El nostre avi Virgili
Josep Pau Virgili i Sanromà:
L'il·lustre personatge nasqué a Tarragona el dia 14 de juliol de 1895. Ja des de petit s'aficionà a transcriure les notes locals que apareixien als diaris i revistes de l'època. Feu els estudis a l'escola pública Pau Delclòs i molt aviat entrà d'aprenent d'impressor a la prestigiosa casa d'Arís al carrer de Sant Francesc. Aprengué l'ofici i se'l destinà al costat del linotip on passaria bona part de la seva vida.
Aquest personatge passà com a propietari del negoci, i aquell esdevindria en el temps amb la raó social Torres i Virgili fins que aquell nom comercial plegà.
Foto: avi Virgili. Autor: Marc Saludes 1r A
Tal com hem apuntat l'Arís plegà, i els quatre treballadors que havia en aquell moment decidiren adquirir-la canviant el rètol comercial pel d' Editorial Tarragona. Al poc temps dos dels antics treballadors decidiren sortir-se'n, i aquests foren els Senyors Bonet i Carbó, quedant-se la impremta els altres dos senyors Joan Torres i Busquet i Josep Pau Virgili i Sanromà. Fets els tràmits legals es canvià la raó social per la de Successors Torres i Virgili, els canvis es produïren l'any 1921.
La impremta era per a Virgili el finestral per on s'escoltava la intel·lectualitat tarragonina com directors, redactors, col·laboradors i polítics.
El 1936 Virgili va rebre una poesia de caràcter religiós signada per un tal Villegas. La poesia en qüestió era un acròstic on es llegien unint les inicials dels versos Visca Catalunya lliure, afer que estava perseguit i penat per la dictadura militar a què estava sotmès el país. El propietari de la impremta Virgili i Torres com els treballadors foren denunciats i portats al jutjat, sent empresonats un parell de dies al castell de Pilat per difondre aquest poema que resultà que el personatge no existia.
A l'època de la postguerra Virgili continuà sent una ànima inquieta i bellugadissa, i en tot allò que fos tarragonisme escrit o parlat.
Virgili tingué la gran passió d'escriure per la nostra ciutat i per aquesta raó va escriure alguns articles en el llibre del Centenari de la Rambla que van fer l'any 1954, els quals podem destacar "Anecdotario de la Rambla", "Certámenes literarios", "Anecdotario castellero local" i "Anecdotarios de trenes".
A part d'aquests articles, la seva grandesa literària i els seus recursos humans, tècnics i científics inesgotables es van veure reflectits en obres com "Tarragona i la seva premsa 1900 - 1980", "Cent anys de sardanisme", "Història dels castells, Tarragona i les comarques castelleres"...
Així l'Ajuntament d'aquella època atorgà a Virgili la primera commemoració institucional premiant-lo amb el diploma dels Serveis Distingits per Santa Tecla de l'any 1973. Després l'Omnium Cultural del Tarragonès el va distingir amb el primer títol de "Tarragoní fidel" l'any 1978. L'Alcalde Recansens deu anys més tard li concedí la Medalla de Plata de la Ciutat; i també una desena d'anys després la Generalitat de Catalunya li atorgà la "Creu de Sant Jordi".
La venturosa ancianitat el tingué pràcticament fins a darrera hora, fins que ens deixà als seus noranta-vuit anys de vida.
l'escultura
El 28 d'abril es col·locà la figura del ja llegendari Virgili. És una estàtua tamany natural escolpida en bronze per l'artista Montblanquí Josep Agustí. La figura només té una singularitat, que ha estat vista per tots els tarragonins. Està assegut en un dels bancs de tadra de la Rambla. Contempla impertorbable i ferm als tarragonins que s'hi apropen transmetent-los escalf, compenetració i més estima a la Tarragona de la qual n'estava autènticament enamorat i que en vida aconseguí ser un veritable pròcer.