El primer dia vam visitar la basílica de Santa Maria Maggiore : és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.Construïda sobre un temple pagà de Cíbele, Santa Maria Major és (juntament amb Santa Sabina, una mica posterior) l'única església romana que conserva la planta estrictament basílical i l'estructura d'arquitectura paleocristiana primitiva. Després de caminar sota una pluja fina però que no parava vam anar fins a l’església de Sant Pere del Vaticà, la vam visitar i vam pujar a la cúpula. Sant Pere del Vaticà és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma. No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o "Tron de Sant Pere". A la basílica està efectivament enterrat Sant Pere, el primer Papa.La construcció de la basílica es remunta a l'època del martiri de Sant Pere, quan es va construir un petit monument commemoratiu al lloc on havia estat enterrat el sant, prop del circ de l'emperador Neró. Al llarg de la nau, en 45 altars i 11 capelles que es troben a l'interior de la basílica, s'allotgen diverses obres mestres de valor històric i artístic inestimable, com diverses obres de Gian Lorenzo Bernini i d'altres artistes, com l'estàtua de bronze de Sant Pere. El gran espai interior està dividit en tres naus per fortes columnes amb grans arcs. La nau central, de 187 metres de llarg i uns 45 metres d'alçada, està coberta per una àmplia volta de canó i culmina darrere del colossal baldaquí de Sant Pere, en la monumental Càtedra de Sant Pere.És especialment interessant el disseny dels terres de marbre, on hi ha elements de la basílica anterior, com el disc de pòrfir vermell egipci en el qual es va agenollar Carlemany el dia de la seva coronació. Deu mil metres quadrats de mosaics revesteixen la superfície interior A la primera capella a la dreta es troba la famosa Pietat de Miquel Àngel, el treball dels primers anys del mestre (1499) i que impacta per la seva harmonia i la seva blancor. L'escultura està protegida per una caixa de vidre, com a conseqüència dels danys soferts el 1972, quan un desequilibrat la va atacar colpejant-la en diverses parts amb un martell. La cúpula: Amb els seus 136 metres d'alçada, fa 42 metres de diàmetre (una mica menor que el Panteó) i els seus 537 esglaons és l'emblema de la Basílica i un símbol de tota la ciutat de Roma.Des del punt de vista estructural es compon de dues cúpules superposades, com ja es va realitzar a Florència per Brunelleschi: la interior, més gruixuda és la de suport, mentre que l'exterior, coberta de fulls de plom, és l'exposada als elements i fa de protecció de la primera. Van treballar vuit-cents homes en la realització de la cúpula, el 1593, que es va tancar amb l'imponent llanternó amb columnes adossades. L'altar papal, l 'espai sota la cúpula es caracteritza pel monumental baldaquí de Sant Pere, dissenyat pel geni de Gian Lorenzo Bernini i construït entre 1624 i 1633 durant el mandat d'Urbà VIII. Fet amb el bronze prés del Panteó de Roma, és de gairebé 30 metres d'alçada i està sostingut per quatre columnes salomòniques, a imitació del Temple de Salomó i el baldaquí de la basílica de Constantí, les columnes del qual s'havien recuperat i s'afegiren com un adorn als pilars de la cúpula de Miquel Àngel. Al centre, a l'ombra del dosser, cobert per l'immens espai de la cúpula, es troba l'altar papal, encarregat per Climent VIII, situat a la vertical exacta de la tomba de Sant Pere. De tornada a l’hotel, encara sota la pluja, vam passar per davant del fòrum i vam fotografiar la columna Trajana . La columna és una de les escultures monumentals més distintives que van sobreviure a la caiguda de Roma. Els arqueòlegs han examinat les escenes per obtenir informació sobre els uniformes, les armes, els pertrets i les tàctiques de l'exèrcit romà. I com que Trajà va arrasar la Dàcia, la columna i les escultures dels soldats vençuts que encara queden en peu i que en altre temps van decorar el fòrum, constitueixen per als romanesos d'avui una valuosa referència de quin aspecte van poder tenir i com van poder vestir els seus avantpassats dacis.La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cadascun dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i dóna 23 vegades la volta a la columna. A l'interior d'aquesta, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador a la part superior.Originalment la columna estava rematada amb l'estàtua d'una au, possiblement una àguila, i més tard es va col·locar en el seu lloc una estàtua del mateix Trajà. En 1588 i per ordre del papa Sixt V, aquesta va ser reemplaçada per una estàtua de Sant Pere, que encara es conserva.

El segon dia el vam dedicar a visitar les ruïnes de Pompeia. És una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997. L'entrada principal al recinte arqueològic és avui dia la Porta Marina, que antigament no era pas un dels accessos més importants de la ciutat, a causa del fort pendent del camí, que el feia impracticable per als carros. La porta, d'època bastant recent i en opus incertum, presenta dos passos coberts amb volta, un per als vianants i l'altre per als qui anaven a cavall. A l'altra banda de carrer, a mà esquerra de la Porta Marina, es troben les restes de les Termes Suburbanes. Entrant a la ciutat a mà dreta, es troben els pocs vestigis restants del temple de Venus i després la Basílica, que dóna al Fòrum. Emplaçat en un important nus viari, el Fòrum era el centre polític, religiós i econòmic de Pompeia. Entre els edificis importants que donen al Fòrum, hi ha la Basílica, el lloc on s'administrava la justícia, i també lloc de trobada i de discussió dels diversos afers. Davant del costat nord de la basílica hi ha el Temple d'Apol·lo, l'edifici religiós més important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari és a causa d'una reconstrucció del segle II aC i a la restauració subsegüent al terratrèmol del 62, intervenció que no estava acabada quan hi hagué l'erupció del Vesuvi. El temple, al centre d'un recinte sagrat, estava voltat pels quatre costats per una sèrie de columnes originàriament acanalades i amb els capitells jònics, que durant la restauració foren recobertes d’estuc. Els capitells foren convertits en corintis i pintats de groc, vermell i blau. Davant la graderia d'accés al temple, es veu encara avui un altar de marbre blanc sobre una base de travertí, que té una inscripció en llatí amb el nom dels quatuorvirs que el van encarregar. Al costat de la graderia, hi ha una columna jònica que sostenia un rellotge de sol El Lupanar (mot llatí derivat de lupa, genèricament 'lloba' i, en aquest sentit precís, 'prostituta') era el més important dels nombrosos prostíbuls de Pompeia i l'únic construït amb aquesta precisa finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra, sovint al pis de dalt d'una botiga.Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l'alcavot del bordell. A les parets, hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques. Adjacent al Fòrum Triangular, i accessible des del pòrtic, hi ha el Teatre Gran, de la primera meitat del segle II aC, construït, com era habitual en el món grec i hel·lenístic, aprofitant el pendent natural d'un turó i notablement restaurat i ampliat en època romana. La càvea, és a dir, l'espai reservat als espectadors, estava dividida en tres sèries de graderies marmòries. L'escena tenia les clàssiques tres portes i estava decorada amb nínxols i edicles. El teatre disposava d'un gran quadripòrtic, bastant ben conservat, on els espectadors es podien entretenir abans de les funcions o durant els descansos, transformat després del terratrèmol del 62 en una caserna de gladiadors.Termes Estabianes, les més antigues de la ciutat, del mateix moment de la seva fundació (segle IV aC), que s'estenen al voltant de la gran Palestra, amb el pati porticat en tres dels costats. Tenen una secció per a homes i una altra per a dones, totes dues escalfades per mitjà del mateix praefurnium, l'indret on hi havia les calderes. És interessant el sofisticat sistema de calefacció (comú a les termes romanes), que es pot observar bé en el tepidarium dels homes: l'aire calent circulava sota el paviment, aixecat per petites pilastres de maó, i pels intersticis de les parets.Tant les termes masculines com les femenines consten d'un vestidor (apodyterium), una sala temperada (tepidarium) i una de molt calenta (caldarium), dotada d'una piscina per als banys calents i una font per a ablucions ràpides amb aigua tèbia. A aquestes sales, cal afegir-hi tota una sèrie d'espais, alguns dels quals annexos a la palestra, i la gran piscina a l'aire lliure, per a practicar la natació. Com és habitual en les termes preimperials, no hi havia frigidarium o sala d'aigua freda. Al davant, hi ha la Casa del Poeta Tràgic, batejada així pel quadret central del mosaic del terra del tablinum, on figura un assaig teatral, ara conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. A l'estret passadís flanquejat per dues tabernae que porta a l'atri, encara hi ha sobre el paviment un quadret de mosaic amb un gos lligat amb cadena i la inscripció cave canem ('atenció al gos'). Vil·la dels Misteris. Aquest grandiós edifici és dels més interessants, per la disposició harmoniosa i singular dels diversos espais i per la superba decoració pictòrica. A les parets, es desenvolupa el gran fris dionisíac que constitueix una de les grans consecucions de la pintura antiga. Realitzat a mitjan segle I aC, és una megalografia composta de 29 grans figures agrupades en diverses escenes, la interpretació de les quals és controvertida. Tanmateix, l'opinió generalitzada és que el fris representa la iniciació de les esposes als misteris dionisíacs. De nou dins la muralla, s'arriba a la via de Mercuri, on tenen l'entrada la Casa de la Font Gran i la Casa de la Font Petita, totes dues amb graciosos nimfeus amb volta decorats de mosaics.Al final de la via de l'Abundància, un carrer transversal porta a la plaça on s'aixeca la majestuosa mola de l'Amfiteatre, edificat pels volts de l'any 80 aC per Gai Quincti Valgus i Marc Porci, duumvirs quinquennals. Constitueix l'exemple més antic conegut fins ara d'edifici de pedra d'aquesta mena..Ens vam passar unes 5 hores dins les ruïnes i ens vam deixar coses per veure. Aquestes ruïnes són una de les meravelles que es poden veure. Val la pena fer un viatge només per veure-les.

El tercer dia vam anar a l’església de San Pietro in Vincoli : és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel. En aquesta església també hi vam poder veure un relicari amb les cadenes de Sant Pere. Domus Aurea: és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí. Edifici construït bàsicament amb maó, la seva luxosa decoració incloïa incrustacions d'or, pedres precioses i ivori. Colosseu : és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors, i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià. Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que van usar la construcció com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. L'Arc de Constantí és un arc de triomf de tres obertures, situat a Roma, a poca distància del Colosseu. Fou dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi. L'arc està construït amb carreus (opus quadratum) de marbre blanc de diverses qualitats, amb blocs de pedra reciclats de monuments més antics. També se'n van reutilitzar bona part dels elements arquitectònics i de les escultures de la decoració, sobretot relleus i escultures procedents de l'època de Trajà, Adrià i Marc Aureli. Comptant-hi l'àtic (la part superior), l'arc assoleix els 25 m d'altura, amb 25,7 metres de llarg i 7,4 de profunditat, sent així el monument triomfal més gran i millor conservat de Roma. L'estructura arquitectònica és molt semblant a la de l'Arc de Septimi Sever del Fòrum Romà, amb les tres obertures emmarcades per columnes exemptes erigides sobre alts pedestals; fins i tot alguns temes decoratius, com les Victòries de les petxines de l'arc central, reprenen el mateix model. Circ Màxim: La finalització de la construcció del Circ Màxim de Roma es va dur a terme al segle II dC, en època de l'emperador Trajà. Es tractava d'una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues. La pista estava dotada d'un sistema de drenatge d'aigua molt eficaç mitjançant dues capes sobreposades de notable gruix de densos fragments de ceràmica recoberts de sorra. Al centre de l'arena hi havia l'spina, disposada en la distància necessària respectes les cavea -graderies- perquè hi poguessin circular les quadrigues. Servia com a franja divisòria de l'arena. Tenia una basament d'uns dotze metres de llarg. Era una estructura més complexa del que sembla, amb un dipòsit d'aigua al centre: l'anomenat euripus, columnes, templets, escultures i un obelisc central. A l'extrem de l'spina hi havia les metae. La Boca de la veritat és una antiga màscara de marbre , col·locat a la paret del pronaos de l'Església de Santa Maria in Cosmedin. En una llegenda alemanya trobem que la imatge que no gosa mossegar la mà d'una emperadriu romana que (tot i que efectivament havia comès adulteri) la va enganyar amb un artifici lògic. El nom boca de la veritat apareix l'any 1485, i l'escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals.Al costat de la Boca de la veritat vam visitar el Temple de Vesta. És un dels temples més antics de Roma. És un petit edifici de tipus tholos. En ell es custodiava, sempre encès, el foc sagrat en honor de la deessa Vesta. Coneguda com la protectora de Roma, deessa del Foc i de la Llar.El temple, circular, s'eleva sobre un podi d'uns 15 metres de diàmetre amb la naos envoltada per vint columnes corínties embotides. El sostre era cònic i tenia una obertura per permetre la sortida del fum. Dins de la naos no es trobava l'estàtua de culte, sinó només el foc sagrat de Vesta. Una mica més lluny vam visitar un petit cementiri on reposen les restes del famós poeta anglès John Keats, també hi trobem la famosa tomba amb forma de piràmide.Vam travessar les antigues muralles de la ciutat i vam anar fins a la tomba de Cecilia Metel·la amb la intenció de visitar unes catacumbes. La Catacumba de Sant Calixt és una catacumba a la dreta de la Via Appia Antica (Via Àpia), després de l'església del "Quo Vadis?". Va començar-se cap a la meitat del segle II i forma part d'un complex que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de gairebé 20 km. en diferents pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres. En elles es va enterrar a desenes de màrtirs, 16 pontífexs i moltíssims cristians. Vam tornar cap al centre per visitar les restes del teatro Marcelo: és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment. Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August Es calcula que la càvea, de 129,80 metres, podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors; convertint-se en el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu. Vam visitar la zona on hi havia la sinagoga de Roma i vam aprofitar per menjar uns pastissos i prendre un bon “cafetino”. L’últim dia vam visitar el Museu del Vaticà, vam haver de fer una cua molt llarga, però vam poder entrar.Els Museus Vaticans són a la Ciutat del Vaticà, a Roma. Situats tocant a la basílica de Sant Pere, els componen diferents edificis de museus, edificis pontificis, galeries, monuments i jardins. La base de les seves obres va ser la col·lecció privada de Juli II, que va ser escollit papa el 1503; més tard altres papes han anat augmentant les extenses col·leccions de què consten aquests museus. A aquest conjunt d'edificis també pertany la Biblioteca Vaticana, una de les millors del món. Estança de la Signatura: És una sala de planta rectangular, de 10 x 8 metres, coberta totalment per pintura al fresc, amb una iconografia proposada per Juli II mateix, amb el tema central de la Veritat, del Bé i de la Bellesa.

• L'escola d'Atenes. Datada el 1510 i amb una base de 770 cm, està situada davant per davant de La disputa del Sagrament i té un format similar. El centre de la composició està configurat per la presència de Plató i Aristòtil, a l'interior d'un gran edifici amb voltes de canó inspirades en una arquitectura romana tardana. Representa la recerca de la Veritat. Molts experts la consideren l'obra mestra de Rafael; amb un gran rigor compositiu, és expressió de l'ordre del pensament humà

• La coronació de Carlemany. L'escena recull el moment de la coronació de Carlemany pel papa Lleó III l'any 800. Es relaciona amb el tractat entre Lleó X i el rei Francesc I de França, pel qual el rei francès va decidir defensar l'Església com abans ho havia fet Carlemany.

Capella SixtinaFou construïda entre el 1471 i el 1484, a l'època del papa Sixt IV, del qual procedeix el nom pel qual és coneguda. Hi tenen lloc els conclaves i altres cerimònies oficials, com ara les coronacions papals. És cèlebre arreu per la seva decoració pictòrica, obra de Miquel Àngel.Al centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la creació i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibil·les, els avantpassats de Jesús i arquitectures i escultures fingides. La paret sobre l'altar major, amb una superfície de 13,7 x 12,2 m, l'ocupa el Judici Final, encarregat pel papa Pau III el 1535. La composició se centra entorn de la figura del Crist jutge, el qual es mostra despullat dels atributs de la iconografia tradicional, nu, amb una anatomia atlètica i un gest de poderosa autoritat.

Després de passar més de dues hores dins el museu vam baixar cap al centre passant davant de l ‘ Altar de la Patria: el Monument Nacional a Víctor Manuel II, també anomenat Altare de la Patria. Vam tornar a passejar pel Fòrum on vam poder veure l’arc de Tito i altres monuments que ja havíem visitat, aquest cop amb un sol esplèndid.Vam tornar enrere per visitar el Panteó: és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus, o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys 118 i 128. La façana està formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Només hi existeix una entrada de llum, l'òcul situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos. L'espai intern de la rotonda està constituït per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre té una altura igual al radi, i l'altura total és igual al diàmetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. El diàmetre de la cúpula és de 43,34 m, la qual cosa la converteix en la major cúpula de fàbrica de la història. La cúpula de la basílica de Sant Pere va ser construïda un poc més petita per respecte a aquesta. La cúpula (de 43,34 m de diàmetre) està decorada a l'interior amb cinc files de caselles de dimensions cada vegada menors, i al centre presenta un òcul de 8,9 m de diàmetre.A la plaça del davant del Panteó i podem trovar la famosa fontana de Trevi: és la font barroca més gran i coneguda de Roma. El tema de l'escultura és el mar. L'escenografia està dominada per un carro amb forma de petxina damunt del qual es troba la gran estàtua de l'Oceà o Neptú,La tradició afirma que el fet de llançar una moneda d'esquena a la font porta bona sort o que hi tornaràs a la ciutat. En l'actualitat, l'ajuntament romà s'encarrega de recollir les monedes diàriament i les destina a diverses entitats humanitàries locals. La font va ser restaurada profundament el 1998 i es va aprofitar per a modernitzar-ne el sistema hidràulic.

Fotos ( Roma)

FOTOS (Pompeia)