Aquella llista -encetada al principi- d'il× lusions o projectes ideals del personatges ha engrossit. Recordem que Garcin esperava salvar-se tot recollint-se i guardant silenci. Recordem també que Inés s'havia ofert a Estelle per fer-li de mirall. Vam enfocar l'escena des de la perspectiva de la mirada-de-l'altre. Ara volem il× luminar un altre cantó. Enfront de l'avanç d'Inés, Estelle vacil·la i assenyala Garcin. Inés li contesta: no ens ocupem d'ell (45); i després: deixa'l, ell no compta; estem totes soles (46). Notem que aquesta és una proposta d'emparellament "salvador". El que hem de fer, sembla suggerir en aquest moment Inés, és estar tu i jo ben juntes i passar d'aquest tercer, deixar-lo exclòs. En aquesta passatgera il× lusió d'Inés, seria possible una relació íntima, el dolent exterior de la qual, Garcin, no faria més que tornar més venturosa i protectora la unitat de la parella. Al llarg de l'obra veurem diferents canvis de tàctiques emparelladores.

Les famoses deu planes on vàrem trobar ofenses contenen també almenys sis tipus successius de parella. D'elles, en destaquem tres: 1) l'acord Garcin-Inés per a la confessió col× lectiva, que ell pretén catarsi i Inés, en canvi, sap que és tan sols una mena d'exhibicionisme. En aquesta conxorxa, Estelle, més pudorosa, quedaria fora. 2) Acte seguit, l'aliança Garcin-Inés pren un to violent. L'objectiu és l'interrogatori agressiu a Estelle. Ara, la unió és molt forta puix ambdós han exhibit llurs vergonyes impúdicament i exigeixen que Estelle es despulli també. Per exemple, Garcin, fent d'eco de la pregunta d'Inés, diu et pregunten si era pobre (60), gairebé com una parella de pares reganyant el fill. 3) Immediatament després, l'emparellament anterior acaba i salta Inés: Pobreta meva! L'interrogatori s'ha acabat (62), i reprèn com si no res l'intent de seducció a Estelle. Aquesta s'alia breument a Inés per a mostrar millor la seva rancúnia a Garcin.

- En les últimes pàgines, el conflicte de Garcin sembla passar a primer pla. Potser és una percepció equivocada però em sembla que l'autor es preocupa una mica més de la sort de Garcin que de les altres dues.
        Remugarà alguna de la classe? El profe ens havia dit que l'autor escriu això perquè els tres actors que han de fer el paper tinguin la mateixa importància. Però què caram, si hi ha dues ties, que no protestin!
- En qualsevol cas, mirem Garcin. Garcin té una forta relació amb Inés i una altra relació amb Estelle, no? La pregunta és aquesta: "¿Què busca en cada una d'elles? Citeu algun text o conjunt que demostri la teva opinió."
        Ens anem a casa amb aquests deures per demà. Al dia següent tothom ha dit el mateix. Que amb l'Estelle busca sexe i amb l'altre, jo què sé, que li digui que no és un covard o alguna cosa així. Però de fet, a Estelle també li demana que no el consideri covard.
- Sònia?
- He posat el mateix.
- Tan se val. Llegeix-ho si us plau.
- "Garcin vol a Inés per a que li faci saber que no és un covard i buscaria una relació més íntima en Estelle, en la qual s'arribi al contacte físic."
- Bé, és una síntesi correcta de tot el que diu la classe.
- Ja t'he dit que no havia posat res original.
- Doncs jo dec ser obtús i no ho sé veure. Segons el que tots dieu Estelle seria l'íntima i hi hauria sexe; amb l'altra, una mena d'"us mental"?
        La Sònia s'arronsa d'espatlles i aixeca les celles. Passen uns segons de silenci.
- I què vol dir una relació íntima? Algú m'ho pot explicar?
        Venen uns quants per contribuir a l'educació sexual del profe.
- Privada, vol dir.
- Una relació sexual.
- Que tenen contacte físic.
- Intima, dic. ¿No parlem a vegades d'una amic íntim, etcètera? Pensem en això!
    (Ah!)
- Que tens més confiança amb ell.
- Que li contes coses que no contes a ningú.
- Que et comprèn millor.
- Intima també es diu -torna el profe- de parts íntimes, de prendes íntimes i no sols d'amics íntims...
- Que no es veuen.
- Potser va per aquí! Una relació íntima seria aquella en la qual un mostra coses que no es mostren a la resta de gent. Es mostra el que està ocult a la mirada pública, precisament. Estem d'acord?
        Ningú protesta.
- ¿Però és aquesta la relació que Garcin pot tenir amb Estelle?
- Bé, precisament aquesta no perquè sempre està mirant la Inés -contesta el Joaquim.
- Aleshores?
- Però, profe, quin rotllo! Només vol dir que tenen una relació sexual!
- Ja, ja entenc que vol dir una relació sexual, però ¿n'hi ha prou que es grapegin una estona per poder anomenar-la íntima?
- Home, i alguna cosa més... -somriu maliciós el Joaquim.
- Tan se val que s'ho muntin. La pregunta és ben bé la mateixa. ¿Es íntima aquesta relació amb l'Estelle per aquest motiu? I per aquest motiu no ho és amb Inés?
        Ningú contesta. Començo a mirar la llibreta perquè d'això, n'estic segur, ja en vam parlar el dia de l'erotisme.... Va dictar unes línies i tot... Vejam.... Aquí: "Eros és el déu grec de l'amor..." Però el profe continua.
- Vull dir, allò íntim que Garcin mostra seria el que mostra a Estelle?
        Algú esclafeix el riure. No et dic què s'ha imaginat que li ensenya! El profe s'atabala una mica perquè no volia fer riure. O si? Però tothom es posa seriós tot seguit.
- ¿...seria el que mostra a Estelle... o més aviat el que mostra a Inés?
        El Manel amb el cap acorda que sí. Deu estar en l'ona del profe. Que algú m'ho expliqui!
- Qui de les dues veu més coses íntimes de Garcin?
- Inés... -tènuement contesta Manel.
- Aleshores, ¿què carai va a buscar en Estelle?.
        Tornen els d'abans. I ara ho tenen claríssim.
- Només sexe, amb Estelle.
- Clar. No és íntim. Només sexe -diu Daniel com si estigués al cap del carrer. Però no, el profe tossut.
- Vejam: em voleu dir que en aquesta situació, acaben d'arribar a l'infern, ¿I Garcin és un senyor que està absolutament urgit pel sexe? ¿Realment ens el presenta l'autor com algú que té una invencible necessitat de jeure amb una dona perquè alguna mena de passió s'ha desfermat en ell i ha de fer-ho sigui com sigui? ¿Us dóna la impressió que les coses van així? S'ha vist, s'han agradat i han decidit que arribar i moldre!
        No. Plantejat així, tampoc és això. Uns quants belluguen el cap d'un cantó a l'altre. Al Garcin no se'l veu que vagi calent perdut. No va preguntar ja una vegada una cosa semblada de l'Estelle? Sí, quan ella es pinta els llavis per posar-se atractiva i el profe pregunta si era una coqueta o què? Finalment algú gosa presentar batalla. Bé, batalleta.
- I què es pot fer a l'infern? Total!
        Riem tots. També té raó el xaval.
- De totes formes, encara que fos per ensopiment mortal, la situació sembla prou dramàtica. Us proposo que ens fixem on comença interès de Garcin per Estelle, quan comença? Quan podem dir que Garcin en fa mostres? Busquem-ho.
...............
- Aquí: Aleshores, petita, jo t'agrado? Semblava que em feies l'ullet? (51).
- I això quan és?
- Inés diu que no es poden deixar d'escoltar. Allò que els sons li arriben tacats...
- Exacte. Es tot just quan Garcin s'adona que no hi ha res a fer. Que no es pot romandre en silenci i que cadascú passi de l'altre. A partir d'aquest moment hi ha un estira i arronsa. Tan aviat van junts con enfrontats, amb l'Estelle. Aquesta manera de començar, és una passió sexual?
- Però profe, Inés li diu que ell ja estava pendent d'abans. Jo crec que ja li agradava d'abans. -Joaquim recupera terreny.
- Que li agradava i es feia l'orni és el que vols dir?
- Sí. A mi sí em sembla una passió.
- Potser tens raó. Aquesta almenys sembla una explicació més coherent. Garcin s'hauria sentit atret per la bellesa d'Estelle i aniria darrera d'ella, mentre que la Inés seria un obstacle.
- Sí.
- De totes formes, deixeu-me explicar com ho veig tot plegat.
        Estrany fóra!

En l'última part, quan queda palès que Inés ha fracassat, Garcin besa i toca Estelle. El contacte no es passa de calidesa: Qualsevol aniria bé (73), diu ell de si mateix. Aquest apropament s'interrompeix constantment: Garcin s'interessa pel que diuen d'ell a la Terra i, a més, Inés manefleja i fa la guitza tot el que pot. Aconsegueix que Garcin, amb l'altra als braços, es senti concernit pel que diu. En aquesta magnífica escena notem dues coses. Primera: és clau que Inés entén Garcin, que sap el que és un covard. Ell desitja aquesta comprensió i vol tenir a prop qui el comprèn, per mal que li retregui la covardia. Així ho reconeix: ets de la meva raça (...) No podia deixar-te aquí, triomfant, amb tots aquests pensaments en el cap; tots aquests pensaments que em concerneixen. A vegades s'ha parlat d'una paradoxal forma d'atracció del torturat vers el seu torturador perquè aquest, en conèixer la forma de fer mal, coneix bé l'ànima del que pateix. Potser és el motiu pel qual Garcin no fuig de la cambra quan la porta s'obre. (Més tard tornem a aquesta qüestió). Segon. Estelle és una dona atractiva que ha tingut amants. Garcin també desitja convèncer Estelle de que és un home valent però la manera de fer-ho és diferent: ha de ser l'adient per a Estelle. Ell desitja ser desitjat per ella i no amb qualsevol desig sinó amb el desig per un home valent, capaç, coratjós. Si ella s'enamora de Garcin serà signe que Garcin és encara un home valuós. Per aquesta causa, a Garcin tampoc li serveix Estelle perquè aquest desig no es consuma. Ans al contrari, tot es basa en una doble i mútua mentida. Es com si Garcin digués: "sóc un home coratjós"; i com si Estelle digués: "Caic enamorada de tu". Però ambdós saben que no és així i el text se'n fa farts de repetir-ho. Ambdós segueixen el joc a mitges, en diuen una de freda i una de calenta. Exemples: quan Estelle diu a Garcin que el prendrà tal com és, l'altre li contesta: Ho dubto. Estaré... distret (73). Estelle insisteix diferents vegades que és l'aparença d'home l'únic que demana; ella no estima un covard però es conforma amb Garcin perquè no ho sembla: No tens mentó de covard, no tens la boca d'un covard, no tens la veu d'un covard. I es per la teva boca, per la teva veu, pels teus cabells que t'estimo (83). I sobre tot, és la presència constant d'Inés qui recorda que tot és mentida: Ella et diria que ets Déu Pare si això et pogués complaure (84); i més endavant, gairebé al final, l'observació d'Inés em sembla que desmunta qualsevol idea de que Garcin estigui en major intimitat amb Estelle: és a mi a qui cal convèncer (92-3).

La llei de la gravetat ofereix un problema clàssic a física: Calcular les posicions de tres cossos en el espai sotmesos a l'atracció mútua. El càlcul integral s'hi esmerça però les influències mútues fan canviar a cada instant les dades del problema i el resultat exacte de les posicions per un instant donat està sotmès sempre a incertesa. La inestabilitat de la relació entre Inés, Garcin i Estelle és de natura similar.