municipal y vigilar toda la zona, defendiéndose así de posibles ataques enemigos.

Vam sortir d’Olite en direcció a Uncastillo i vam fer una altra parada a Sos del Rey Católico, on ens vam passejar una bona estona pel mig dels seus carrers medievals. Aquest poble és conegut per ser el lloc de filmació de la pel·lícula de Berlanga La vaquilla. Vam seguir el camí fins al Castillo de Javier, on només ens vam aturar per fer una foto.A la tarda vam visitar Santa Cruz de la Serós i el monestir de San Juan de la Peña. El monestir de San Juan de la Peña és un edifici romànic excavat a la roca que es troba en un paratge natural molt agrest i sorprenent.Al pis superior del monestir, separat de l'església, es troba el Panteó Reial, on reposen les restes de persones reials de les cases d'Aragó i de Navarra. El panteó ocupa les dependències de l'antiga sacristia de l'església alta, que data del segle XI. Les tombes són excavades al mur de pedra i estan col·locades en tres ordres superposats. Els fèretres s'hi introduïen de manera transversal, deixant a la vista només la part dels peus, que després era coberta amb una làpida amb la inscripció corresponent. Cap al tard vam passar pel paratge de los Mallos de Riglos: es tracta d'un conjunt de cingles i penyals rocallosos. Aquests darrers tenen formes molt característiques i originals que els hi han valgut noms especials. La llegenda local diu que els va crear una bruixa gegantina. Els Mallos de Riglos són una zona molt popular per als practicants de l'excursionisme i l'escalada.Vam anar a dormir al poble de Roda de Isábena. Aquest petit poble va ser durant segles la capital política i religiosa d’un important comtat. El comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça, vers el 884, va organitzar el territori de la Ribagorça des d'aquest poble. A l'antic comtat de Ribagorça, un dels originaris en la formació de la Corona d'Aragó, s'hi aixecà la catedral romànica de Roda d'Isàvena (segles XI-XII).[2] Crida l'atenció que un nucli tan petit pugui albergar una seu episcopal de tanta importància en la seva època i de tant d'interès artístic i històric en l'actualitat. Només tenint en compte el context històric del segle X, en què es formaven nuclis de resistència a l'Islam a la zona pirenenca, podem entendre el perquè de la catedral.

01-01-2005 Al matí vam visitar la catedral de Roda de Isábena i vam tornar cap a Espolla després d’aturar-nos a Lleida on vam fer algunes compres de Reis.

FOTOS