9. Vèncer i convèncer.

Falten pocs dies per acabar el trimestre, el curs i tot. Fa calor. A les classes d'últimes hores ens costa concentrar-nos. Em penso que ara ja tant se me'n faria descobrir que Hoederer era en realitat el pare de la Jessica o que aquesta era en realitat una espia russa per controlar les anades i vingudes de tothom! Tan se val. El professor diu que tot això de l'argument i com acaba no és el més important. Tanmateix l'hem acabat de llegir amb presses i ens ha passat un full farcit de preguntes perquè en contestem unes quantes, les que vulguem. A classe tenim temps de veure'n algunes. Els que parlen han escrit més de deu línies per pregunta. El profe al final, després de donar la murga tot el curs, ha aconseguit que la gent escrigui deu línies per pregunta. Germà aixeca la mà.
- Quina vols fer, Germà?
- La deu.
- Val. Llegeix l'enunciat.
- "Hoederer, que hauria de ser la víctima, intervé diverses vegades per salvar Hugo -que hauria de ser l'assassí. Buscar-les en el text i raonar en quin sentit es pot dir que Hoederer salva Hugo. Pistes..." Ara venen el números de les escenes que vas dir...
- Sí, sí. Què has vist?
- Jo he posat això: "una de les primeres vegades que Hoederer salva a Hugo és quan Hugo arriba com a secretari. El salva de manera que si hagués posat les cartes damunt la taula i hagués ordenat a Slick i Georges escorcollar l'habitació, Hugo s'hagués vist obligat a fer una barbaritat."
- Vols dir que Hoederer el salva perquè no li fa ensenyar la pistola?
- Sí, perquè ell hagués hagut de disparar o descobrir-se.
- Un moment, però ¿vols dir que Hoederer ja ho sabia que tenia un revòlver?
- No, però sembla que tampoc ho vulgui esbrinar.
- Malgrat tot es fa l'escorcoll, no te'n recordes?
- Si? Bé, però es fa d'aquella manera.
- Ja t'entenc, vols dir que el salva en la mesura que fa d'intermediari entre ell i els guardaespatlles i evita un escorcoll diguem-ne salvatge.
- Això, això.
- No està mal. Més coses, algú més l'ha contestat aquesta?
- Però jo no he acabat encara, profe.-
        (Encara rai que en tens més perquè em sembla que aquesta no l'ha contestat ningú més.)
- Ah, val, disculpa. Continua.
- "Hoederer també salva a Hugo indirectament quan esclata la bomba en el seu despatx. El narrador diu: agafa Hugo per les espatlles i el llença al terra (IV,5, 151)"
- Sí senyor, tota una representació física, molt cridanera, de la cura del gran pel jove.
- "Altres casos en què Hoederer es preocupa per Hugo és quan aquest es veu molt decaigut i amb la moral molt baixa; fins i tot es pot pensar que volia ventar-se un tret perquè vol que li torni el revòlver i diu Què pot importar-li que em venti una bala? (VI,2, 222)"
- Caram, les has trobat totes. Endavant!
- "També, unes planes mes endavant, Hugo marxa a prendre l'aire quan Hoederer mana a Slick que el vigili de lluny i diu que si es vol llençar per la finestra que li ho impedeixi."
- Es clar. En aquests dos casos ell vol fer alguna cosa més que tenir cura de la seva vida, oi?... Ho pregunto a tothom, podeu dir la vostra.
- Té cura de la seva moral. -diu la Verònica.
- ¿Moral?
- Sí, de com es troba.
- Ah ja, de l'estat d'ànim vols dir?
- Sí.
- Després parlarem d'aquests usos de la paraula "moral". Però estic d'acord, té cura d'animar-lo, de que hi vegi més clar, de que pugui sortir de la seva confusió. Què més?
- "Al final, després que Hugo li dispari, Hoederer, malferit, encara té esma de dir als guardaespatlles: No li feu mal. Ha disparat per gelosia (VI, 4, 230). I diu una mentida, que jeia amb la noia. Ambdós saben perfectament que no és veritat i només ho diu a fi de que Slick no el mati. Penso que és l'exemple més clar de tota l'obra."
- L'exemple més clar de tota l'obra. No tinc res a afegir. Ho has dit gairebé tot, caram! Vaja, ens queda la conclusió? Algú pot treure alguna conclusió?
- Quin final més estúpid, profe. -intervé de nou la Verònica recuperant el últim dia tot el que no ha intervingut durant el curs.
- Sí profe, quin final! -corrobora la Núria.
- Això ja ho diu Hoederer: Ah, és massa estúpid (230). Però demano conclusions del que acabem de veure, no fugiu d'estudi.
- No profe, -torna la Verònica- si no fujo d'estudi, el que vull dir és que la conclusió és que no el pot salvar per mala sort.
- Vet aquí la qüestió, sí senyora: és per mala sort?
- Home, profe -talla el Carles- ja em diràs, aquest rotllo de la gelosia, i a sobre sense que hagi passat res.
- A sobre! Morir per morir més valia aprofitar el temps, oi noi? -diu el profe fent-li l'ullet.
        La gent riu.
- Hi ha mala sort? Segurament, la hi ha, però us proposo aquesta idea que no podrem discutir a classe perquè la penseu per compte propi a estones perdudes: Hugo no es deixa salvar.
        Això que diu el profe és injust! Hugo no mata Hoederer perquè es vol salvar; i parla amb la Jessica perquè es vol salvar; .... Ah, i és clar que parla diverses vegades amb Hoederer perquè es vol salvar. El problema és que no té temps de fer el seu camí. Amb deu dies no n'hi ha prou. Els altres l'atabalen perquè dispari i no el deixen pensar. Cal que et donin temps per pensar.

    Damià s'ofereix voluntari per llegir una altra pregunta de la seva llibreta.
- Quina?
- La catorze. -contesta Damià.
- Avanti
- "Hugo té un revòlver destinat a vèncer Hoederer. Aquest, en canvi, és l'únic personatge que no toca un revòlver en tota la peça..."
- Sí -interrompeix el profe-, això ho vaig treure d'un llibre sobre l'obra. Continua.
- "¿Quina és l'arma que té Hoederer per a vèncer Hugo? Buscar textos." He contestat primer aquesta part.
- L'altre, després?
- Sí, després. "Hoederer, quan ja sap definitivament que Hugo el vol matar, no fa res per impedir-li que ho faci..."
- ... fins i tot se li posa d'esquena, recordeu?
- "perquè sap de sobres que ell no podrà, com diu aquí: hom és assassí de naixement. Tu reflexiones massa, tu no podries (VI, 2, 217). Coneix la personalitat d'Hugo i sap que ell mai no ho faria. Aleshores, l'arma que empra Hoederer per vèncer Hugo és la conversació ja que aquest sap que Hugo és una persona que li dóna moltes voltes al cap, que pensa molt i que a tot li busca un sentit lògic i com la seva personalitat no és precisament la de "violència" no pot ni amb armes vèncer a Hoederer. He posat uns textos..."
- La seva personalitat no es de violència has dit?
- Sí, vull dir que Hoederer li diu que hi ha gent que serveixen per fer de pinxos, però ell ha de pensar i tot allò.
- Aquí hi ha uns fragments per sucar-hi pa. Hoederer li demostra de cinc o sis o set maneres diferents que allò que el diferencia d'un assassí és que ell pot posar en dubte les ordres, que pot entendre la víctima, etcètera, en suma, que pensa.
- Jo n'havia dut uns quants.
- Ja els veuré a la llibreta. Anem curts de temps. Segueix.

- La pregunta seguia així: "A vegades es diu que con-vèncer és quelcom més fort que vèncer per les armes. Veus clar això? I si fos veritat, a quina raó es deu?. Argumentar en qualsevol cas."
- Exacte, la qüestió de vèncer i convèncer, que de fet ja l'hem iniciat amb el tema de Germà sobre els "salvaments".
- Tinc això: "Que convèncer és quelcom més fort que vèncer per les armes no ho tinc massa clar però penso que vol dir que és millor arreglar les coses conversant i dialogant que no pas arribar al punt de les armes. Jo crec que parlant s'entén la gent. En canvi, matant no s'arriba a cap fi perquè..."
- Para, para un moment! Es que ens queda molt poc temps i val la pena veure una cosa. Dius que no estàs gaire convençut de tot això, no? Torna a llegir la frase.
- La primera?
- Sí.
- "Que convèncer és quelcom més fort que vèncer per les armes no ho tinc massa clar".
- Això està molt bé. Aquí vas de veritat. Després agafes el tren, amb els tòpics del que s'ha de dir per semblar bon noi, i vas fent xtucu-xtucu. -El profe imita amb les mans les rodes d'una locomotora.- ¿Sabeu que vull dir? Cantem meravelles del diàleg enfront de la violència i floretes així, però després sortim al pati i l'emprenem a batzacades amb tot. Tanmateix això del "no ho tinc massa clar" em sembla el millor! Així podem fer ètica, de l'altra manera fem pantomimes i quedem molt bé però no ens serveix per res.
- Home, profe, no et passis!
- No, si no va per tu, ni vull dir que tu siguis violent...
- Ah...!
- No és això. Però si has dit que no ho veus clar és que no ho veus clar, oi?
- Es que no entenc que parlant es tingui més força que amb les armes.
- Ja em va bé. Potser a tu et sembla més clar que si alguna força hi ha, aquesta força ha d'estar a qui disposa de les armes? Armes vull dir aquí tot, des dels braços, les pedres, els tiraxines, fins les bombes atòmiques. Sembla més clar que la força, no la raó sinó la força, és aquí, oi?
- Es clar.
- Ara és clar, però quan contestem la pregunta, què passa? Recitem valors de memòria, però sense creure-hi. Els repetim però no arribem a veure mai que siguin necessaris. No us sembla molt més clar que si a un tio l'encanones el pit el fas cantar la Traviata d'una tirada? L'home ja pot tenir raó, ja, que la força la té el del canó.
- Sí.
- No?
- Sí, sí.
- Ara podem començar a pensar alguna cosa. No és fàcil. Provem-ho. Si el que té l'arma o la força ha vençut però no ha convençut, s'haurà d'enfrontar tard o d'hora amb el mateix o amb un altre enemic. Haurà de mantenir per la força allò que ha assolit amb la força. La relació natural entre vencedor i vençut és d'enemistat: li convé això al vencedor? La relació natural entre convincent i convençut no és de tensió, ans al contrari, de cooperació. Tu què prefereixes?
- Jo ja ho he dit abans, el diàleg.
        A mitja intervenció del profe ha sonat el bramul del timbre. Pleguem i lliurem les llibretes. Li diré al profe que li vull comentar una cosa.

Havíem dit que l'universal fa sempre el seu camí. A vegades ens cal deixar estendre's la confusió, una foscor que eclipsa els prejudicis. ¿Per què hauríem d'acceptar que la raó triomfa pel seu títol nobiliari? M'adreço aquí al meus companys de gremi. Ens cal ser una mica hegelians i deixar fer el treball de la negativitat. La raó acaba protestant i l'universal s'obre pas en la singularitat més recalcitrant.

- Home, Llorenç, no havíem parlat des d'aquell dia al pati.
- No.
- Com va? T'has fastiguejat molt des d'aleshores?
- No, no. Va millorar una mica.
- Bé, m'alegro, m'alegro. I què se t'ofereix? Em vens a subornar? Només accepto si són de Jabugo.
- Vas venut, amb el que cobro per setmana si t'he de comprar un pernil! ... Es una cosa de la classe d'avui.
- Si?
- Es allò de què Hugo no es vol salvar. Jo crec que li calia pensar.
- Pensar? Vols dir que no estava sempre pensant? No te'n recordes aquell tros que Slick li diu que tot ho pensa amb el cap, i Hoederer, "amb què vols que pensi, carallot?", i Slick que diu que pensa amb l’estómac, o una cosa així.
- Sí, però pensa bestieses. Es una altra mena de coses el que li cal pensar. Coses positives.
- Tens raó.
- Per què ens has dit que no es vol salvar?
- Perquè rumieu.
- I t'ho creus que ell no es vol salvar en realitat?
- No del tot.
- O sigui que ens has enganyat.
- Tampoc.
- Aleshores?
- No crec que sigui una idea que ens faci cap mal.
- Ja.

CAP. 1
Agraïments
1
2
3
4
5
6
CAP. 2
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
CAP. 3
1
2
3
4
5
6
7
8
9
CAP. 4
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
Epíleg