Etapes creatives de William Shakespeare

[Primera]

[Segona]

[Tercera]

[Quarta ]

Bibliografia:

Burton, S. H.Shakespeare's life and stage; Chambers, 1989

Honan, Park Shakespeare a life ; Oxford University Press, 1998

Rowse, A.L. Shakespeare the man; Harper & Row, 1973

Vergés, Gerard Tretze biografies imperfectes; Destino, 1986

En l'obra de Shakespeare se solen distingir quatre períodes corresponents a l'evolució de la seva obra quant a temàtica, llenguatge i interessos dramàtics.

Primera etapa Obres anteriors a 1594

En aquesta època Shakespeare recull la tradició del drama romà i medieval i està bastant influenciat per l'obra de Christopher Marlowe

D'aquesta època procedeixen

	La majoria de la seva obra poètica
	La primera de les seves tragèdies, Titus Andrònic, clarament influenciada pel Jueu de Malta de Marlowe
	Les tres primeres comèdies La comèdia dels errors, L'amansiment de l'harpia, i Dos cavallers de Verona
	Els drames històrics de la primera època: Enric VI (segona part) Enric VI (tercera part) Ricard III i Enric VI (primera part)

Segona etapa. Abasta aproximadament des de 1594 fins 1600

Shakespeare va adquirint un estil propi, deslligant-se cada vegada més de la influència de Marlowe. El vers es torna més lleuger i el llenguatge menys forçat. Els personatges es fan molt més humans.

D'aquesta època procedeixen

	Les comèdies altes Treballs d'amor perdut, Somni d'una nit d'estiu, El Mercader de Venècia, Les alegres casades de Windsor, Al vostre gust, Molt soroll per no res i Nit de Reis
	Els grans drames històrics Ricard II, El Rei Juan, Enric IV (primera part), Enric IV (segona part) i Enric V.
	Les tragèdies d'aprenentatge Romeo i Julieta i Juli Cèsar

Tercera etapa. De 1601 a 1608.

Aquesta és l'etapa de plenitud de Shakespeare en la qual escriu les grans tragèdies que el situen com el més gran dramaturg tràgic de tota la història desprès de Sòfocles.

D'aquesta època procedeixen

	Les grans tragèdies: Hamlet, Otel.lo, El Rei Lear, Macbeth i Antoni i Cleopatra
	Les comèdies problemàtiques, dites així perquè en elles predomina un to nihilista i la seva solució sempre és satírica. Son tres: Troilus i Creseida, A bon fi tot li es camí i Mesura per Mesura.

Quarta etapa. des de 1608 fins 1613.

A l'etapa final de la producció shakespeareana la temàtica es fa més filosòfica i el text és més seriós i simbolista.

D'aquesta època procedeixen

	Els romanços Pèricles, Cimbelí, Conte d'hivern i La Tempesta
	El llamdo epíleg tràgic Timó d'Atenes i Coriolà
	Les obres en col·laboració amb John Fletcher Enric VIII i Dos parents nobles.

free hit counter

Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol 2004