Espremem les vuit planes on vàrem trobar ofenses i en traiem més suc. Avui es tracta d'investigar l'erotisme. "Busca estratègies d'Inés per seduir Estelle". Aquí són tots uns feres i localitzen fins el truc més amagat. Enllà d'aquest pla descriptiu no avancem massa. ¿Per què el dir-li a un que és maco o maca, que té els llavis així seria seductor? La trivialitat quotidiana ens mata i les explicacions es tanquen en un cercle viciós. Però tampoc acabo de trobar la pregunta adient per sortir-nos-en i els perquès de filòsof a vegades cauen feixucs; barren el pas en comptes d'obrir-lo. Mentre tant anem veient que, en realitat, aquelles estratègies seductores no assoleixen els objectius; fan un inconfusible tuf precisament a "estratègia", és a dir, a positures falses. On Inés sembla més convincent i on sembla entabanar Estelle és al principi, quan s'ofereix per fer-li de mirall. Inicialment això sí sembla que l'arrossega, però la resta de galanteries, "què maca que ets", "diguem de tu", "oreneta meva", etc. no la mou gens ja que acaba cridant Garcin. Tanmateix Inés creu que això pot servir com a arma de seducció i tothom acceptem aquest paper. Per algun motiu serà. La qüestió de la mirada de l'altre, però, que lliuraria una imatge favorable al seduït es nega a tornar a sortir. Tenim un aspecte falsari de la seducció, una impostura.

    La classe promet ser interessant. Hem de veure quin és el paper de l'erotisme en aquesta situació.
- Inés és lesbiana.
- Això fa dies que ho sabem.
- Es vol lligar Estelle.
- Genial!
- L'erotisme és que es vol seduir Estelle.
- Més.
...............
- Que va darrera de l'Estelle i està gelosa del Garcin.
        Així, uns deu minuts. Bé, jo pensava que seria interessant per què algú s'animaria a dir alguna bajanada. En sé de dos o tres que van més calents que la caldera de l'Insti, que no fa calor però s'escalfa sola. I mira-te'ls, tot el que diuen és que Inés va darrera d'Estelle. Ara que si em pregunta a mi... He escrit: "l'erotisme és que la Inés persegueix sexualment l'Estelle". Em penso que això de "sexualment" no ho diré quan em toqui.
................
- Nois, això és tot el que heu vist? Doncs, què desubstanciat, no?
        Doncs sí.
- Vejam. Què n'haveu tret d'aquesta ronda de paraules? Abel?
        El xaval tituba una mica, com si no gosés dir el que duu en el pap.
- En realitat, jo no hi he vist cap erotisme.
- Doncs em sembla molt bé que ho diguis! I per què caram no ho has dit abans quan t'ha tocat?
- No sé...
- Si el professor fa una pregunta incita a veure una cosa que pot passar desapercebuda però si no es veu, no es veu. I si no hi és, no hi és. Ja sabem que no val deixar preguntes en blanc però en aquests casos un pot justificar per què no veu allò. Digues Jonathan.
- Que jo tampoc hi veig erotisme.
        Ara molts s'apunten a la idea de moda. Doncs a mi em semblava que l'Estelle pintant-se el morros de vermell tenia el seu puntet. Jo me la imagino així molt múrria. Dec ser dels de la caldera, també.
- Daniel?
- Que a mi em costa veure erotisme perquè són dues dones.
- O sigui, ¿vols dir que el que fa que no hi hagi erotisme aquí és que la relació és homosexual?
- Sí.
- No és per això, profe -salta el Lluís.
- Que va... -s'apunten la Vanessa i altres noies.
- Bé, jo dic com jo ho veig -es defensa el Daniel-. A mi no em sembla eròtic dues dones allà jo què sé.
- Se't fa difícil de concebre que aquí hi hagi atracció i tot això?
- No estic acostumat.
- Bé, jo potser li dono la raó a l'Abel que no hi ha erotisme però no em sembla que sigui pel motiu que diu el Daniel. No em sembla que el fet de que sigui homo la converteixi ipso facto en menys eròtica que si fos hetero.
        Aguanta! Es la primera vegada que el profe no està d'acord amb el Daniel. Jo estic d'acord amb el profe ara. Té el seu puntet aquest rotllo. Però el Daniel arruga les celles.
- No, jo no dic que no ho pugui ser per a elles, d'eròtic, -segueix encara el Daniel- dic que no ho és per a mi.
- Entesos i cap comentari. Més coses.
- Jo, més que erotisme el que veig en aquesta escena és molta mala baba -diu el Lluis, original.
        El profe li fa que sí amb el cap, i el Lluis gosa anar més lluny.
- O potser és que l'erotisme sigui donar-se canya!
- Vinga ja! -clama la veu del seu company del costat aixecant la mà a l'aire.
        El Lluís, espantat de la seva gosadia, amb tots els ulls de la classe clavats, es tapa la boca i sacseja la mà fent que no.
- No, no, m'he passat! m'he passat!
- Què més. Alícia?
- Jo crec que hauríem de dir què és l'erotisme perquè segons què s'entengui n'hi haurà o no d'erotisme.
- Bé. Jo us he preguntat sense aclarir el terme expressament. L'aclariment forma part de l'objectiu, no del punt de partida. La discussió de classe ens ha de menar precisament a tenir les coses més rumiades i per tant, a ser més capaços de definir-ho.
- Ja. Però és que és un embolic tot el que està sortint.
- L'erotisme és un embolic. Però ja que ho dius potser val la pena aturar-nos. Normalment emprem el terme en un sentit que sempre va amb la relació sexual. A l'origen, Eros és el déu grec de l'amor, un déu que vincula íntimament les persones. No sembla que hagi cap vinculació més íntima que la de la relació sexual i per això "eròtic" acaba lligant-se a sexual. Ara, pot la sexualitat exercir-se sense amor? Si jutgem pel que ens trobem en el nostre món, pel que sabem d'experiència o pel que anem sabem per la literatura o el cinema o l'experiència d'altres, què diríem? Es poden deslligar les dues coses o no? Ens trobem de fet amb alguna mena de sexualitat sense amor o no?
        Ningú gosa dir que sí perquè el profe no es pensi que qui parla és que en sap massa d'aquest assumpte però molts afirmen amb el cap.
- Clar, la pregunta és complicada. Algú pot dir que l'erotisme només és sexualitat amb amor i que si hi ha sexualitat sense amor no és en realitat sexualitat sinó alguna altra cosa. Algú pot dir, per exemple, que això només és prostitució o masturbació o genitalitat o el que sigui però li manca l'intercanvi real amb l'altra persona. En fi, és una vella discussió que sempre es suscita i que fa la cosa àrdua de pensar.
        Se sent, em sembla, una mosca fregant-se les antenes a l'altra punta de l'aula.
- Si tornem a la peça podem almenys dir on tenim l'embolic. Per una banda, en el sentit que l'erotisme fos amor entre els personatges, aquí què d'això?
- Res -salta algú.
- Res. Més aviat hi ha hostilitat. Predomina l'agressió mútua. Ja vam veure retrets, picades, enrabiades. Ara bé, des de l'altre punt de vista, en aquesta situació, tot s'esdevé a causa d'un erotisme que es busca amb deler. De fet, des de que entren a escena els tres, no hi hauria cap altra cosa. Que si qui vol a qui, qui es queda amb l'Estelle, que si tu tens gelosia de mi, que si l'altra flirteja amb tu, que si tu t'interposes, que si tu em fas o em dius, etc. Si l'erotisme no és real, almenys seria el desfermador de tots els retrets que circulen. Com a conclusió podem dir que es mostren els gestos de l'amor però no l'amor mateix. El punt àlgid és aquell moment on Garcin té a les mans Estelle però va mirant a la Terra o fins i tot contesta alguna cosa de les que li va dient la Inés. Això no és un "menàge a trois" com a vegades s'ha dit sinó cap amor amb cap d'elles.
        Què fort, tu! Menaix a truà! I vam llegir això? A quina pàgina, tu?