La necessitat d'aigua és primordial. Sense aigua no hi ha vida. És el principal component del nostre organisme. Això explica la seva necessitat primordial.
       El cos d'un adult està constituit per un 60 % d'aigua, distribuida a diferents llocs. Dues terceres parts es troben dins les cèl·lules (líquid intracel·lular), i una tercera part fora d'elles (líquid extracel·lular). Els òrgans més rics en aigua són el cervell, el fetge i la musculatura; per això són tan sensibles a la deshidratació.
       Els humans perdem molta aigua degut a les múltiples funcions que aquesta realitza en el nostre cos. L'aigua elimina l'excés de calor corporal mitjançant l'evaporació de la suor, elimina també productes residuals del cos que les ronyons s'encarreguen de diluir en l'orina, facilita l'intercanvi de gasos en els alvèols pulmonars i col·labora en la formació i contingut de la femta als intestins.
       Naturalment, és molt important i necessari que recuperem totes aquestes pèrdues; beure aigua diàriament i en grans quantitats és imprescindible, exactament s'aconsella veure entre 2 i 2.5 litres al dia.
       En condicions normals, una persona adulta elimina 2600 ml. d'aigua diaris: 500 ml. en forma de suor a través de la pell, 400 ml. en forma de vapor d'aigua en l'aire expirat, 1500 ml. en forma d'orina i uns 200 ml. pels intestins.
       Si es veu més quantitat d'aigua, contràriament a altres substàncies, no passa res ja que l'excés s'elimina ràpidament via renal, per l'orina,, que serà clara i lleugera. Però, en canvi, si es beu menys aigua de la que es gasta, la eliminada ve del plasma sanguini i és orina densa i fosca, aquesta és una forma de veure si bevem l'aigua necessària.
       Si una persona arriba a la deshidratació perquè les seves reserves d'aigua no són suficients i les pèrdues no són compensades ràpidament, les conseqüències poden ser molt greus. Inicialment pot començar perdent la seva capacitat de treball físic i a poc a poc anirà ressentir-se fins a arribar a les rampes, mareigs, falta d'alè, cansanci, augment del ritme cardíac, vòmits i en darrer lloc a conseqüències irremediables.
       La beguda fisiològica per excel·lència és l'aigua potable, les altres begudes porten altres substàncies com: el sucre dels refrescos, estimulants en el cafè o alcohol...