Acudits d'economia i empresa
ACUDITS D'ECONOMIA (alguns només els entendran bé els iniciats en l’economia)
Un economista, un enginyer i un químic naufraguen en una illa deserta, morts de gana, i es troben una llauna de sardines, però no disposen d’obrellaunes. Després de diversos exercicis de ciència aplicada infructuosos per part de l’enginyer i del químic que intenten obrir la llauna, tots dos miren irritadament l’economista, que els havia estat observant tota l’estona amb una rialleta als llavis, i li pregunten:
- Doncs bé, què faria vostè?
Així que l’economista es respon fent tranquil·lament una exposició de la seva teoria, que començava:
- “Bé, suposem que tenim un obrellaunes”.
Dos economistes es troben al carrer. Un pregunta: “Com està la teva dona?” L’altra respon: “En relació a què?”
El de l’economia és l’únic camp en què dues persones poden obtenir el premi Nobel per dir un exactament el contrari de l’altra.
Quants economistes neoclàssics calen per canviar una bombeta?
Resposta: Cap. Si es necessita canviar la bombeta, el mercat ja s’haurà encarregat de fer-ho.
Quants economistes keynesians calen per canviar una bombeta?
Resposta: Tots, perquè això generarà ocupació, més consum, desplaçarà la demanda agregada cap a la dreta, etc.
Quants economistes es necessiten per canviar una bombeta?
Resposta: Vuit. Un per canviar la bombeta i set per mantenir tota la resta constant.
Per què Déu va crear els economistes?
Resposta: Perquè els pronòstics del temps ens semblessin bons.
Els economistes han previst 9 de les últimes 5 recessions.
Un economista és un expert que sap demà per què les coses que va predir ahir no han passat avui.
Un matemàtic, un estadístic i un economista es presenten a una entrevista pel mateix lloc de treball.
- L’entrevistador crida al matemàtic i li pregunta: A què és igual dos més dos? “Quatre”. Exactament? “Sí, exactament”.
- Llavors l’entrevistador crida a l’estadístic i li fa la mateixa pregunta: A què és igual dos més dos? “En promig, quatre, amb un més-menys deu per cent de confiança”.
- Finalment, l’entrevistador crida a l’economista i li planteja la mateixa pregunta: A què és igual dos més dos? L’economista s’aixeca, tanca la porta, baixa la persiana, s’aproxima a la cadira de l’entrevistador i, en veu baixa, diu: “A què vol vostè que sigui igual?”
Per un economista, la vida real és un cas especial.
Una associació de ramaders vol aconseguir millorar una raça de vaques perquè donin més llet, i reuneixen a diversos científics i els assignen a grups independents perquè busquin diferents solucions, per després adoptar la de més rendiment.
Al cap d’un termini preestablert, comencen a llegir els resultats. Uns criadors de ramat proposen un pla de creuaments, i, basant-se en experiències anteriors, es comprometen a aconseguir una millora del 3 %. El grup d’enginyers genètics proposa introduir certs gens que haurien de millorar la productivitat un 10 %. Un equip de veterinaris proposa modificacions en els estables que farien que les vaques fossin més felices, i produïrien un 2 % més de llet, que s’hauria de sumar a les anteriors millores. Un altre equip proposa un canvi de dieta que milloraria el rendiment en un 7 %; altres volen subministrar hormones a les vaques per pujar-lo un 8 %.
Llavors apareix l’equip dels economistes, que diuen que són capaços de millorar la producció en un 3.000 %. Tot el món es posa molt content, i s’afanyen a llegir el projecte, que comença: “Suposem una vaca convexa, acotada, contínuament diferenciable i de bon comportament...”
La primera llei dels economistes: Per cada economista hi ha un economista igual i oposat.
La segona llei dels economistes: Tots dos estan equivocats.
Quina és la diferència entre els economistes i els homes de negocis?
Resposta: Que els economistes no tenen els peus sobre el terra, mentre que els empresaris se solen assentar fermement amb els quatre peus en el terra.
Un economista és algú que sap cent maneres de fer l’amor però que no coneix a cap home/dona.
Si preguntes quelcom a dos economistes, sempre tindràs dues opinions diferents i contràries.
Un economista torna al cap d’uns quants anys a la seva universitat per fer una conferència, i decideix aprofitar-ho per saludar un antic professor. Va al seu despatx, i després de parlar una estona, veu un examen a sobre de la taula, així que l’agafa, el mira, i diu al professor:
- Escolti, però si aquest examen és el mateix que ens va posar a nosaltres fa 12 anys!
- Sí. Només tinc tres exàmens, i els vaig repetint cíclicament.
- I no té por que algú ho descobreixi i el copiï?
- Què dius? No veus que les respostes canvien d’any en any?
Un economista experimentat i un altra economista “novato” caminen per la carretera i es troben una merda en l’asfalt.
L’economista experimentat: “Si et menges la merda, et dono 20.000 €”.
L’economista menys experimentat pensa en el seu problema d’optimització i resol que estaria millor si se la mengés, així que se la menja i recull els diners.
Segueixen caminant per la mateixa carretera i es topen amb una altra merda.
L’economista “novato” diu: “Ara, si tu et menges aquesta merda et donaré 20.000 €”.
Després d’avaluar la proposta, l’economista experimentat es menja la merda i recull els diners.
Segueixen caminant i l’economista “novato” pensa en veu alta: “Escolta, tenim la mateixa quantitat de diners que al principi però tots dos hem menjat merda. No veig en què hem sortit guanyant”.
L’economista experimentat: “Bé, això és veritat, però passes per alt el fet que hem estat implicats en un negoci de 40.000 €”.
ACUDITS D’EMPRESA
COMPTABILITAT
Quin és l’assentament més habitual d’una funerària?
Resposta: Clients a caixa.
ORGANITZACIÓ D’EMPRESES (ESPANYOLES)
Es va celebrar una competició de remers entre dos equips formats per membres de l’administració pública d’Espanya i Japó.
Es va donar la sortida i els remers japonesos van començar a distanciar-se des del primer moment i van arribar a la meta amb una hora d’avantatge sobre l’equip espanyol. Els alts càrrecs de l’administració es van reunir per treure conclusions sobre l’espectacle tan vergonyós que s’havia donat. Van arribar a la següent conclusió:
“S’ha pogut detectar que l’equip japonès estava format per un cap i deu remers, mentre que el nostre el formaven deu caps i un remer, així que pel proper any es prendran les mesures pertinents per paliar aquesta situació”.
A l’any següent, altra vegada, es va donar la sortida i l’equip japonès també va prendre avantatge, aquesta vegada amb un avantatge de dues hores i mitja respecte l’equip espanyol.
Els alts càrrecs de l’administració espanyola es reuniren i treieren la següent conclusió:
“Aquest any l’equip japonès s’ha composat novament per un cap i deu remers, mentre que el nostre equip, després d’eficaces mesures adoptades pels responsables, s’ha composat d’un cap, nou assessors i un remer. La conclusió a què s’ha arribat és que el remer és un incompetent”.
A l’any següent, i com no podia ser menys, l’equip japonès va treure un avantatge de quatre hores sobre l’equip espanyol.
Una vegada més, els alts càrrecs es van reunir i, després de quatre hores d’avaluacions, van arribar a les següents conclusions:
“A saber: Aquest any, l’equip japonès ha optat, una vegada més, per una tripulació formada per un cap i deu remers. En el nostre, després d’una Auditoria Externa i una Assessoria Addicional, es va plantejar una formació molt més vanguardista i es va composar d’un cap, set assessors amb gratificacions, un amb productivitat doble, un sindicalista alliberat, i un remer, el qual se l’havia castigat sense gratificacions ni productivitat pel fracàs d’anys anteriors.
S’ha acordat que el proper any el remer sigui dels que es troben en Comissió de Serveis, ja que a partir de la 25ena milla marina s’ha observat certa deixadesa, fregant el passotisme en la línia d’arribada”.
LLIÇONS SOBRE ELS RECURSOS HUMANS I LES NOVES TECNOLOGIES
L’ESCOMBRIAIRE DE MICROSOFT
Un home perd la seva feina i, després de buscar durant diversos mesos, acudeix a una entrevista a l’empresa Microsoft, que busca escombriaires.
El gerent de RR.HH. li pregunta les seves dades, el fa escombrar, el felicita i li diu: “el lloc és seu. Doni’m el seu e-mail i li enviaré el dia i l’hora en què s’haurà de presentar”.
L’home, desconsolat, li contesta que no té e-mail i el gerent de RR.HH. li diu que ho lamenta molt però que si no té e-mail, virtualment no existeix, i que com que no existeix no li pot donar la feina.
L’home surt desesperat. No sap què fer. Té només 2,5 € a la butxaca. Llavors decideix anar a una parada de fruita i verdura del mercat i compra una caixa de tomàquets de 10 kg. Després va casa per casa venent el quilo de tomàquets a 50 cèntims. En menys de 2 hores havia duplicat els seus diners. Llavors va repetir la mateixa operació tres vegades més. Després se’n va anar a sopar a un xiringuito per 5 € i va tornar cap a casa amb 15 €.
Se’n va adonar que d’aquesta manera podia sobreviure, i cada vegada surt més d’hora i torna més tard i així duplica, triplica i fins i tot quatriplica els diners en un sol dia. Amb bastant sort al seu favor, aconsegueix comprar una furgoneta que al cap d’un any canvia per un camió, i al cap de tres anys ja té una petita flota de furgonetes, monovolums i camions.
Després de 5 anys, el bon home era amo d’una de les principals distribuïdores alimentàries del país.
Llavors rep un assegurador de vida, i quan acaba la conversa, aquest últim li diu que li doni l’e-mail per enviar-li la pòlissa. I l’home li contesta que no té e-mail i l’assegurador li diu: “si vostè no té e-mail i ha aconseguit construir aquest imperi, no vull ni imaginar-me el que seria si tingués correu electrònic...”.
I l’home respon: “Seria escombriaire de Microsoft”.
Lliçó 1: Internet no et soluciona la vida.
Lliçó 2: Si treballes pel teu compte i tens sort pots ser milionari.
Lliçó 3: Si vols ser escombriaire de Microsoft has de tenir e-mail.
Observació: Si això t’ha arribat per e-mail, llavors és molt probable que estiguis més a prop de ser escombriaire de Microsoft que multimilionari.
Lliçó 4: Cada dia t’has d’aixecar més d’hora i arribar més tard a casa.
Lliçó 5: Si la teva parella no ven tomàquets amb tu i cada dia arribes més tard, algun dia et demanarà el divorci i se t’emportarà la meitat dels euros que hagis guanyat.
SELECCIÓ DE PERSONAL
Quatre joves recent graduats de prestigioses universitats (MIT, Harvard, Sorbonne i Universitat de Buenos Aires) sol·liciten un lloc de treball a Nova York, en una empresa multinacional gegantesca.
Al cap d’uns quants dies, els truquen per fer una entrevista amb el Director General. En arribar, el Director els indica que hauran de respondre a una única pregunta i ell decidirà el candidat segons la seva resposta.
El director els pregunta:
- Quina és la cosa més ràpida del món?
Amb això, el graduat del MIT contesta:
- El pensament.
I el director li pregunta:
- Per què?
El del MIT contesta:
- Perquè un pensament ocorre gairebé instantàniament.
El Director li indica que li encanta i creu que és una resposta excel·lent.
Passa llavors al graduat de Harvard, que contesta:
- Un parpalleig d’ulls.
- I per què?
- Perquè és tan ràpid que a vegades ni sentim quan ho fem.
El Director es queda encantat.
Després ve el graduat de Sorbonne, que respon:
- Senyor Director, l’electricitat.
Quan el Director li pregunta per què, el de Sorbonne li respon:
- Perquè quan arribem a l’interruptor de la llum, amb un lleuger moviment podem encendre una llum a 5 quilòmetres de distància.
- Excel·lent, respon el Director.
Quan li toca el torn a l’argentí de la UBA, aquest respon:
- Senyor Director, la diarrea...
- Què diu? Està fent una broma?
I el graduat contesta:
- No, senyor, això mateix: la diarrea. Fixi’s que jo ahir al vespre vaig tenir una diarrea tan forta que, abans de poder pensar, aclucar els ulls o encendre la llum, ja m’havia cagat a sobre.
El Director, llavors, va determinar:
- El lloc és seu.
MÀRQUETING
Recull d'etiquetes REALS d'alguns productes:
- En un assecador per al cabell: "No usar mientras se duerme".
- En els envasos de certs menjars congelats: "Sugerencia para servir: Descongelar primero".
- En una caixa de sabó: "Indicaciones: Utilizar como jabón normal".
- En un medicament contra el refredat per als nens: "No conduzca coches ni opere maquinaria después de usar este medicamento".
- En un paquet de fruits secs: "Instrucciones: abrir el paquete, comer los frutos secos".
- En una serra elèctrica sueca: "Important: No intente detener la sierra con las manos o los genitales".
- En una tira de llums de nadal fabricades a la Xina: "Sólo para usar en el interior o en el exterior".
- En un paquet de cacauets: "Aviso: contiene cacahuetes".
- En un postre de Tiramisú envasat: "No voltear el envase". (Advertència impresa a la part de baix de la caixa!!).
- En un pudding d'una coneguda marca anglesa: "El producto estará caliente después de calentarlo".