La
Jana, el seu germà Artur i la seva mare, estan
en uns gran magatzems atiborrats de gent.
La
Jana demana per anar a veure unes joguines. La mare
va atabalada, està canviant uns pantalons del
seu germà i no para massa atenció al "sí"
que li contesta a la seva filla perquè la deixi
tranquil.la.
La
Jana se'n va a veure les joguines i queda fascinada
per una casa de nines que, en obrir-se, fa una música
molt atraient i captivadora. Obre completament la caseta.
A dins, s'hi poden veure totes les habitacions, perfectament
moblades i amb tota mena de detalls. La Jana passa la
mà pel marc de la caseta i troba el tacte de
la fusta molt agradable. Nota que la casa per dins fa
una olor molt especial i aquella olor la transporta
a la seva primera (o segona) infantesa. Però
per més que s'esforça, no aconsegueix
recordar exactament què és.
Cada
vegada està mes encisada i concentrada fins el
punt que no sent la mare que la crida perquè
ja s'ha adonat que l'ha perdut. Per a la Jana, la seva
mare ha desaparegut, com el seu germà, com tota
la gent que hi havia al seu voltant... Només
existeix la caseta de nines.
Ara
ja es fixa en els personatges que hi ha dins de la caseta.
Van vestits com si pertanyessin a una altra època.
Mira una de les nines, la cara de qual li és
familiar. De sobte s'adona que...
|