Orígens
Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l'edat mitjana.
Segle VIII (principis). S'escriu el llibre litúrgic tarragoní anomenat Oracional de Verona , conservat a la ciutat italiana de Verona, i còpia del Liber Orationum de festivitatibus, l'oracional festiu hispà realitzat per l'arquebisbe Julià de Toledo els anys 682-683. L'obra conté rúbriques o anotacions que expliciten com i a on s'havien de realitzar les cerimònies. Les número 523 i 526 especifiquen la realització de processons itinerants la Domenica in carnes tollendas , és a dir, Diumenge de Carnestoltes.
Foto1: Carnaval Tarragona. Autor:Joan Carles Sànchez.
Dies de festa
El Carnaval de Tarragona és un dels més emblemàtics de Catalunya, ja que combina una riquíssima seqüencial ritual d'actes -heretada d'èpoques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d'artesania en la confecció de les indumentàries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l'Artesania- i del Diumenge -Rua de Lluïment-. Un dels elements més representatius de la festa és la Bóta monumental que s'instal·la en la plaça de l'Ajuntament, i que indica l'arribada de la celebració i també el seu final, quan és cremada enmig dels focs dels diables i bèsties ígnies i d'un castell de focs artificials. El menjar característic del Carnaval de Tarragona és el Xarró -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada. Aquest menjar popular es realitza el Dissabte anterior al Dijous Gras. El Diumenge anterior al Dijous Gras les comparses de Tarragona visiten la veïna població de Reus en un acte cada any té lloc alternativament en una o altra població. El Dimarts anterior al Dijous Gras s'instal·la la Bóta monumental. El Dimecres entren en la ciutat el Rei Carnestoltes i la Reina Concubina, que realitzen el seu Sermó d'arribada. El Dijous Gras es menja la coca de llardons, molt característica de la festa, i té lloc la gala de la Disfressa d'Or, que acull les disfresses més espectaculars. El Divendres el Rei i la Reina visiten les escoles, les seus de les diferents entitats de la festa així com als mitjans de comunicació. El Dissabte al matí es canten les rondes amb contingut satíric. A la tarda, gran Rua de l'Artesania, encapçalada pels grups de foc, integrada per les comparses i bandes musicals, i tancada pels sèquits del Rei i la Concubina. El Diumenge al matí es convoca el singular concurs de llançament de telèfons mòbils. A la tarda, desfilen les millors comparses en la Rua de Lluïment. Al final el Doctor Mistela vola sobre la plaça de l'Ajuntament amb la seva monumental xeringa per intentar salvar el Carnestoltes en l'inici de la seva agonia. El Dilluns, concurs de Drag Queens. El Dimarts és la jornada del Dol, la més típica dels Carnavals catalans. Al matí, la Mascarada del Dol recorre la ciutat repartint les esqueles. A la tarda, es vetlla el cadàver del rei Carnestoltes. A la nit, els Ninots del Rei i la Concubina són cremats com símbol del final de la festa. Del Dijous Gras al Dissabte de Carnaval, diàriament hi ha actuacions nocturnes
