Introducció
El balcó del Mediterrani és un dels llocs més populars de Tarragona, sempre està ple de turistes. Les vistes desde el balcó són realment impresionants i és perqué s'hi uneixen terra i mar, és el punt des del qual la ciutat obseva l'horitzó que l'ha fet rica socialment i culturalment.
El balcó ha esdevingut un simbol de la ciutat de Tarragona i popularment per anar al balco, es diu que es va ''a tocar ferro'.'
Foto: Balcó del mediterrani. Autor: Aleix Balsells 2n B
Història
Al llarg dels anys el passeig que tanca la famosa barana del balcó del mediterrani ha canviat de nom diverses vegades, popularment s'el identificava amb el passeig de Santa Clara, perquè en aquest lloc hi havia el convent de Santa Clara, enderrocat l'any 1960 per situar-hi l'hotel Imperial Tarraco, tambe se l'anomenava el mirador de Santa Clara, passeig del Pi i Margall i passeig de Calvo Sotelo.
El dibuix de la barana pertany a l'arquitecte Ramon Salas Ricomà, i concretamen data de l'any 1889. La barana fou realitzada pel contractista Josep Pelegrí, el picapedrer Joan Salvador i els serrallers Josep Balcells i Llorenç Cases.
Als peus de l'espadat que constitueix el Balcó hi hague una pedrera que fou buidada per esclaus que tallaven pedra per a les obres de la construcció del port. Fer aquest punt de la ciutat resultes mes agradable i mes ludic ha esta desde sempre una assignatura pendent per a diversos artistes tarragonins. L'arquitecte Ramon Salas pensava unir el balco del Mediterrani amb la platja del Miracle, proposà construir per damunt de les vies del tren una escalinata guarnida amb jardins, balustrades i replans, que no es va poder dur a terme per manca de diners.