Malgrat la passivitat del personal crec que aquesta ètica de situacions va pel bon camí. Sense adonar-te et saltes una colla de pressupòsits metodològics, lògics, pedagògics. Quan te'n vols adonar ja ets allà, amb els alumnes, al bell mig de la situació, discutint sobre els personatges com si tothom hagués sabut des de sempre què es tractava de fer. Tothom sap que es tracta de comprendre què succeeix en les situacions. L'estranyesa, quan sorgeix, sempre és a propòsit de que l'acte interpretatiu sigui tan fèrtil. En canvi, mai ningú s'estranya que no acabem corregint els personatges o donant-los models de comportament per seguir. L'experiència d'avui, precedida de inquietud, ha estat gratificadora. Era el dia que venien de casa amb les primeres preguntes fetes. Els nois d'aquest trimestre no són massa brillants però es palesa que aquesta manera de treballar l'ètica tira cap endavant malgrat aquest detall. Ens explicarem.

No volia passar pels mateixos llocs. El llibre és ple de racons per escodrinyar però una mena d'horror vacui davant de la classe em fa posar el peu damunt de les empremtes del trimestre anterior. La por fa de les seves. Em cal consolidar el grup, em dic. Abans de lliurar-me a recerques noves torno a passar pel tema dels jocs, i abans encara, corro cap a l'Olga que ens ofereixi el seu menjar. Em sembla que, de fons, pregunto a la classe si voldran menjar el que proposo.

    Una pregunta sobre un paio que no vol menjar! El Rull, el de física, ara està explicant el concepte de càrrega elèctrica i la llei de Coulomb. M'ho va dir en Joan Contreres. "I tu què, com et va?" Jo, ai las!, jo aquí fent l'indi amb un tio que diu que no té gana. Estic embafat, jo. A sobre hauré de dissimular i fer-li veure al Joan Contreres que és engrescador d'allò més. Llorenç, l'has ben espifiat! Tindrà raó i em donaré a la beguda?
- Tu ets el?
- Jaume.
- Vinga.
- Hugo està ressentit davant de l'Olga.
- Per?
- Home, ella ha passat d'ell tot el temps que ell va estar a la presó.
- I vols dir que ara es vol fer perdonar amb un simple menjar.
- Es clar, ell no vol. Ella hagués pogut fer molt més per ell abans que donar-li de menjar ara, ara és massa tard.
- Ella faria això per satisfer la seva consciència?
- Si, per quedar tranquil× la.
        Però què diuen aquests? De què parlen? Un paio que no existeix d'una novel× la d'un altre paio que està mort i aquests parlant com si el coneguessin de tota la vida. N'hi ha per parar boix. Quina manca de seriositat! Que si està ressentit, que si es vol fer perdonar, que si la seva consciència. Tios, vosaltres d'on haveu tret això? Que hi esteu dins de la seva consciència? A més, això de la consciència no existeix. Només existeix el cervell. I Fixa't, vaja galliner que s'ha format! Tothom diu la seva.
- No vol que parli.
- Potser és que a la presó menjava malament.
- Té por que quan estigui distret se'l pelin.
- Com parla massa, Olga el vol fer callar amb el menjar.
- ......................
- Però tot això només és el que pensa Hugo.
- Això ho trobo interessant. Mirem-nos-ho bé. En efecte, estem veient la situació tal com la viu Hugo, no Olga. El parlament és d'ell. Fa estona que interpretem la situació com si la manera com la viu l'Hugo fos l'única possible. Però no és així. La conducta de l'Olga que ens surt és la que Hugo li atribueix. Hem dibuixat aquesta sèrie: Hugo creu que Olga ha passat d'ell quan era a la garjola; creu, a més, que estava embolicada amb l'afer dels bombons emmetzinats que li manaven; creu que, en conseqüència, ella té ara mala consciència; creu, per tant, que la mala consciència la mena a voler fer-se perdonar i tirar terra al damunt d'això que cou en la seva relació; creu que l'oferta de menjar és una manera ràpida de fer-se l'amable. Davant d'aquesta percepció de les coses que té Hugo, aquest respon irat que no vol aquesta menja i tracta de desbaratar la maniobra, el que ell creu una maniobra. ... Ara bé: només hi veu una maniobra? Què us sembla?
- Creu que hi ha maniobres per matar-lo.
- Es queixa que no se'n recordin d'ell perquè diu ja no te'n recordes que jo parlava massa (15)
- Que tot està buit. Això també ho veu.
        Entre el que pregunta el profe i el que flipen els col× legues avui entrarem a la dimensió desconeguda. Talossos! Que només pregunta si tot el que creu d'Olga li sembla malament o no!
- Bé. Jo pregunto si només veu maniobres o també hi veu altres actituds, diguem-ne, més positives?
        No ho deia jo?
- ............
- Aniria una mica per aquí, sí. Malgrat tot, Hugo també creu que ella encara conserva una mica d'afecte. Ha fet cap allí no sols per mostrar la seva decepció sinó també a la recerca d'aquesta engruna d'afecte. L'engruna és real i eficaç i es posa de manifest poc després quan Olga preserva la vida d'Hugo davant dels pinxos del Partit. En aquest moment voldrà menjar. Digues, Jaume.
- Però quan Hugo surt de l'habitació ja no veu el que passa. No sap què ha passat amb els pinxos i no pot ser per això que hagi canviat la seva actitud.
- Es veritat, sí, no hi havia caigut. Juanjo?
- Home, Hugo no és un pallús, ja se n'adona del que ha passat!
- Juanjo al rescat, gràcies! Si non è vero, è ben trovato. Vull dir que està ben pensat. Hugo era conscient d'on es ficava. Surt de l'habitació on s'ha amagat i surt pel seu peu i surt després de la visita dels pinxos. Per tant, sap que segueix viu gràcies a l'Olga, no?
- Clar.

    Mira en Juanjo! El primer dia li fum un tall passat de voltes i ara li fa costat tota l'estona. De fet és l'únic que diu coses assenyades perquè el seu col× lega, el de l'excel× lent, com no se'l pinti em sembla a mi que ho té cru. Avui també ha fet campana. Jo, en canvi, aquí aguantant el xàfec com una ànima en pena. Què diu ara de l'interpretació?
- Aprofito per fer aquesta reflexió sobre la interpretació. Nosaltres som espectadors o lectors del joc dramàtic dels personatges. Podem arribar a saber el què passa? Tanmateix, aspirem... Què passa Llorenç? Per què tantes ganyotes? T'empipa molt el que diem?
- No podem saber res del que passa. Un llegeix la novel× la i si..
- Peça de teatre!
- Tan se val, peça de teatre. Un la llegeix o la veu al teatre i si t'agrada i fa passar l'estona, val, i si no, a una altra cosa. Però dir el que volen dir els personatges és una rucada.
- Som uns rucs, en definitiva.
- No vull dir això. Però no s'arriba a cap part.
- Vols dir que quan tu vas al teatre només escoltes el que diuen i no interpretes?
- Gairebé no vaig al teatre. Només quan ens hi porten a lite.
- I al cinema?
- Sí, alguna vegada.
- El mateix que et deia: només escoltes i no interpretes els personatges?
- El que fan s'entén. No hi ha que donar-li massa voltes.
- I quan Hugo diu "és tan còmode donar: manté a distància", tu què entens?
- Jo entenc, "és tan còmode donar: manté a distància"
- Oh, això està molt ben contestat. Te la saps molt llarga. Però i si algú et digués que no ho entén i que li expliquis?
- li explicaria què vol dir cada paraula.
- Ho dius de debò? Em penso que hi ha una mica de desafiament en aquesta opinió. Creus que així arribaries a fer-li entendre?
- Si no sap parlar és el seu problema.
- Home, ves, si vols, podem plantejar-ho així. Jo us ensenyo a parlar perquè no n'acabeu de saber. I de pas jo també n'aprenc més. No són les definicions de diccionari de les paraules el que ens cal, sinó les característiques que tenen en el món que vivim, les paraules. I no sols les paraules sinó les expressions i els discursos amples. Val? I a més, els de biologia també us ensenyen a parlar perquè t'ensenyen a dir "mitocòndria" i a totes les assignatures passa el mateix, oi?
- No ho entenc.
- Potser t'hauràs de comprar un diccionari per entendre'm, no?