Propostes de treball
1 La terra
1.1 El paisatge
- Recollir els trets essencials del paisatge que apareixen en els textos.
- Buscar informació geogràfica (recordeu que podeu accedir al programa Comarques de Catalunya des de l'índex de cada comarca), gràfica, àudiovisual,..., que complementi la que proporcionen els textos.
- Fer una llista dels elements del paisatge dels quals se serveix l'autor en un text concret. Explicar la funció d'aquests elements.
- Comparar paisatge literari amb el paisatge real. Per exemple els paisatges de la Ribera d'Ebre descrits per Josep M. Espinàs.
- Un mateix indret pot ser tractat en més d'un text. Analitzar les diferències i les similituds entre l'un i l'altre.
- Els canvis experimentats per un mateix paisatge són, sovint, motiu d'inspiració per als autors i per als pintors. Llegir els dos fragments -el que descriu el mateix paisatge a la primavera i a l'estiu d'Albert Ràfols-Casamada. Observar-ne les diferències i fer un vocabulari dels colors d'un i altre moment.
- Observar les pintures d'Albert Ràfols Casamada i, després d'haver llegit els textos anterios, explicar la influència del paisatge en la seva obra.
- El paisatge influeix en la nostra vida i influeix en l'obra dels escriptors i també en la dels pintors. Observar algunes obres de Salvador Dalí a la llum de les afirmacions de J.V. Foix. Igualment amb el text de Josep Palau i Fabre i les obres de Pablo Picasso de l'època a què fa referència el text del poeta.
- Llegir un text de caràcter eminentment paisatgístic que parli dels canvis que s'hi hagin pogut produir amb el pas del temps. Explicar el canvis que s'hagin pogut produir en un paisatge conegut. Informar-se sobre canvis que hi hagin pogut tenir lloc en temps anteriors i que no es coneguin personalment.
- Escollir un paisatge que es conegui prou bé. Descriure'l. Imaginar com serà aquest mateix paisatge d'aquí a cent anys i tornar a descriure'l.
- A Catalunya hi ha paratges naturals reconeguts d'interès general com ara els aiguamolls de l'Empordà. Buscar informació i textos literaris sobre tots aquests paratges.
- Comparar dos paisatges, com ara un de la Catalunya seca i un altre de la Catalunya humida; o un de la costa i un altre de terra endins; o un d'alta muntanya i un de la plana.
- Recollir els elements de relleu que apareixen en els textos. Localitzar-los en un mapa.
- Ampliar la informació que proporcionen els textos.
- Buscar altres textos literaris que tinguin per tema -o en els quals surti- el mateix component del relleu.
- La importància d'alguns d'aquests elements del relleu, com ara els Pirineus han merescut entrar en la llegenda. Buscar altres versions de la llegenda. Buscar altres llegendes que tinguin aquest origen.
- És freqüent la personificació d'algun element constitutiu del relleu o del paisatge, com ara el fragment de Joan Santamaria sobre el Llobregat. Reflexionar sobre els recursos de què se serveix l'autor per aconseguir aquesta personificació. Escollir un element del relleu o del paisatge i escriure un text en el qual aquest element aparegui personificat.
- Descriure un element de relleu que es conegui en profunditat.
- Hi ha carenes de muntanyes que s'estenen per diferents comarques. Buscar-ne uns altres exemples. Localitzar-les en el mapa.
- Localitzar en un mapa els topònims que apareixen en els textos.
- Averiguar si els topònims tenen un significat determinat i esbrinar la seva relació amb l'indret a què és aplicat, com passa, per exemple, amb el Pallars, o amb la Noguera.
- Localitzar els rius en un mapa i observar quines comarques recorren.
- Hi ha rius, com ara l'Ebre, que donen nom a algunes comarques. Buscar-les en un mapa.
- Al naixement d'un riu sovint se li dóna una explicació extraordinària. Llegir el text que referència a les fonts del Llobregat i inventar i escriure una llegenda sobre l'origen d'un riu.
- Escriure un text sobre un riu a la manera del de Joaquim Casas.
- La literatura popular, de vegades, dóna raó d'alguna característica d'un riu, com ara la cançó popular A Pardines fan bugada. Explicar la cançó.
- La literatura descriu i recull sovint els efectes fenòmens atmosfèrics, com ara el vent, la neu o la boira. Descriure un mateix paisatge sota els efectes del sol i sota els efectes de la pluja o de la boira.
- Escriure un text en el qual tinguin un paper important els colors i els sorolls d'un paisatge nevat.
- Observar durant una estona el moviment dels núvols. Descriure'ls en un text.
- Fer un seguiment del clima de la comarca escollida.
- Explicar, si s'ha viscut, un fenòmen atmosfèric important. Podeu llegir el fragment de Jacint Verdaguer que parla d'una allau.
- Alguns textos fan esment de la vegetació de la comarca. Recollir els termes i fer-ne un vocabulari.
- Buscar informació gràfica sobre aquests termes.
- Buscar informació sobre la flora de la comarca. Ampliar el vocabulari amb els nous termes.
- Comparar la flora de dues o més comarques.
- Hi ha arbres que tenen nom propi, com ara Lo pi de les tres branques. Obtenir més informació sobre els fets històrics origen de la llegenda.
- Buscar altres llegendes o rondalles en les quals un vegetal tingui un paper destacat.
- La natura obsequia moltes vegades els homes amb una font de recursos econòmics. Aquest és el cas de l'alzina surera o dels bolets. Buscar més informació sobre aquest tipus de recurs i sobre la importància de la preservació de la natura per a la seva supervivència.
- Joaquim Ruyra ens explica la seva impressió davant un bosc cremat. Fer un estudi sobre la massa forestal catalana i sobre els efectes que, sobre aquesta, han tingut els incendis forestals durant la darrera dècada.
- Els cultius són -o han estat- d'una importància cabdal en la majoria de les comarques catalanes, com ara les avellanes al Baix Camp, les oliveres a les Garrigues o l'arròs al Montsià. Fer una llista de les comarques agràries i dir el cultiu que més les caracteritza.
- Representar-los en un mapa.
- Buscar informació sobre els cultius i sobre les feines i l'economia que generen.
- Sebastià Joan Arbó ens explica el cultiu de l'arròs. Prenent aquest text com a punt de partida, explicar el cultiu més important de la pròpia comarca.
- Tant el text de Marià Manent com el de Jacint Verdaguer ens parlen de dos ocells de la nostra terra. Descriure les característiques i la vida d'algun ocell de la nostra comarca.
- Estudiar els ocells de la nostra comarca i explicar les funcions que hi realitzen.
- Buscar altres textos literaris que parlin dels ocells. Es pot començar pel material objecte d'aquest treball i continuar pel llibre de Josep Maria de Sagarra Ocells amics.
- Localitzar sobre un mapa de Catalunya els ocells més representatius de cada comarca.
- Els ossos i els isards són uns animals propis de les terres del Pirineu. Buscar informació sobre aquests dos mamífers salvatges i sobre els altres mamífers salvatges de Catalunya.
- Personificar un d'aquests animals i explicar un dia de la seva vida.
- El litoral català és molt ric en peixos. Descriure els peixos que surten en el text de Joaquim Ruyra.
- Fer un vocabulari amb els noms dels peixos que es coneguin. Buscar-ne informació gràfica.
- Sovint els noms dels peixos canvien d'un lloc a l'altre. Buscar com es diuen els peixos més coneguts al litoral gironí i al litoral tarragoní.
- Llegir algun dels viatges del baró de Maldà. Senyalar la ruta en un mapa. Comparar les condicions del viatge (temps, mitja de transport, estat de la ruta, nombre de viatgers, parades, possibilitat d'observació,...) amb un viatge a l'actualitat.
- Llegir el fragment de Carles Bosch de la Trinxeria. Senyalar en un mapa la ruta del viatge. Explicar una ruta que enllaci dos punts escollits i que tingui una determinada finalitat.
- Elegir una ruta i descriure-la com si es viatgés en diferents mitjans de transport com ara amb avió i amb tren.
- Elegir una ruta coneguda i descriure-la com si es tractés d'un viatge durant el segle passat. Abans, però, caldrà fer un estudi de tot allò que hagi pogut canviar i de tot allò que no es podrà fer servir.
- Ramon Xuriguera ens explica un viatge a través de diferents comarques. Representar-lo sobre un mapa. Observar com va variant el paisatge. Explicar un viatge d'aquestes característiques però en el qual es travessin altres comarques.
2 La història
- De vegades un mateix fet ens és narrat per la literatura culta i per la literatura popular, com és ara el cas de la invasió de Girona per les mosques. Observar les diferències entre la forma de tractar en fet en un text i en l'altre. Buscar informació sobre altres produccions semblants.
- La literatura popular tracta moltes vegades fets històrics. Els romanços, les cançons populars en són un exemple. Buscar informació sobre els fets històrics que han motivat aquestes produccions.
- La història és tractada també per la literatura d'imaginació com ara la recreació del castell de Mataplana que fa Joan Perucho. Buscar informació sobre els fets històrics que recrea el text i sobre el castell. Escollir un altre indret històric i recrearlo en una història fantàstica.
- Una situació concreta -com és el cas del setge de Balaguer el 1228, el 1280 i el 1413- es repeteix en diferents èpoques i per diferents raons. Buscar informació sobre els fets històrics i sobre altres situacions semblants.
- La història fa que alguns indrets tinguin una característica singular, com ara Llívia. Localitzar-la en un mapa i completar la informació sobre la ciutat.
- Hi ha textos literaris que ens expliquen les arrels històriques d'un determinat indret. Cercar informació sobre el fet i altres textos literaris que tractin el mateix assumpte.
- Informar-se sobre les arrels històriques de la comarca en què vivim.
- Trobar informació i textos literaris sobre els esdeveniments històrics més importants de la nostra comarca.
- De vegades, en alguna comarca, hi ha una construcció o algun indret singular. Buscar informació sobre aquest lloc. Reviure en un text l'ambient en què va ser construït o el de l'època en què va tenir un paper rellevant.
- Alguns invents han canviat la vida de les comarques. Fer una llista dels invents que hagin pogut canviar la vida de les comarques durant el segle XX. Imaginar con era la vida abans de la incorporació d'aquests invents a la vida quotidiana.
3 Les viles
- Descriure la població en què vivim.
- Explicar l'indret que més aprecieu de la vostra població.
- Comparar poblacions que tinguin algun tret en comú, com ara el cas de Tarragona, Reus i Valls.
- Diferents autors acostumen a tenir diferents visions d'una mateixa pobalció. Comparar les descripción fetes de la vostra població.
- Els autors ens expliquen com era la població que ells van veure. Comparar aquesta visió amb la vostra.
- Una mateixa població pot ser descrita de diferents formes. Explicar amb quina descripció s'està més d'acord.
- Observar i explicar els canvis que, amb el pas del temps, ha patit la vostra població.
- Els pobles d'algunes comarques tenen unes característiques generals que les diferencien dels de les altres, com ara els pobles del Penedès o els del Maresme. Explicar les característiques generals dels pobles de la comarca.
- Cada població celebra les seves festes populars. Investigar el seu origen i explicar en què consisteixen aquestes festes. Hi ha festes de molta anomenada, com ara la Patum de Berga. Buscar informació sobre les festes populars més famoses de Catalunya.
4 Els homes
- Quan en algun text hi aparegui un personatge, explicar-ne les característiques i relacionar-les amb els trets distintius de la seva comarca.
- La manera de ser dels homes d'alguna comarca ha estat origen d'algunes llegendes i d'algunes cançons populars, buscar-ne alguna que faci referència a la vostra comarca i explicar-ne els orígens.
- Hi ha alguns textos que tracten d'oficis, desapareguts o no. Buscar informació sobre aquests oficis.
- Alguns oficis són especialment representatius d'algues comarques catalanes, com ara els raiers. Raonar en quines altres comarques es poden donar aquests oficis.
- Buscar informació sobre els oficis i les feines més característics de cada comarca.
5 La gastronomia
- Alguns productes de la terra originen una gastronomia específica. Aquest és el cas de les anguiles del Delta de l'Ebre. Investigar sobre els plats més representatius de cada comarca.
- Explicar com es fa el plat típic o el producte gastronòmic propi de la vostra comarca. Esbrinar-ne els orígens.
- De vegades, una beguda s'identifiquen amb una població o amb una zona determinada, com ara el cremat amb Calella de Palafrugell. Buscar altres poblacions que s'identifiquin amb alguna altra beguda. Explicar en què consisteix.
6 La literatura
6.1 Els autors
- Buscar informació sobre l'autor del text.
- Informar-se sobre la possible relació de l'autor amb el lloc a què fa referència el text.
- Esbrinar si hi ha altres obres del mateix autor es desenvolupen en aquest mateix espai.
- De vegades un mateix autor tracta el mateix paisatge de diferent manera, com és ara el cas de Jacint Verdaguer quan tracta el Pla de Beret d'una forma més aviat descriptiva o d'una forma poètica. Analitzar-ne les diferències i escriure dos textos d'aquestes característiques el centre del qual sigui un paisatge conegut.
- Buscar textos del mateix autor que es desenvolupin en una altra comarca.
- Sovint els autors relacionen un indret amb una experiència pròpia, com ara el fragment de Josep M. de Sagarra en el qual ens explica la seva infantesa a Santa Coloma. Buscar un escenari de la memòria i explicar-lo. Buscar fragments del mateix tipus.
- No tots els escenaris són reals, n'hi ha que són modificats voluntariament per la imaginació i els referents culturals. Elaborar un text d'aquestes mateixes característiques.
- Un mateix paisatge pot ser expressat emprant diferents recursos. Comparar els textos de Miquel Arimany i de Josep Pla sobre la Cerdanya.
- De vegades un mateix autor tracta el mateix paisatge de diferent manera , com és ara el cas de Jacint Verdaguer quan tracta el Pla de Beret d'una forma més aviat descriptiva o d'una forma poètica. Analitzar-ne les diferències i escriure dos textos d'aquestes característiques el centre del qual sigui un paisatge conegut.
- Entre el material hi ha textos cultes, històrics, i textos populars que tracten un mateix fet. Observar les diferencies entre uns i altres. Fer una versió popular d'un altre fet històric i donar fonaments històrics a una producció popular.
- Identificar un text o fragment amb un moviment literari en concret.
- Entre el material que compon Un viatge literari per les comarques de Catalunya hi ha textos o fragments de diferents èpoques, alguns estan en català antic, uns altres en el català del segle XVIII i uns altres en català no normalitzat. Observar-ne les diferències amb el català actual . Rescriure un fragment del text en català actual.
- Recollir i explicar les figures literàries que apareixen en els textos.
- Observar els recursos estilístics que dominen en el text. Escollir-ne tres i intentar utilitzar-los en un text de les mateixes característiques.
- Comparar els recursos estilístics emprats en dos textos i explicar la seva funció.
- Observar els recursos estilístics emprats per un determinat autor, com ara les comparacions que empra Jacint Verdaguer per descriure les muntanyes i escriure un text a la manera d'aquest autor.
- Alguns autors són fills de la comarca que tracten en el seu text. Identificarlos per la seva llengua.
- Guillem Viladot voluntàriament o involuntària ens ajuda a reflexionar sobre el llenguatge i sobre les seves variants geogràfiques. Estudiar les variats geogràfiques de la pròpia comarca.
- Situar en un mapa de les comarques les principals variants geogràfiques de la llegua catalana posant-ne alguns exemples.
- Buscar els gentilicis corresponents a viles que surten en el text.
- Establir diferents vocabularis específics -la flora, la fauna, el paisatge, els colors, ...- sobre els temes tractats en els textos.
- La geografia és una bona font d'inspiració per a les dites. Buscar-ne les que tinguin relació amb la vostra població i amb la vostra comarca.
- De vegades les rondalles paremiològiques -aquelles que expliquen l'origen de les frases fetes- estan localitzades en un indret determinat, com ara la de: Enredar com un xino a la Conca de Barberà. Fer una base de dades amb les rondalles paremiològiques que apareixen en el material Un viatge literari per les comarques de Catalunya i completar-la amb unes altres.