Personatge
Roger de Llúria Scalatea (Calàbria) o Lauria (Basiicata) (1250)- València (1305) (o de Lauria, o de Lloria). Fou un navegant d’origen calabrès, educat a la cort catalana on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere II.
Es va casar amb Saurina d'Entença, germana de Berenguer d'Entença que va participar al costat de Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers.
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s’ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l’estolcatalà que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere II el Gran. Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectoria militar.
Foto1: Roger de Llúria. Tarragona.
La victòria més destacable que obtingué fou sobre l’estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285.
No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: ”Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”.
Fou enterrat a Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere el Gran, i se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del MediterraniIntroducció
El monument que Tarragona va dedicar a Roger de Llúria i que es troba a l'extrem oriental de la Rambla Nova és, per la seva concepció, la seva grandària, i l'impacte que ha exercit a l'espai urbà, el més destacat de la ciutat. L'autor de l'escultura, Fèlix Ferrer i Galceran, fou un gran professional que havia ampliat la seva formació artística a París i a Roma. Estilíticament, l'estàtua presenta molts dels trets característics del romanticisme tardà, entre els quals es troba la idealització de personantges històrics. Inicialment havia d'anar col·locada al primer replà de l'escala principal del Palau Municipal de la Diputació, però la seva envergadura exigia un lloc més ampli, i es proposà fer-li un pedestal digne i ubicar-la al començament de la rambla. La construcció del pedestal se li encarregà a l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà i al contratista d'obres Josep M. Rosell.
