Pròleg
Aquest edifici, conegut com a Casa de la Punxa de la Rambla, és un dels tres vestiments coronats per una cúpula que defineixen el perfil de la popular Rambla tarragonina. Els altres dos són l'edifici de la Caixa de Pensions, de l'any 1929, dissenyat per l'arquitecte barceloní Enric Sagnier Villavecchia, i la Casa Rossell, a l'inici de la Rambla, realitzada per l'arquitecte Francesc de P. Morera Gatell l'any 1930. La Casa de la Punxa fou dissenyada per Antoni Pujol Sevil l'any 1929. Està situada a la cruïlla entre la Rambla Nova, l'avinguda de Pau Casals i el carrer Rovira i Virgili. En l'actualitat no és visitable.
Foto: Casa de la Punxa. Autor: Joan Llatse 2n B
Introducció
Sembla que les filles del senyor Puig i Àvila feren l'encàrrec de l'edifici actual de la Cambra de Comerç a l'arquitecte Antoni Pujol Sevil (1902-2001), fill del també arquitecte Josep Mª Pujol de Barberà. Fou una de les seves primeres obres, ja que s'havia llicenciat dos anys abans. Tot i l'ús d'un llenguatge classicista en l'estètica de l'edifici, hi sobresurt la mescla que va fer de certs elements modernistes, com són el coronament de l'edifici, la seva barana i el dibuix de la torre. L'edifici és essencialment una obra eclèctica amb un cert aire medievalitzant.
La casa fou un punt de referència per al viatger durant molts anys, ja que des de l'any 1929 fins al 1954 la carretera nacional 340 va passar per la Rambla Vella, l'avinguda d'Estanislau Figueres, l'avinguda de Pau Casals i l'avinguda de Ramon i Cajal, i la punxa quedava al bell mig i restava separada al començament d'una illa de cases. Avui la casa ha quedat justament al centre de la ciutat.
La planta de l'edifici és trapezoïdal i irregular; disposa de semisoterrani, planta baixa, tres pisos i té una torre circular semiexempta, que remata el dibuix de la construcció. La planta baixa està feta amb encoixinat. El portal d'accés és de punt rodó; simula unes dovelles col·locades a salta cavall. La planta baixa té unes finestres rematades amb un frontó triangular.
Les finestres de les balconades del primer pis disposen d'un arc que actua com un frontó semicircular que les embelleix. El tercer pis, separat per una franja horitzontal, marca l'inici d'una galeria amb finestres formades per un arc de mig punt. Per damunt seu, una cornisa soportada per mènsules sosté la línia d'arrencada de la barana de pedra artificial guarnida amb animals fantàstics afrontats.
La part de la qual es va concedir més importància compositiva i senyorial és la torre circular, ja que el finestral de la planta baixa és molt més gran que la façana principal, que dóna a l'avinguda Pau Casals. Al damunt d'aquests finestrals hi ha dues tribunes, una per pis, i un balcó al tercer pis. Les baranes de la casa són de ferro forjat. La torre està coronada per una cúpula, coberta de pissarra i finida amb un penell de ferro forjat.
La casa en el moment que fou construïda tenia un jardí que la separava de l'edifici annex. D'altra banda cal dir que la Punxa va allotjar a partir de l'any 1940 la comissaria de la policia espanyola a Tarragona, però abans hi hagué un local comercial. Actualment és la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona. D'aquest habitatge podem contar diverses anècdotes. Una, per exemple, és que, a causa de l'alçada aquest inmoble va ser el primer de la ciutat que va tenir ascensor. Tenia la cabina de fusta i vidre; la caixa, construïda amb tela metàlica, estava guarnida amb un dibuix geomètric. Avui aquest ascensor es guarda al museu d'Art Modern de la ciutat. Una altra anècdota es que l'any 1975 aquesta casa va provocar un gran enrenou popular a la ciutat, ja que una notícia errònia indicava que la Punxa s'enderrocaria. La resposta ciutadana va ser molt important, però la demolició corresponia en la realitat a un edifici proper. La darrera anècdota que volem explicar, és que, fins fa poc, a la paret mitjanera que tancava la propietat, només separada de l'habitatge pel jardí, s'hi va pintar la silueta de l'ombra que la casa va projectar el dia 9 de febrer de 1977 a les 6 de la tarda. Avui aquest element ha desaparegut en construir-se un nou edifici al costat.