La construcció de la ciutat contemporània i la del seu eix central, la Rambla, està estretament lligada al desús i la demolició de les muralles que, al segle XIX, s'havíen convertit en unh entrebanc. El mur que es va enderrocar per construir la nova via urbana, la muralla de Sant Joan, s'havia aixecat al segle XVI.
L'enderroc de la muralla va permetre urbanitzar una important àrea urbana, sobre la qual es projectà la construcció d'una nova via. El nou eix, anomenat des del principi pels coetanis l'Esplanada, es va definir com un eix longitudinal, pensat com un passeig arbrat, obert a les noves propostes urbanístiques.
L'enderroc va començar el 1854, però l'epidèmia de còlera d'aquell any va enderrerirles obres.
Foto1: Vista aèria anys cinquanta. Autor: Chinchilla.
Per urbanitzar aquest espai, l'ajuntament va convocar un concurs púbilc. Al febrer de 1885, la corporació trià el projecte de Josep Criviller, que morí sobtadament deixant-lo incomplert. Aleshores encarregà a l'arquitecte municipal Francesc Rosell que finalitzés el projecte.
La planificació i construcció es va fer per etapes, fins al 1874 la Rambla es preveia que havia d'anar des del passeig de les Palmeres fins al que aleshores s'anomenava carretera de Castelló (actual Ramón y Cajal).
La urbanització va ser lenta, al maig de 1861 el governador civil es queixava de l'estat que presentava l'Esplanadai demanava un compromís a l'Ajuntament per millorar l'aspecte. El 1882 s'afrontà l'explanació i urbanització entre els carrer de la Unió i l'actual Ramón y Cajal.
Foto2: Vista aèria anys cinquanta.
Durant la Guerra Civil 1936-1939, la Rambla, com tota la ciutat, va canviar de fesomia i va ser l'escenari de moltes manisfestacions populars. Una vegada acabada la guerra calia refer-ho tot. La crisi de la postguerra es va deixar sentir durant anys, això explica la paralització d'inversions i falta de dinamisme. Durant els anys quaranta es van començar projectes que afectaven a la prolongació de la rambla. Durant el centenari es va fer coincidir amb l'execució de dues grans obres que havien de marcar el futur d'aquesta via urbana: la urbanització de l'avinguda de Valellano i la construcció d'una gran font ornamental (font del centenari), que actuava com a element d'unió entre totes dues avingudes.
Durant els anys seixanta es va dur aterme la prolongació de la rambla mes enllà de la plaça Imperial Tarraco. L'aplicació d'aquest pla d'ordenació va ser complicada en la execució. El 1969 la prolongació de la Rambla, coneguda aleshores com avinguda Pius XII, estava ja perfectament definida fins a la rotonda de la presó. Fins al 1975 va registrar un procés de canvi accelerat.
El 12 de febrer de 2006 la ciutadania de Tarragona assistia a la inaguració de la nova RAmbla, una gran avinguda amb un passeig central, columna vertebral de la ciutat contemporània, que va des del mirador al damunt del mar, fins a la vora del riu Francolí.
Referència de la fotografia: Cd del museu d'història de Tarragona. La rambla 1854/2006, del mar al riu. Foto2 cedida per B. Bernabé.
Bibliografia: Cd del museu d'història de Tarragona. La rambla 1854/2006, del mar al riu.
